Comuna agrícola
Una comuna agrícola és una comuna basada en el treball agrícola. Generalment es diferencia d'atres formes d'agricultura colectiva per la propietat colectiva casi completa dels actius de capital i el consum colectiu dels productes agrícoles.
Carlos Marx
[editar | editar còdic]En la seua carta de 1881 a Vora Zasulich, Karl Marx va escriure que històricament la "comuna agrícola" és el tipo més recent de formes arcaiques de societat. Marx va escriure que les següents característiques distinguixen a la comuna agrícola de formes de comuna més arcaiques.[1]
- Les comunes més antigues es basaven en el parentesc.
- En una comuna agrícola, la casa i el pati eren propietat privada.
- En una comuna agrícola, la terra cultivable era comuna pero es dividia periòdicament entre els membres per a cultivar-la i posseir els seus cultius, mentres que en les comunes arcaiques la producció es portava a terme de forma comunitària i el rendiment es repartia.
Marx considerava la comuna agrícola ideal com a utòpica i poc pràctica en la societat de la seua época o del futur previsible.[2]
Comunas agrícoles en l'Unió Soviètica
[editar | editar còdic]La "comuna agrícola" o "agrikomuna" (en ruso: Сельскохозяйственная коммуна, сельхозкоммуна) era una forma de cooperació agrícola en la primerenca Unió Soviètica. Varen començar a formar-se espontàneament despuix de la revolució de 1917, pero tenien les seues raïls en tradicions russes molt més antigues de vida comunitària en entorns agrícoles. Les comunes agrícoles de la década de 1920 eren a sovint de naturalea religiosa, ya siga explícitament (com era comuna en el nort del Caucas) o fortament influenciades per una religió inconformista i sectària.[2]
La comuna va ser la més colectivista de les estructures agrícoles que varen aparéixer despuix de la revolució. En les comunes agrícoles, la terra i les ferramentes eren propietat comunal i el producte es distribuïa per càpita ("per boca"). A sovint, la comuna albergava i alimentava als seus membres, i en ocasions cuidava als seus fills en comunitat. Per lo general, la comuna tenia una propietat colectiva casi completa dels seus bens de capital, en comparació a atres organisacions colectives que operaven en eixe moment.[2]
Els intelectuals revolucionaris a sovint havien favorit la formació de comunes agrícoles en l'época de la revolució, veent-les com l'encarnació de l'ideal rural, pero els bolcheviques (que inicialment no s'oponien estrictament a la propietat privada i després estaven més preocupats per solidificar el control estatal i recolzar l'industrialisació) mai els va favorir. A mida que el pensament soviètic va passar a estar més estrictament controlat pels bolcheviques, les comunes agrícoles varen caure en desgràcia. La comuna — a on el consum colectiu anava junt en la propietat i la producció colectives — també era difícil de conciliar en la necessitat d'alimentar a una població urbana en ràpit creiximent mentres els soviètics perseguien una ràpida industrialisació.[2] En el programa de colectivización estatal forçosa que va començar a finals de la década de 1920, les comunes agrícoles es varen transformar en koljoses, colectius en el paper pero que en la pràctica tenien moltes de les característiques de les empreses estatals.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Karl Marx, First Draft of Letter To Vora Zasulich [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 “The Soviet Communes” (1 de abril 1962). Soviet Studies 13 (4): 341-361.
- ↑ Article "Коммуна, сельскохозяйственная" "Large Encyclopedic Dictionary", Moscow, Soviet Encyclopedia Plantilla:In lang
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comuna agrícola» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.