Comerç de llibres en l'Antiga Roma
El comerç de llibres en l'Antiga Roma va comprendre diverses formes d'accedir al mateix, des de la venda i subasta fins a la distribució de còpies privades en círculs lliteraris i intelectuals, incloent una notable circulació de texts cristians a través de comunitats específiques. Esta diversitat reflectix un sistema adaptatiu a les variades demandes socioculturals, permetent l'accés a la llectura més allà de les barreres econòmiques i destacant la centralidad del llibre en la vida romana tant per a la difusió del coneiximent com per a la preservació de la cultura.
La publicació de llibres
[editar | editar còdic]En l'Antiga Roma, la tecnologia de producció de llibres, sumada a una economia i un nivell de alfabetisme distints als contemporàneus, va modelar una indústria libraria única. A sovint malinterpretadas, estes diferències històriques han dut a alguns historiadors a desenrollar una percepció errònea sobre l'edició, publicació, distribució i venda de llibres en eixe context.[1] [2] A pesar de l'escassea de fonts precises sobre les activitats específiques dels llibrers, és evident que en Roma era possible adquirir una àmplia varietat de llibres, tant grecs com a llatins, incloent obres de nous autors i títuls ya consagrats. Esta gama d'ofertes implicava que, colectivament, els llibrers varen poder organisar una varietat de recursos en térmens de materials, informació bibliogràfica i tècniques de producció.[3] Ademés, es varen desenrollar métodos i vies per a la creació i difusió d'escrits més allà del comerç tradicional, impulsats per diferents incentius.[4]
Tipologies professionals en el negoci dels llibres
[editar | editar còdic]Els autors
[editar | editar còdic]El procés de difusió d'obres lliteràries començava en l'autor encarregant còpies per al seu círcul propenc, seguit per la producció de còpies adicionals per a distribució o venda. En absència de lleis de drets d'autor, els autors rara volta rebien compensació econòmica significativa pel seu treball.[5]
No obstant, diverses fonts sugerixen que els escritors romans podien beneficiar-se econòmicament per mig de la venda de les seues obres a magistrats o el mecenage de famílies influents o del propi emperador, els qui proporcionaven beneficis materials. Ademés, negociaven en llibrers per a la difusió de les seues obres, encara que açò últim podia expondre'ls al risc de plagi o falsificació, situació que va experimentar Marcial.[6]
Els copistas
[editar | editar còdic]Els copistas (librarii o scriptores librarii) jugaven un paper essencial en la transmissió de texts. Estos professionals, contractats per autors, editors o clients, podien ser remunerats per cada llínea escrita, una pràctica comuna en l'época imperial.[7] Encara que el método precís de còpia variava, l'urgència per completar les transcripcions ràpidament a sovint duya a errors, els quals eren corregits per anagnostae, llectors especialisats.[8]
Venedors i editors de llibres
[editar | editar còdic].jpg)
A diferència de la concepció moderna de "editors", en l'Antiga Roma este rol no existia tal com ho coneixem hui.[9] Els térmens comercio de libros en la Antigua Roma (del grec librarii) i scriptores librarii s'utilisaven per a descriure als comerciants de llibres, destacant la distinció social entre esclaus/sirvientes i aquells lliures o libertos.
Els llibrers, freqüentment llibertes, no mantenien vínculs naturals en l'èlit lliterària.[10] La fabricació i el comerç de llibres rarament eren lo suficientment lucratius com per a promoure un desenroll extens, i els llibrers depenien de l'autorisació de l'autor per a accedir als texts.[11] Com en atres oficis, els llibrers també incorrien en responsabilitats penals: no s'excloïa del tot la possibilitat de que l'autor presentara una demanda (iniuriarum actio) contra el llibrer que venguera els seus escrits sense permís[11] i en els casos més extrems podien ser eixecutats per difusió de determinades obres que provocaven el rebuig o l'ira del poder imperial o dels poderosos.[12]
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Benferhat, Yasmina Marie. “All about the Money? Authorship and Copyright in Ancient Rome”. Forum Prawnicze 2020: 54.
- Blázquez Robledo, Ibor (5 de agost 2011). “El llibre en Roma”. Quaderns del Tomás (3): 103–124. ISSN 1889-5328.
- Caroli, Menico. “Il commercio dei libri nell'Egitto greco-romà”. Segno i Teste 10: 1–73. ISSN 2037-0245.
- Cavallo, Guglielmo. Llibres, editors i públic en el Món Antic: guia històrica i crítica, Madrit: Aliança. ISBN 978-84-206-2815-8.
- Cerami, Pietro. “Tabernae librariae. Profili terminologici, economici i giuridici del commercio librario i dell’attività editoriale nel mondo romà”. Annali Palermo 58: 9–36.
