Conferència de Gènova

Image dels participants en la Conferència de Gènova en 1922. El primer ministre britànic Lloyd George es troba en la primera fila, en el costat esquerre.

La Conferència de Gènova va ser la Segona Conferència Monetària Internacional convocada per la Societat de Nacions que va tindre lloc en la ciutat italiana de Gènova del 10 d'abril al 19 de maig de 1922. Es varen reunir allí 34 països en busca d'acorts per a la reconstrucció del comerç i el sistema financer internacional, despuix de la Primera Guerra Mundial. La proposta que es va derivar de la conferència va ser l'instauració del denominat patró canvie or.

Context i objectius

Despuix de la Primera Guerra Mundial el sistema monetari internacional havia quedat totalment desarticulat. Els països lluitaven per retornar al patró ore, pero calia resoldre el tema de les paritat entre les monedes i els dèficit fiscals que complicaven la tornada al sistema monetari vigent abans de la guerra.

El sistema de el “patró ore” havia funcionat en eficàcia durant mig sigle, pràcticament fins al començ de la Primera Guerra Mundial en 1914, havia conseguit mantindre els preus estables a pesar de la gran expansió de la producció, i havia assegurat l'equilibri dels compromisos exteriors; d'ahí l'estabilitat monetària dels països que ho havien adoptat. En finalisar la guerra, els països estaven convençuts de que el règim del patró ore era indispensable per a l'equilibri de l'economia, per lo que varen decidir restablir-ho immediatament, a pesar de les dificultats que este restabliment poguera produir-los.

En abril i maig de 1922 es va reunir en Gènova un grup d'experts en temes monetaris que va posar fi al mecanisme d'ajust del patró ore que operava abans de la Primera Guerra Mundial, i va donar naiximent a un nou sistema monetari internacional: el patró canvie or. El pas del patró ore al patró canvie or feya més "elàstica" l'oferta monetària dels països, ya que autorisava als bancs centrals a mantindre reserves no solament en or sino en monedes convertibles a or, i també els autorisava a intervindre en el mercat per a "moderar" les grans fluctuacions del preu del metal.

Contingut

El pla resultant de la Conferència de Gènova establia la convertibilidad a l'or, la creació de bancs centrals independents, la disciplina de la política fiscal, l'assistència financera als països en determinades situacions i la cooperació dels bancs centrals en l'administració del sistema financer internacional, totes estes mides es varen materialisar en les següents resolucions:

« El pròxim pas serà determinar i donar el valor en or de les unitats monetàries. Este pas pot donar-se en cada país solament quan les circumstàncies econòmiques ho permeten, ya que el país tindrà que decidir llavors el problema de si adopta la vella paritat o una nova que s'aproxime al valor de canvi de l'unitat monetària en eixe moment.

Estos passos poden per sí mateixos ser suficients per a establir un patró ore, pero l'èxit del seu manteniment serà materialment promogut, no solament per la colaboració proposta dels bancs centrals, sino ademés per una convenció internacional a ser adoptada en el moment propici. El propòsit de la convenció serà centralisar i coordinar la demanda d'or, i d'esta manera evitar les grans fluctuacions en el poder adquisitiu de l'or, que d'un atre modo podrien resultar dels esforços competitius simultàneus d'un cert número de països per a assegurar-se reserves metàliques. La convenció deu crear alguna forma de economizar l'us d'or per mig del manteniment de reserves en la forma de balanços internacionals, com, per eixemple, el patró canvie or, o un sistema de compensació internacionals.

• Els governs dels països participants declaren que la restauració del patró ore és el seu últim objectiu, i estan d'acort en dur avant, tan ràpit com puguen, el següent programa:
  • Per a tindre, un control de la seua pròpia moneda cada govern deu enfrontar les seues despeses anuals sense recórrer a la creació de mijos fiduciarios o crèdits per a eixe propòsit
  • El pròxim pas serà, tan ràpit com les circumstàncies econòmiques ho permeten, determinar i donar el valor en or de l'unitat monetària. Este no té que ser necessàriament la paritat ore anterior.
  • El valor de l'or aixina fixat deu fer-se efectiu en un mercat cambiario lliure.
  • El manteniment del valor ore del circulant deu assegurar-se per mig del recapte d'una adequada reserva d'actius acordats, que no tenen per qué ser necessàriament or.
• Quan el progrés ho permeta, alguns dels països participants establiran un mercat lliure de l'or i es convertiran en centres d'or.
• Un país participant, ademés de les reserves en or de que disponga dins, pot mantindre en atres països participants reserves d'actius acordats en la forma de saldos bancaris, billets, títuls de curt determini o atres recursos líquits adequats.
• La pràctica usual d'un país participant serà comprar i vendre divises en atres països participants dins d'una fracció prescripta de paritat, a canvi de la seua pròpia moneda.
• La Convenció estarà aixina basada en un patró canvie or. La condició per a continuar sent membre serà el manteniment de la moneda nacional en el seu valor prescripto. Una falla en este respecte habilitarà la suspensió del dret de mantindre saldos de reserves en atres països participants.
• Cada país serà responsable per les mides llegislatives i d'un atre tipo necessàries per a mantindre el valor internacional de la seua moneda a la parell, i serà totalment lliure de dissenyar i aplicar els mijos, siga a través de la regulació del crèdit per part dels bancs centrals o per un atre camí.
• El crèdit serà regulat, no solament en l'objectiu de mantindre la moneda a la parell respecte d'unes atres, sino també en l'objectiu d'evitar fluctuacions excessives en el preu de l'or. No es contempla, no obstant, que la discreció dels bancs centrals estiga encadenada per cap regla definitiva dissenyada per a este propòsit, sino que les seues colaboracions hagen estat assegurades fòra de la competència dels països participants.»

En estes resolucions, el Pacte de Gènova sugeria, en definitiva, l'adopció d'un sistema monetari que permetera als governs regular la cantitat de diners en la finalitat de mantindre "estable" el poder adquisitiu dels diners, evitant "grans" fluctuacions en el preu de l'or; el nou sistema monetari també permetria als governs regular les taxes d'interés a través d'operacions de mercat obert, ya que els bancs centrals podrien emetre billets no solament contra or, sino ademés contra divises convertibles a or i contra títuls públics i privats