Complot de Babington

El "descifrador" de Walsingham va falsificar esta posdata sifrada de la carta de María a Babington. Li demana a Babington que use laPlantilla:Spaced ndashtrencadaPlantilla:Spaced ndashsifra per a dir-li els noms dels conspiradores.

El complot de Babington va ser un pla de 1586 per a assessinar a la reina Isabel I d'Anglaterra, una protestant, i posar a María I d'Escòcia, la seua prima catòlica, en el tro anglés. Va conduir a l'eixecució de María Estuardo, com a resultat d'una carta enviada per ella (que hi havia estat encarcerada durant 19 anys des de 1568 en Anglaterra a instàncies d'Isabel) en la que va consentir en l'assessinat d'Isabel.

L'objectiu a llarc determini del complot era l'invasió d'Anglaterra per les forces espanyoles del rei Felipe II d'Espanya i la Lliga Catòlica, lo que duria a la restauració de la religió catòlica. El complot va ser descobert pel cap d'espies d'Isabel, Sir Francis Walsingham, i es va utilisar per a atrapar a María en la finalitat de destituir-la com a pretenent al tro anglés.

Els principals conspiradores varen ser Anthony Babington i John Ballard. Babington, un jove recusante, va ser reclutat per Ballard, un sacerdot jesuïta que esperava rescatar a la reina d'Escòcia. Treballant para Walsingham estaven els agents dobles Robert Poley i Gilbert Gifford, aixina com Thomas Phelippes, un agent espia i criptoanalista, i l'espia puritano Maliverey Catilyn. El turbulento diácono catòlic Gifford havia estat al servici de Walsingham des de finals de 1585 o principis de 1586. Gifford va obtindre una carta de presentació per a la reina María d'un confident i espia d'ella, Thomas Morgan. Walsingham després va colocar a l'agent doble Gifford i al descifrador espia Phelippes dins del castell de Chartley, a on estava encarcerada la reina María. Gifford va organisar el pla de Walsingham per a colocar les comunicacions sifrades de Babington i María Estuardo en el corcho d'un barril de cervesa que després varen ser interceptades per Phelippes, decodificadas i enviades a Walsingham.

El 7 de juliol de 1586, Phelippes va dessifrar l'única carta de Babington enviada a María Estuardo, qui va respondre en còdic el 17 de juliol de 1586 ordenant als possibles rescatadores que assessinaren a la reina Isabel. La carta de resposta també incloïa frases dessifrades que indicaven el seu desig de ser rescatada: "Els assunts estan aixina preparats" i "De sobte puc ser transportada fòra d'este lloc". En el juí de Fotheringay en octubre de 1586, el Lord Alt Tesorer d'Isabel, William Cecil, i Walsingham varen utilisar la carta contra María Estuardo, qui es va negar a admetre que era culpable. Va ser denunciada no obstant pels seus secretaris Claude Nau de la Boisseliere i Gilbert Curle, els qui varen ser escoltats a Londres per Thomas Gorges i interrogats el 4 d'agost de 1586 i varen confessar baix pressió que la carta era majoritàriament veraç. Curle va testificar que havia advertit a María Estuardo que no responguera a les cartes de Babington.

L'encarcerament de María Estuardo

María en captiveri,

María Estuardo era considerada pels catòlics romans com l'hereua llegítima del tro d'Anglaterra. En 1568 va escapar de l'encarcerament dels rebels escocesos i va buscar l'ajuda de la seua primera germana, Isabel I, un any despuix de la seua abdicació forçada al tro d'Escòcia. L'emissió de la bula papal Regnans in Excelsis per Pío V el 25 de febrer de 1570 va otorgar als catòlics anglesos el dret a derrocar a la reina anglesa. María Estuardo es va convertir en el punt focal de numerosos complots i intrigues per a restaurar Anglaterra a la religió catòlica, i per a depondre a Isabel i inclús llevar-li la vida. En lloc de l'ajuda esperada, Isabel va encarcerar a María durant dèneu anys a càrrec d'una successió de carcelers, principalment de George Talbot, comte de Shrewsbury.

En 1584, el Consell Privat d'Isabel va firmar un "Víncul d'Associació" (Bond of Association) dissenyat per Cecil i Walsingham que establia que qualsevol persona dins de la llínea de successió al tro en que el seu nomene algú conspirara contra la reina, seria exclós de la llínea de successió i eixecutat. Aixina ho varen acordar centenars d'anglesos, que també varen firmar el document. María Estuardo també va acceptar firmar-ho. A l'any següent, el Parlament va aprovar la Llei d'Associació, que prevea l'eixecució de qualsevol que es beneficiara de la mort de la reina si es descobrira un complot contra ella. Pel víncul, María podria ser eixecutada si uns atres iniciaren un complot que poguera conduir al seu accés al tro d'Anglaterra.

