Concessió de Mars
La Concessió de Mars va ser una societat privada entre Roberto de Mars i el govern Colombià en 1906, per a l'explotació d'Hidrocarburs, prop de Barrancabermeja (Santander).
Història
[editar | editar còdic]El primer interessat en l'explotació de petròleu en la regió va ser José Joaquín Bohórquez, a qui Roberto de Mars li va propondre la concessió, per ser fillol del president Rafael Reis Prieto. Esta seria la segona concessió adjudicada a Roberto de Mars.[1]
Va ser creada a partir de la Llei 6 de 1906, durant el govern de Rafael Reis Prieto. L'acort li va otorgar a Roberto de Mars el privilegi d'explotar els jaciments petrolífers del lloc Les Infantes (Santander), per 30 anys. La concessió comprenia un àrea de 528.980 hectàrees, confrontants en el riu Magdalena.[2]
El govern va decretar la caducitat de la concessió per la carència de recursos en 1909. No obstant la mateixa va ser reactivada en 1914, pel govern de José Vicente Concha (1914-1918) en el propòsit d'ambientar entre els senadors i petrolers nortamericans la firma del Tractat Urrutia-Thompson firmat en el govern de Carlos E. Restrepo.
El 15 de juny de 1916 es va alçar l'acta de Sant Vicente de Chucurí, província de Zapatoca (Santander), en el lloc denominat ‘Les Infantes', en la confluència dels rius La Colorada i Oponcito, ‘va ser practicada una diligència en la finalitat de declarar solemnement iniciats els treballs d'explotació'. De Mars, es veu precisat a cedir la concessió no sense abans intentar vendre-li-la els nortamericans interessats en la seua adquisició, i d'haver tret de la companyia concessionària al descobridor del petròleu José Joaquín Bohórquez.[3]
Ademés la Concessió de Mars va donar orige a la Tropical Oil Company (Barate).[4]
Finalment la Concessió de Mars va ser revertida el 25 d'agost de 1951, i va permetre la creació de l'Empresa Colombiana de Petròleu (Ecopetrol)[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Les peripècies de la Concessió de Mars». Context. Consultat el 2023-03-23.
- ↑ «¿En qué va consistir la Concessió de Mars?». Informe Final - Comissió de la Veritat. Consultat el 2023-03-23.
- ↑ Tàpies Cote, Carlos Guillermo. «a-ecopetrol De la concessió de mars i la tronc fins a Ecopetrol».
- ↑ «CAPSULA DE EL TIEMPO. CONCESIÓN DE MARES» (en espanyol). El Temps. Consultat el 2023-03-23.
- ↑ «nostra-empresa/sala-de-prensa/publicacions/atres-publicacions/cronica-de-la-concesion-de-mars/acta-de-reversion-de-la-concesion-de-mars/ Acta de Reversión de la Concessió de Mars».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Concesión de Mares» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.