Comunicació multimodal

La comunicació multimodal és una forma d'interacció home-màquina que utilisa múltiples modos (còdics) de "entrada/eixida". En l'actualitat, la comunicació multimodal és un camp en el qual s'està investigant i s'ha produït frontera per a les comunicacions. La dificultat es troba en cóm adaptar les senyes utilisables i l'informació que es proveïx de manera que l'interfaç electrònic els puga interpretar i nos permeta interactuar en ella per mig d'esta comunicació.

Respecte als elements citats anteriorment i que influïxen en este tipo de comunicació podem dir que a penes una chicoteta part dels instruments comunicatius home-màquina s'han estudiat a fondo, mentres que (en comparació), la llingüística té al voltant de 2000 anys d'estudi. La llingüística ha estudiat les regles que governen el comportament verbal, pero casi no s'han investigat el restant de les modalitats de comunicació. Per tot açò podem dir que la interactividad i la comunicació multimodal és una aposta de futur que ya s'està desenrollant en el present.

Impacte de la comunicació multimodal en educació

Existixen diversos modos de comunicació que s'articulen entre sí per a donar com resultat la creació de significats derivats del discurs d'un emissor. En l'àmbit educatiu, este discurs multimodal adquirix rellevància en l'espai áulico ya que és ahí a on es dona el major intercanvi de paraules, gests, postures, esquemes, ilustracions, etc., en relació en un objecte determinat d'estudi entre el mestre i els seus alumnes.

Els conceptes que s'estudien en les matèries científiques són continguts molt ben estructurats, per lo que resulta rellevant estudiar els modos de comunicació més apropiats per a construir un significat comú entorn a l'objecte d'estudi. Conceptes com "el cicle de l'aigua", "la fotosíntesis", "la reproducció asexual de les plantes", etc., són eixemple d'això. Es parla d'una construcció en comuna perque intervenen en ella els alumnes com el docent per a aplegar a cert consens en la definició de cert concepte. És dir, es pot parlar d'una dimensió social en els fets de la comprensió científica d'un objecte en particular o d'una construcció social de l'aprenentage.

Pero, ¿quins són estos modos particulars de comunicació o modos semiòtics dels que estem parlant? “Processadors de texts, aplicació de dibuix o disseny, programes d'animació (Citats per Márquez, 2003) i uns atres més que van sorgint gràcies al desenroll de la mateixa tecnologia. Ademés de llenguage oral i escrit que tradicionalment s'ha vingut utilisant en la pràctica educativa. Més d'algun dels anteriors modos i uns atres que no s'han mencionat tenen lloc en l'aula; és dir, que són utilisats pel docent en el seu afany d'ensenyar i pels alumnes, en la seua tasca de deprendre.

Hui en dia existix la necessitat d'utilisar noves formes per a que els alumnes s'apropien dels coneiximents propiciant l'ocupació de les TIC en el disseny d'ambients d'aprenentage. En l'actualitat és fonamental que el docent provoque la participació activa dels estudiants durant el seu procés d'aprenentage i solament es conseguirà utilisant diversos dispositius a on s'utilise la comunicació auditiva, visual, tàctil i gesticular, en la possibilitat de realisar dita interacció des de qualsevol lloc i en qualsevol temps.

Nos anem acostant a la contribució més important d'esta multiplicitat de formes de comunicar els continguts d'aprenentage. En la mida que s'elegixquen les millors formes comunicatives, les més variades, les més pertinents, el nivell de transferència i apropiació de certs continguts s'acreixerà en la figura del docent com dels alumnes, la qual cosa té importants implicacions per a obtindre millors resultats en els processos d'ensenyança i aprenentage.

Impacte de la comunicació multimodal dins d'una sessió de classe

L'incorporació de la comunicació multimodal en l'educació presenta numeroses ventages en el procés d'ensenyança-aprenentage, la seua aplicació exigix una preparació especial per part de docents i estudiants per a poder aprofitar-la adequadament, exigint estratègies, modificacions en la seua planeación, diversitat de materials per a presentar l'informació i una adequada incorporació de les TIC que propicien la busca i generació de coneiximents que permeten obtindre el major benefici de la llabor docent i dels aprenentage dels alumnes.

L'incorporació de les TIC en l'ensenyança influïx en la presentació de l'informació en classe i exigix canvis en la planeación i tractament didàctic, ademés de que faciliten l'actualisació ràpida de l'informació i la possibilitat de poder complementar-la entre diversos mijos didàctics emmarcats en la classe no presencial com a complement de la classe presencial, finalment és necessari conseguir en els docents la capacitació necessària per a l'adequada valoració i explotació de les TIC.

Vore també

• Reconeiximent del Parla