La reina Isabel va ordenar que María Estuardo fora traslladada de tornada a les ruïnes del castell de Tutbury en el clima hivernal de la vespra de Nadal de 1569. María va emmalaltir a causa de les males condicions del seu captiveri, encarcerada en una habitació freda i molt humida, en les finestres tancades i sense accés al sol.

En 1585, Isabel va ordenar que María fora traslladada en un carruage i baix forta vigilància i posada baix el més estricte confinament en Chartley Hall en Staffordshire, baix el control de Sir Amias Paulet. Se li va prohibir qualsevol correspondència en el món exterior. El puritano Paulet va ser elegit per la reina Isabel en part perque avorria la fe catòlica.

Francis Walsingham

En reacció a la creixent amenaça plantejada pels catòlics, instats pel Papa i atres monarques catòlics en Europa, Francis Walsingham, secretari d'Estat i mestre d'espies de la reina Isabel, junt en William Cecil, principal assessor d'Isabel, es varen donar conte de que si María podia ser implicada en un complot per a assessinar a Isabel, podria ser eixecutada i l'amenaça papista disminuiria. Com li va escriure al comte de Leicester: "Mentres eixa dòna diabòlica viva, ni La seua Majestad deu fer contes per a continuar en tranquila possessió de la seua corona, ni els seus fidels servidors assegurar-se de la seguritat de les seues vides". Walsingham va utilisar a Babington per a atrapar María Estuardo enviant al seu agent doble, Gilbert Gifford, a París per a obtindre la confiança de Morgan, després tancat en la Bastilla. Morgan va treballar anteriorment per a George Talbot, sext comte de Shrewsbury, anterior carceler de María. A través de Shrewsbury, María va conéixer a Morgan i ho va enviar a París per a entregar cartes a la cort francesa. Mentres estava en París, Morgan es va vore involucrat en un complot anterior dissenyat per William Parry, que va resultar en el seu encarcerament en la Bastilla. En 1585, Gifford va ser arrestat en retornar a Anglaterra mentres passava per Rye en Sussex en cartes de presentació de Morgan a la reina María. Walsingham va lliberar a Gifford per a treballar com agent doble en el complot de Babington. Gifford va usar l'àlies "N.° 4" tal com havia usat atres àlies com Colerdin, Pietro i Cornelys. Walsingham va fer que actuara com a mensager en el complot per a eliminar a María Estuardo.

Complot

El complot de Babington estava relacionat en varis plans separats:

• solicitut d'una invasió espanyola d'Anglaterra en el propòsit de depondre a la regna protestant Isabel i reemplaçar-la per la catòlica reina María;
• un complot per a assessinar a la reina Isabel.

A instàncies dels partidaris francesos de María Estuardo, John Ballard, un sacerdot jesuïta i agent de l'Iglésia Romana, va anar a Anglaterra en vàries ocasions en 1585 per a conseguir promeses d'ajuda de la noblea catòlica del nort en nom de María. En març de 1586, es va reunir en John Savage, un ex soldat que estava involucrat en un complot separat contra Isabel i que havia jurat assessinar a la reina. Es va resoldre en este complot despuix de consultar en tres amics: William Gifford, Christopher Hodgson i Gilbert Gifford. Gilbert Gifford havia segut arrestat per Walsingham i va acceptar ser agent doble. Gifford ya estava amprat per Walsingham quan Savage seguia alvance en el complot, segons Conyers Read. Més vesprada, eixe mateix any, Gifford va informar a Charles Paget i Bernardino de Mendoza i els va dir que els catòlics anglesos estaven disposts a organisar una insurrecció contra Isabel, sempre que tingueren assegurat el respal estranger. Si ben no estava clar si l'informe de Ballard sobre l'alcanç de l'oposició catòlica era exacte, lo que era segur és que va poder obtindre garanties de que aplegaria el respal. Després va retornar a Anglaterra, a on va persuadir a un membre de la noblea catòlica, Anthony Babington, per a que liderara i organisara als catòlics anglesos contra Isabel. Ballard va informar a Babington sobre els plans que s'havien propost fins al moment. La confessió posterior de Babington va deixar clar que Ballard estava segur del respal de la Lliga Catòlica:

Em va dir que en esta ocasió ho havien tornat de Fraunce. Estant en Mendoza en París, va ser informat que respecte dels danys causats pel nostre Estat als més grans príncips cristians, pel foment de sedició i divisions en les seues províncies, per retindre violentament les llegítimes possessions d'alguns, per l'invasió de les Índies. i per mig de la pirateria, el robo del tesor i les riquees d'uns atres i atres mals intolerables que devien sofrir príncips tan grans i poderosos, la Lliga Catòlica va resoldre buscar reparació i satisfacció, que havien promés realisar este estiu sense més demora. , tindre preparades tals forces i tots els preparatius bèlics com a tals mai va ser escenari en estes parts de la cristiandad... El Papa era el principal eliminador, el rei més cristià i el rei catòlic en tots els demés príncips de la lliga varen concórrer com a instruments per a la correcció d'estos errors i reforma de la religió. Els conductors d'esta empresa per a la nació francesa, Enrique I, duc de Guisa, o el seu germà Carlos de Lorena, duc de Mayenne; per les forces italianes i hispanes, el P. de Parma; el número total és al voltant de 60.000.

