Anar al contingut

Conflicte en Somàlia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Conflicte en Somàlia

Plantilla:Event actual

Plantilla:Título sin coletilla
Datan/d
Llocn/d

El conflicte en Somàlia, denominat històricament com la guerra civil somalí, és un conflicte bèlic intraestatal en Somàlia que data de 1991. El conflicte va causar desestabilisació i inestabilitat a lo llarc del país, en l'actual fase del conflicte sent testic de cóm el govern somalí pert el control substancial de l'Estat davant les forces rebels.

Des de 2006 a 2009, la Força de Defensa Nacional d'Etiopia va ser involucrada en el conflicte. El govern Africà va declarar estat d'emergència en juny de 2009, solicitant respal internacional de manera immediata, i l'intervenció militar d'estats veïns d'Àfrica Oriental.

Caiguda de Siad Agrana (1986-1992)

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Milícies armades en Mogadiscio, 1993.

La primera fase de la guerra civil es va desenrollar a raïl de les insurrecció contra el règim repressiu de Siad Agrana. Despuix del seu derrocament del poder el 26 de giner de 1991, es va produir una contra-revolució per a tractar de restablir-li com a líder del país.

La cada volta més violenta i caòtica situació va devindre en una crisis humanitària i un estat fallanc.

Posteriorment durant 1991, la regió de Somalilandia es va declarar independent, buscant aïllar-se dels violents combats que es desenrollaven en el sur, encara que la seua sobirania no va anar oficialment reconeguda per la comunitat internacional. La mateixa comprén la secció noroest del país (entre Djibouti i el noreste de la zona coneguda com Puntland).

Intervenció de les Nacions Unides (1992-1995)

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Un carrer abandonat de Mogadiscio, giner de 1993.

Les resolucions 733 i 746 del Consell de Seguritat de l'ONU varen conduir a la creació d'UNOSOM I, la primera missió per a proveir ajuda humanitària i colaboració per a restablir l'orde en Somalía després de la dissolució del seu govern central.

La resolució 794 del Consell de Seguritat de l'ONU va ser aprovada per unanimitat el 3 de decembre de 1992. Per mig de la mateixa es va aprovar la formació d'una coalició de forces de pau de les Nacions Unides liderades per Estats Units i Itàlia cridada UNITAF, la que tenia la tasca d'assegurar que l'ajuda humanitària fora distribuïda en el país i que es restablira la pau en Somàlia. Les tropes humanitàries de l'ONU varen desembarcar en 1993 i varen començar les seues operacions durant un periodo que va durar dos anys (principalment en la zona sur) per a mitigar les condicions d'hambruna.

Erro al crear miniatura:
Un soldat nortamericà apostat en l'entrada del port de Mogadiscio intentant identificar l'ubicació d'un francotirador (giner de 1994).

Els crítics al rol eixercitat per Estats Units remarquen que "molt poc temps ans que el president pro nortamericà Mohamed Siad Agrana fora derrocat en 1991, s'havien concedit drets d'exploració petrolera sobre dos terços del territori a les companyies Conoco, Amoco, Chevron i Phillips. Conoco inclús va aplegar a l'extrem de cedir les seues oficines corporatives en Mogadiscio a l'embaixada d'Estats Units uns pocs dies ans que desembarcaren els marines; les oficines varen servir de sèu temporal per al primer enviat especial de l'administració Bush a la zona."[1][2][3] El comentari, escèptic sobre les raons declarades de l'intervenció, emfatisava que més que un gest purament humanitari, en realitat els Estats Units s'estaven involucrant per a prendre el control de les concessions petroleres. Somàlia no posseïx reserves comprovades de petròleu, pero s'especula que podrien existir reserves d'aigua fòra de Puntland. L'exploració petrolera continua sent un tema de controvèrsia. El Govern Federal de Transició ha alertat als inversors de que s'abstinguen de tancar acorts fins que es restablixquen l'estabilitat en el país.

Entre juny i octubre es varen desenrollar vàries batalles en Mogadiscio entre milícies i pistolers locals i les tropes del cos de pau. Com a conseqüència d'estes batalles varen morir 24 soldats pakistaní i 19 nortamericanes varen caure, ademés 73 varen resultar ferits 1 capturat durant la Batalla de Mogadiscio. Uns mil milicians somalís varen morir durant eixa batalla. L'incident va servir d'inspiració per al llibre Black Hawk Down, i la película homònima. Les Nacions Unides es varen retirar el 3 de març de 1995, despuix d'haver sofrit una cantitat adicional important de baixes.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Multinational Monitor magazine.
  2. els Angeles Claves.
    p. 1.Consultat el 7 d'abril de 2009.
  3. (1995).Offshore.
    p. 8.