Common Scrambling Algorithm

Common Scrambling Algorithm (CSA) és un algoritme de sifrat utilisat per a protegir streams de vídeo en rets de difusió DVB (Digital Video Broadcasting). La televisió digital de pagament en Europa i alguns proveïdors de televisió per satèlit usen este algoritme per a protegir les seues emissions de la decodificación illegal.

Història

El CSA s'utilisa per a protegir transport streams d'estàndart MPEG-2. Va ser especificat per ETSI i adoptat pel consorci DVB en maig de 1994, encara que realment no es va escomençar a conéixer fins a primavera de 2002 (mantingut pràcticament en secret durant un llarc periodo). No obstant, la data en la que es va escomençar a dissenyar no ha quedat del tot clara.

Abans de 2002 poc es coneixia sobre este algoritme de seguritat, solament chicoteta informació com un reportage tècnic de ETSI 'Eur96' i usos evidents 'Bew98','WAJ98' ho varen donar a conéixer, encara que mai detalladament, de forma pública. En autumne del 2002 va aparéixer un programa per a Windows conegut com FreeDec que implementava el CSA en software. Açò va permetre que es corregiren menuts errors i per lo tant la reimplementación de l'algoritme en llenguages de programació de més alt nivell. Les especificacions es poden obtindre a través de ETSI: degut a que els detalls de el CSA estan lligats a la seguritat de la difusió de les senyals, les especificacions no han segut publicades encara que les companyies que desen dispondre del servici poden conseguir-les sempre i quan es ferm un contracte de confidencialitat.

Característiques

CSA és una combinació de dos algoritmes: un sifrat block i un sifrat stream. Abdós té la mateixa clau, lo que vol dir que en atacar a un dels 2 es podria trencar l'algoritme.

CSA es basa en el principi de sifrat simètric. Açò significa que el transmissor i el receptor utilisen la mateixa clau. La clau de l'algoritme usa 64 bits lo que dona moltes possibilitats (10¹⁹ combinacions). Este gran número de combinacions dona una idea de lo complicat de resoldre-ho ya que si tardàrem 1 μs per cada intent nos supondria aproximadament més de 100.000 anys de mija. Dels 64 bits en realitat solament desconeixem 48 bits, des del byte 3 al 7 són usats com a bytes de control i poden ser fàcilment recalculados. Açò permet aforrar temps d'atac a on 32 bits reben un atac de força bruta, 16 bits són calculats en taules de memòria construïdes des d'un text sifrat i 16 bits calculats com sumixca de verificació en un temps d'arrancada d'O(2¹⁶)+O(2³²), lo que nos duria menys d'1 segon si ho implementem en una arquitectura hardware FPGA.

La clau per a descodificar fluix de senyes de vídeo actualment canvia cada aproximadament 10 segons, lo que en un principi assegura que no es puga trencar la protecció de qualsevol forma i salvaguardar aixina els drets de la televisió per pagament.

En el cas de trencar l'algoritme, les transmissions codificades DVB serien descifrables, independentment del sistema d'accés usat. Açò podria comprometre sériament la televisió digital per pagament en Europa i en atres llocs ya que molts proveïdors de televisió per satèlit usen CSA. La no publicació en detalle de l'algoritme fa que CSA siga una forta mida de seguritat ara i durant un llarc periodo.

Referències

• Wirt, Kai (November 2003). "Fault attack on the DVB Common Scrambling Algorithm (Report 2004/289)". Cryptology ePrint Archive.