Anar al contingut

Compàs de marcació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dial compàs SUUNTO
Archiu:Brújula Suunto.jpg
Compàs SUUNTO

El compàs de marcació, més pròpiament cridat compàs de demores, és un instrument nàutic utilisat per a determinar la demora d'agulla a la que es troba un objecte o punt de terra observat. (Demora: àngul format pel nort i la visual a un objecte determinat en la mar ). S'utilisa com a instrument de navegació per a determinar l'àngul entre la direcció d'un objecte i el nort o indirectament a un atre punt de referència. Proporciona el rumbo absolut, que és l'àngul en sentit horari entre el nort magnètic o nort verdader i l'objecte. Per eixemple, un objecte cap a l'est tindria una orientació absoluta de 90 graus Si el nort és el verdader, es diu demora verdadera, i si es tracta del nort magnètic es diu llavors demora magnètica. És utilisat habitualment per geòlecs, agrimensores i navegants per a obtindre orientacions precises sobre el terreny.[1]

Els navegants utilisen successives demarcació de punts de referència fixos junt en tècniques geomètriques senzilles per a determinar la seua posició, rumbo i velocitat. Ademés, fer demarcació successives d'atres barcos, junt en tècniques senzilles de geometria, pot servir al navegant a determinar si hi ha risc de colisió i poder decidir qué mides es deuen prendre per a evitar el perill. [1]

Descripció

[editar | editar còdic]
Archiu:Sestrel hand bearing compass.jpg
Un compàs de marcació antic

Totes les brúixoles de mà es poden utilisar per a prendre una demora, pero lo que distinguix el compàs de marcació del restant és el fet de que té algun tipo d'òptica que permet visualisar "al mateix temps" les marques de la brúixola i l'objectiu observat. El tipo més senzill de brúixola de mà, té un disc de "rosa dels vents horisontal" i un dispositiu d'observació: una pínula, alidada o visor que permet a l'usuari observar l'objecte i a continuació, "canviant de vista" llegir l'àngul marcat per la brúixola respecte al nort magnètic. Les versions en prisma més complexes, com les brúixoles SUUNTO (vore la primera fotografia), utilisen un sistema òptic per a mostrar les marques de demora a través d'un ocular mentres s'apunta a l'objectiu.[2]

Monocular en compàs

[editar | editar còdic]
Archiu:SUUNTO 3
Monocular + compàs Seago 8×42

També existixen alguns models de monoculares/binoculares, en allumenament elèctric o sense ella, que per mig d'un sistema òptic híbrit (alguns d'ells electrònic-digital) permeten visualisar les marques de rumbo al mateix temps que s'observa l'objecte a través del seu sistema òptic.[3]

  • Monocular en zoom: este tipo té auments variables lo que permet observar objectes a diferents distàncies, ajustant l'aument segons les necessitats i segons la situació
  • Monocular en telémetro: models també inclouen una retícula per a estimar distàncies

Característiques

[editar | editar còdic]
  • Auments: Els monoculares en brúixola existixen en diferents auments. Per eixemple, un monocular 8x25 significa que té un aument x8, fent que l'image siga 8 voltes major...
  • Diàmetro de la lent exterior: El diàmetro de la lent frontal (objectiu) influïx en la cantitat de llum que entra. Per eixemple, un monocular 8x42 té una lent frontal de 42 mm.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Plantilla:Control d'autoritats