Comitia tributa

Cassius Longinus (issuer). 63 BC. AR Denarius (3.75 g, 4h). Rome mint. Obv.: Veiled and draped bust of Vesta left; C before, kylix behind. Rev.: LONGIN III. V, voter standing left, dropping ballot marked V (Uti rogas) into cista at left. References: Crawford 413/1; Sydenham 935; Kestner 3407; BMCRR Rome 3930; Cassia 10

Els comitia tributa, terme en llatí, que han segut traduïts com a comicis tributs, comicis tribunados, comicis tribals, comicis per tribus o assamblees tribals, en l'Antiga Roma, eren els comicis o assamblees dels ciutadans reunits per tribus, que constituïen l'unitat de vot.

Tribus romanes

La composició d'estos comicis varen aumentar en el temps, en aumentar el número de tribus, en la conquista de nous territoris, des dels quatre dels primers comicis, fins als 35 finals del 241 a. C. Durant el periodo republicà, els ciutadans s'organisaven, depenent de la seua distribució territorial, sobre la base de 35 tribus: les 4 'tribus urbanes' que reunien als habitants de la pròpia ciutat de Roma, mentres que el restant dels ciutadans es distribuïa entre 31 'tribus rústiques'. Es reunien en assamblea tribal en fins llegislatius, electoralés i judicialés. Dins de les tribus, les decisions sempre es prenien per majoria simple i la seua decisió contava com un vot, sense importar quànts electors tinguera cada tribu. Cada tribu votava per separat, i una despuix d'una atra. Una volta alcançada la majoria del vot de les tribus en una decisió determinada (18), la votació terminava i l'assunt es donava per decidit.

Procediments

La comitia tributa estava presidida per un magistrat, generalment un cònsul o un pretor. Este magistrat pren totes les decisions sobre qüestions procedimentals i llegals. El seu poder sobre l'assamblea podria ser casi absolut. No obstant, el control al seu poder va aplegar en forma de vet per part d'atres magistrats. Ademés, qualsevol decisió presa pel magistrat que presidia, podria ser vetada pels tribunos de la plebe.

Entre les seues principals funcions es trobaven, en els primers temps de la seua existència, l'elecció de les magistratura menors, edils curules i cuestorés, ademés dels tribunos consulars. Realisava també juïns per a casos punibles en multes.

En un començ, les seues decisions (plebiscits) només obligaven als plebeus, pero a partir de la Llei de les Dotze Taules de 449 a. C. estes decisions varen adquirir ranc de llei i afectaven a tots els ciutadans. Estes Dotze Taules estaven redactades lliteralment en dotze tablillas de marfil que es colocaven en el Forum romanum per a que tots els romans pogueren llegir-les i conéixer-les.

A partir de el III, en unir-se en una sola assamblea junt al concilium plebis ("consell de la plebe"), es varen crear les noves comitia plebis tributa (també comitia populi tributa) que eren responsables d'elegir als restants magistrats.

Bibliografia

• Andrew Lintott, The Constitution of the Roman Republic, Oxford University Press, USA; 2003; ISBN 978-0199261086.
• Lily Ross Taylor (1966). Roman Voting Assemblies: From the Hannibalic War to the Dictatorship of Caesar. The University of Michigan Press, ISBN 0-472-08125-X.