- Dix, T. Keith. “"Public Libraries" in Ancient Rome: Ideology and Reality”. Libraries & Culture 29 (3): 282–296. ISSN 0894-8631.
- Elliott, J. K.. «The Use of Dictation in Ancient Book-Production», The Collected Biblical Writings of T.C. Skeat, Brill, pp. 1–32. ISBN 978-90-474-0565-8.
- Gamble, Harry I. “The book trade in the Roman Empire”. The Early Text of the New Testament: 23–36.
- Graf, Fritz. Gottesnähe und Schadenzauber: Die Magie in der griechisch-römischen Antike, München: Beck. ISBN 978-3-406-41076-5.
- Kleberg, Tönnes. “Book Auctions in Ancient Rome?”. libr 23 (1): 1–5. doi:. ISSN 1865-8423.
- Kruger, Michael J. «Manuscripts, Scribes, and Book Production within Early Christianity», Christian Origins and Greco-Roman Culture, Brill, pp. 13–40. ISBN 90-04-23621-X.
- Marshall, Anthony J.. “Library Resources and Creative Writing at Rome”. Phoenix 30 (3): 252–264. doi:. ISSN 0031-8299.
- McDonnell, Myles. “Writing, Copying, and Autograph Manuscripts in Ancient Rome”. The Classical Quarterly 46 (2): 469–491. ISSN 0009-8388.
- Montague, A. P.. “Writing Materials and Books among the Ancient Romans”. American Anthropologist 3 (4): 331–340. ISSN 0002-7294.
- Nicholls, Matthew. «Libraries and Literary Culture in Rome», A Companion to the City of Rome, John Wiley & Sons, Ltd, pp. 343–361. ISBN 978-1-118-30066-4.
- Phillips, John J.. “Book Prices and Roman Literacy”. The Classical World 79 (1): 36–38. doi:. ISSN 0009-8418.
- Christian origins and greco-roman culture: social and literary contexts for the New Testament, Leiden Boston: Brill. ISBN 978-90-04-23416-1.
- Reichmann, Felix. “The Book Trade at the Clave of the Roman Empire”. The Library Quarterly: Information, Community, Policy 8 (1): 40–76. ISSN 0024-2519.
- Rodríguez Valcárcel, José Antonio. “Biblioteques i llibres en la Roma de l'emperador Calígula”. Espai Temps i Forma. Série II, Història Antiga (19). ISSN 2340-1370.
- Starr, Raymond J.. “The Used-Book Trade in the Roman World”. Phoenix 44 (2): 148–157. doi:. ISSN 0031-8299.
- Starr, Raymond J.. “The Circulation of Literary Texts in the Roman World”. The Classical Quarterly 37 (1): 213–223. ISSN 0009-8388.
- Valk, H. L. M. Van Der. “On the Edition of Books in Antiquity”. Vigiliae Christianae 11 (1): 1–10. doi:. ISSN 0042-6032.
- Vidal, José Luis. “Llibres, llibrers i llibreries en la Roma antiga”. Myrtia 27: 57–71. ISSN 1989-4619.
- White, Peter (2009). «Bookshops in the Literary Culture of Rome», Ancient literacies: the culture of reading in Greece and Rome, William A. Johnson, Holt N. Parker (eds.), Oxford ; New York: Oxford University Press, pp. 268-287. ISBN 978-0-19-534015-0.
- Winsbury, Rex. The Roman book: books, publishing and performance in classical Rome, 1. publ edició, London: Duckworth. ISBN 978-1-84966-763-0.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Birt, Theodor. Dones antike Buchwesen in seinem Verhältniss zur Literatur mit Beiträgen zur Textgeschichte dones Theokrit, Catull, Properz und anderer Autoren, Berlin: W. Hertz.
- ↑ L'interpretació anacrònica de la terminologia libraria romana ha segut especialment notable en treballs d'acadèmics com Theodor Birt.
- ↑ White, 2009, p. 271.
- ↑ Gamble, 2012, p. 23.
- ↑ Cerami, 2015, p. 12.
- ↑ Benferhat, 2020, pp. 5-8.
- ↑ Cavallo, 1995, p. 74.
- ↑ Vidal, 2012, pp. 63-64.
- ↑ The Cambridge history of classical literature: Latin literature. part 4: Vol. 2 The early principate, 1. paperback ed edició (vol. 2), Cambridge: Cambridge Univ. Pr. ISBN 9780521273725.
- ↑ Gamble, 2012, p. 24.
- ↑ 11,0 11,1 Cavallo, 1995, p. 79.
- ↑ Cavallo, 1995, p. 97.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comercio de libros en la Antigua Roma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.