Anar al contingut

Combat de Spilia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El combat de Spilia va tindre lloc l'11 de decembre de 1955 durant la campanya realisada per l'organisació grecochipriota EOKA contra el Regne Unit en Chipre.[1] El combat va tindre lloc en el marc d'una operació de sege portada a terme per tropes del 45th Commando Royal Marines, 1st Gordons Battalion o atres elements.[2]

Seguint les senyes proveïdes per un informante,[3] 700 soldats del Eixèrcit Britànic varen intentar rodejar el posat comando de l'EOKA del General Georgios Grivas en les montanyes de Troodos en proximitats de la vila de Spilia.[1]

L'11 de decembre, mentres dotze combatents de la EOKA a órdens de Grivas es trobaven en Spilia varen vore aproximar-se les tropa britàniques per lo que abandonen la localitat i es varen dirigir al creuament de duya a les viles de KannaviaLagouderaSaranti.[4]

Grivas va dividir a les seues tropes en dos, mantenint-se la mitat en ell per a enfrenar les unitats que venien del costat del nort mentres que enviava al seu segon, Grigoris Afxentiou, per a lluitar el restant dels britànics que ascendien en el costat del sur. Abdós fraccions de la EOKA es varen retirar al cim despuix de combatre en l'enemic i després varen permanéixer amagats per una pesada boira que els va permetre escapar cap a l'oest. Pronte, les unitats britàniques del nort i les del sur varen aplegar al cim, incapaços de vore clarament en la boira i en la creència de que estaven rodejats pels combatents d'EOKA, varen començar a disparar i convocar atacs aéreus entre sí durant huit hores

Grivas, junt a atres tres, es va retirar cap a Kakopetria. Atres huit varen caminar 17 hores i varen alcançar Kalopanayiotis i posteriorment Phoeni.[5]

Esta va ser una batalla de renom en la campanya EOKA en busca de l'Enosis (1955-1959). La seua importància era significativa puix una victòria britànica en Spilia haguera terminat la campanya en el seu primer any ya que el General Grivas havia concentrat la seua guerrilla (casi trenta combatents) en el lloc.[1] En lloc d'això, la lluita va continuar i va conduir, no a l'Enosis sino a l'independència de Chipre.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 The Memoirs of General Grivas, edited by Charles Foley, p. 54
  2. Andrew R. Novo, (2010). On all fronts: EOKA and the Cyprus insurgency, 1955-1959. DPhil. University of Oxford. Disponible en [1]
  3. The Memoirs of General Grivas, editat per Charles Foley, p. 57
  4. Varnavas, Andreas. A History of the liberation struggle of EOKA 1955-1959. Nicòsia 2014. Disponinble en [2]. Consultat en febrer 2017. Pag 136
  5. Varnavas, Andreas. A History of the liberation struggle of EOKA 1955-1959. Nicòsia 2014. Disponible en [3]. Consultat en febrer 2017. Pag 137

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Varnavas, Andreas. A History of the liberation struggle of EOKA 1955-1959. Nicòsia 2014. Disponible en [4]. Consultat en febrer de 2017.
  • Grigoris Afxentiou, a Cypriot fighter http://www.johnpap.net/not-en/proKypros/GrhgorhsAyjentioy.htm
  • People of the Eoka: British Military Personnel of the Cyprus Emergency, British People of the Cyprus Emergency, Cypriot People of the Eoka. General Books. Jun 1, 2010
  • Pàgina oficial de la localitat de Spilia. Disponible en [5]. Consultat en febrer de 2017.