Conflicte polític en Jamaica

El conflicte polític jamaiquino és una disputa entre el partit de dreta i esquerra en el país, que a sovint desemboca en violència. El Partit Laborista de Jamaica (JLP) i el Partit Nacional del Poble (PNP) han lluitat pel control de l'illa durant anys, i esta rivalitat ha fomentat la guerra urbana en Kingston. Cada bando creu que l'atre està controlat per elements estrangers; es diu que el JLP conta en el respal de l'Agència Central d'Inteligència (CIA) nortamericana, mentres que el PNP conta en el respal de Cuba i de l'Unió Soviètica (fins a 1991).

Història

Començos previs a l'Independència

Per a 1943, el JLP i el PNP s'havien consolidat com els principals partits polítics rivals de jamaica despuix de la recent inestabilitat laboral en el Carib. Despuix de les eleccions de 1944, la violència es va convertir en un aspecte comú de la seua rivalitat. Alexander Bustamante va començar a incitar als simpatisants del PNP a atacar-els, alegant-els comunistes. També va començar a atendre específicament als seus electors polítics, oferint, per eixemple, vises de treball per a migrants que s'ajustaven específicament a les llínees polítiques que ho favorien.

Formació de guarnicions

Va obtindre la seua independència en 1962, i per a 1963, els partits polítics sobornaven a membres de la subcultura dels "chics rudos" per a que s'involucraren en disputes territorials en els seus rivals polítics. Una volta que el Partit Laborista Judeu (JLP) va aplegar al poder, varen demolir un barri marginal simpatisant del Partit Nacionaliste (PNP) i varen construir els jardins de tivoli en el seu lloc, a partir de 1965. El proyecte seria supervisat per Edward Seaga i els jardins de tivoli es convertirien en una guarnició del JLP, i el PNP va reaccionar formant les seues pròpies guarnicions, consolidant la tradició de comunitats de guarnició violentes en Jamaica. Per a les eleccions de 1966, els tirotejos es varen tornar comuns, es varen produir atentats en bombes i la policia va ser blanc de dispars rutinaris. Açò va resultar en més de 500 ferits, 20 morts i 500 arrestats durant bols policials.

Escalada de violència política

La violència política esporàdica va evolucionar a una guerra urbana oberta despuix d'una série d'esclats violents. La rebelió d'Henry, l'incident de Coral Gardens, els disturbis antichinos de 1965, l'estat d'emergència de 1966-1967 i finalment, els disturbis de Rodney. Estos acontenyiments varen marcar l'inici d'un component nacionaliste ètnic en la política jamaicana i una major normalisació de la violència política en general en la societat jamaiquina.

Participació en el tràfic de drogues

Per a la década de 1980, el Partit Laborista Judeu (PLJ) va prendre el control del país i va adoptar polítiques neolliberals. Les colles varen començar a estar insatisfetes en la disminució de les ajudes dels seus líders polítics i, per les campanyes de la DEA, es varen distanciar del contrabando de marihuana i del tràfic de cocaïna. Recentment enriquides, estes colles varen començar a participar més activament en el govern de les comunitats de guarnició que controlaven. La colla Shower Posse, alineada en el PLJ, va ser una d'estes colles recent enriquides. La CIA va proporcionar armes, entrenament i transport a Estats Units.

Disturbis en Kingston en 2010

Els disturbis de Kingston de 2010, un conflicte armat entre Jamaica i Shower Posse, varen començar el 23 de maig de 2010, quan membres del grup varen assaltar quatre comissaries de policia en el suroest de kingston i varen conseguir saquejar i cremar parcialment una de les comissaries, i una segona comissaria també va ser incendiada.

En la nit del 23 de maig de 2010, el governe de Jamaica va declarar l'estat d'emergència en la capital Kingston i en la parròquia de Sant Andrés, que duraria un més.

Despuix de la pressió internacional, el govern jamaicà va accedir a arrestar i extraditar al líder pandillero Christopher Coke. Alguns mijos jamaicans varen especular que el llarc temps que va prendre arrestar a Coke estava relacionat en l'assistència política que va rebre el primer ministre Bruce Golding de Coke. Durant els bols i intents d'arrestar a Coke, els seus aliats varen esclatar violents tirotejos en Kingston per a evitar el seu captura.

Acontenyiments recents

A pesar dels numerosos acorts de pau, seguix sent habitual que els partits polítics paguen a delinqüents a canvi de respal i encoragen guarnicions paramilitars. El 7 de febrer de 2016, durant la campanya per a les eleccions generals de Jamaica de 2016, tres persones varen morir i atres dos varen resultar ferides en un tiroteig en un mítin del Partit Laborista de Jamaica, que llavors formava part de l'oposició.

Comunitats de guarnició

Les circumscripcions de guarnició en jamaica són complexos habitacionals construïts pel govern, que alberguen a residents cuidadosadament seleccionats que recolzaran plenament a un polític local. En 2001, existien al voltant de 15 comunitats de guarnició de base en Jamaica. Els residents de les guarnicions formen grups de justiciers que participen en constants disputes territorials. Originalment, estos grups tenien motivacions exclusivament polítiques, pero en el temps es varen involucrar en el narcotràfic i es varen convertir en lo que es coneix com a grups de policia jamaiquinos. Estos grups estan ben armats, a sovint equipats en rifles d'assalt i lanzagranades. Des de la década de 1980, estos grups han participat més en el narcotràfic i han depés menys dels polítics per a armar-se. Actualment, al voltant del 80 % de les seues armes provenen del sur de Florida, mentres que atres armes i armadures semblen ser de la policia, lo que sugerix que agents corruptes les intercanvien en els grups.