A pesar d'esta seguritat de respal estranger, Babington dubtava, ya que pensava que cap invasió estrangera tindria èxit mentres Isabel permaneixquera, a lo que Ballard va respondre que els plans de John Savage s'encarregarien d'això. Despuix d'una llarga discussió en amics i futurs companyers de conspiració, Babington va consentir en unir-se i liderar la conspiració.

Desafortunadament per als conspiradores, Walsingham certament estava al tant d'alguns dels aspectes del pla, basant-se en informes dels seus espies, en particular Gilbert Gifford, qui vigilava a tots els participants principals. Si be podria haver tancat alguna part del complot i arrestat a alguns dels involucrats que estigueren al seu alcanç, encara caria de qualsevol prova que demostrara la participació activa de María Estuardo en el complot i temia cometre un error que poguera costar-li la vida a Isabel..

Infiltració

El còdic sifrat de María I d'Escòcia

Despuix de la trama de Throckmorton, la reina Isabel havia emés un decret en juliol de 1584 que impedia tota comunicació cap a i des de María. No obstant, Walsingham i Cecil es varen donar conte de que eixe decret també perjudicava la seua capacitat per a atrapar a María Estuardo. Necessitaven proves per les que ella poguera ser eixecutada segons els principis del Víncul d'Associació. Aixina, Walsingham va establir una nova llínea de comunicació, una que podia controlar cuidadosadament sense despertar sospites. Gifford es va acostar a l'embaixador francés en Anglaterra, Guillaume de l'Aubespine, baró de Châteauneuf-sur-Cher, i li va descriure el nou sistema de correspondència que havia dissenyat Walsingham. Gifford i el carceler Paulet havien fet apanys per a que un cervecero local facilitara el moviment de mensages entre María Estuardo i els seus seguidors colocant-los en una carcassa hermètica dins del tapó d'un barril de cervesa. Thomas Phelippes, un expert en sifrat i llenguage al servici de Walsingham, va ser estajat en Chartley Hall per a rebre els mensages, decodificarlos i enviar-los a Walsingham. Gifford va enviar una taula de còdics (proporcionada per Walsingham) a Chateauneuf i va solicitar que el primer mensage s'enviara a María Estuardo.

Tots els mensages posteriors a María Estuardo s'enviarien per mig de paquets diplomàtics a Chateauneuf, qui després li'ls passaria a Gifford. Gifford li'ls passaria a Walsingham, qui li'ls confiaria a Phelippes. El sifrat utilisat va ser un sifrat per substitució. Phelippes decodificaría i faria una còpia de la carta. Després es tornaria a tancar la carta i li la tornaria a Gifford, qui li la passaria al cervecero. Després, el cervecero li passaria la carta de contrabando a María Estuardo. Si María Estuardo enviara una carta als seus seguidors, passaria pel procés invers. En poc temps, Walsingham va interceptar i va llegir tots els mensages que aplegaven cap a i des de Chartley Hall.

Vore també

• Alçament del Nort
• Conspiració de Ridolfi
• Trama de Throckmorton
• Rodrigo López (mege)
• Història de la criptografia

Bibliografia

• Gordon-Smith, Alan. The Babington Plot. London: Macmillan (1936)
• Guy, John A. Queen of Scots: The True Life of Mary Stuart (2005)
• Lewis, Jayne Elizabeth. The trial of Mary Queen of Scots: a brief history with documents (1999)
• Pollen, John Hungerford. "Mary Queen of Scots and the Babington plot," The Month, Volume 109 online (April 1907) pp. 356–365
• Read, Conyers. Mr Secretary Walsingham and the policy of Queen Elizabeth 3 vols. (1925)
• Shepherd, J.E.C. The Babington Plot: Jesuit Intrigue in Elizabethan England. Toronto, Ont.: Wittenburg Publications, 1987. 171 pp.
• Williams, Penry. "Babington, Anthony (1561–1586)", Oxford Dictionary of National Biography (2004) accessed 18 Sept 2011
• Military Heritage August 2005, Volume 7, No. 1, pp. 20–23, ISSN 1524-8666.
• Briscoe, Alexsandra, "Elizabeth's Spy Network", BBC History online (17 February 2011)

Fonts primàries

• Pollen, John Hungerford, ed. "Mary Queen of Scots and the Babington Plot," Scottish Historical Society 3rd ser., iii (1922), reprints the major documents.