Anar al contingut

Comerç de llibres en l'Antiga Roma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Jove sostenint tablillas d'escritura sobre cera i un stilo en la seua mà. Pintura mural de Pompeya.

El comerç de llibres en l'Antiga Roma va comprendre diverses formes d'accedir al mateix, des de la venda i subasta fins a la distribució de còpies privades en círculs lliteraris i intelectuals, incloent una notable circulació de texts cristians a través de comunitats específiques. Esta diversitat reflectix un sistema adaptatiu a les variades demandes socioculturals, permetent l'accés a la llectura més allà de les barreres econòmiques i destacant la centralidad del llibre en la vida romana tant per a la difusió del coneiximent com per a la preservació de la cultura.

La publicació de llibres

[editar | editar còdic]

En l'Antiga Roma, la tecnologia de producció de llibres, sumada a una economia i un nivell de alfabetisme distints als contemporàneus, va modelar una indústria libraria única. A sovint malinterpretadas, estes diferències històriques han dut a alguns historiadors a desenrollar una percepció errònea sobre l'edició, publicació, distribució i venda de llibres en eixe context.[1] [2] A pesar de l'escassea de fonts precises sobre les activitats específiques dels llibrers, és evident que en Roma era possible adquirir una àmplia varietat de llibres, tant grecs com a llatins, incloent obres de nous autors i títuls ya consagrats. Esta gama d'ofertes implicava que, colectivament, els llibrers varen poder organisar una varietat de recursos en térmens de materials, informació bibliogràfica i tècniques de producció.[3] Ademés, es varen desenrollar métodos i vies per a la creació i difusió d'escrits més allà del comerç tradicional, impulsats per diferents incentius.[4]

Tipologies professionals en el negoci dels llibres

[editar | editar còdic]

Els autors

[editar | editar còdic]

El procés de difusió d'obres lliteràries començava en l'autor encarregant còpies per al seu círcul propenc, seguit per la producció de còpies adicionals per a distribució o venda. En absència de lleis de drets d'autor, els autors rara volta rebien compensació econòmica significativa pel seu treball.[5]

No obstant, diverses fonts sugerixen que els escritors romans podien beneficiar-se econòmicament per mig de la venda de les seues obres a magistrats o el mecenage de famílies influents o del propi emperador, els qui proporcionaven beneficis materials. Ademés, negociaven en llibrers per a la difusió de les seues obres, encara que açò últim podia expondre'ls al risc de plagi o falsificació, situació que va experimentar Marcial.[6]

Els copistas

[editar | editar còdic]

Els copistas (librarii o scriptores librarii) jugaven un paper essencial en la transmissió de texts. Estos professionals, contractats per autors, editors o clients, podien ser remunerats per cada llínea escrita, una pràctica comuna en l'época imperial.[7] Encara que el método precís de còpia variava, l'urgència per completar les transcripcions ràpidament a sovint duya a errors, els quals eren corregits per anagnostae, llectors especialisats.[8]

Venedors i editors de llibres

[editar | editar còdic]
Relleu funerari trobat en Neumagen prop de Tréveris, un mestre en tres discípuls, al voltant del 180-185 d. C., Museu Regional del Rin en Tréveris, Alemània.

A diferència de la concepció moderna de "editors", en l'Antiga Roma este rol no existia tal com ho coneixem hui.[9] Els térmens comercio de libros en la Antigua Roma (del grec librarii) i scriptores librarii s'utilisaven per a descriure als comerciants de llibres, destacant la distinció social entre esclaus/sirvientes i aquells lliures o libertos.

Els llibrers, freqüentment llibertes, no mantenien vínculs naturals en l'èlit lliterària.[10] La fabricació i el comerç de llibres rarament eren lo suficientment lucratius com per a promoure un desenroll extens, i els llibrers depenien de l'autorisació de l'autor per a accedir als texts.[11] Com en atres oficis, els llibrers també incorrien en responsabilitats penals: no s'excloïa del tot la possibilitat de que l'autor presentara una demanda (iniuriarum actio) contra el llibrer que venguera els seus escrits sense permís[11] i en els casos més extrems podien ser eixecutats per difusió de determinades obres que provocaven el rebuig o l'ira del poder imperial o dels poderosos.[12]

Referències

[editar | editar còdic]

Plantilla:Listref

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Birt, Theodor. Dones antike Buchwesen in seinem Verhältniss zur Literatur mit Beiträgen zur Textgeschichte dones Theokrit, Catull, Properz und anderer Autoren, Berlin: W. Hertz.
  2. L'interpretació anacrònica de la terminologia libraria romana ha segut especialment notable en treballs d'acadèmics com Theodor Birt.
  3. White, 2009, p. 271.
  4. Gamble, 2012, p. 23.
  5. Cerami, 2015, p. 12.
  6. Benferhat, 2020, pp. 5-8.
  7. Cavallo, 1995, p. 74.
  8. Vidal, 2012, pp. 63-64.
  9. The Cambridge history of classical literature: Latin literature. part 4: Vol. 2 The early principate, 1. paperback ed edició (vol. 2), Cambridge: Cambridge Univ. Pr. ISBN 9780521273725.
  10. Gamble, 2012, p. 24.
  11. 11,0 11,1 Cavallo, 1995, p. 79.
  12. Cavallo, 1995, p. 97.