Anar al contingut

Confraria i Orde Militar del Mont Carmelo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Cabildo de cavallers (desambiguación).

La Confraria i Orde Militar del Mont Carmelo o Confraria de la Verge del Carmen és una confraria de Molina d'Aragó (Guadalajara) Espanya. Fundada en 1740, i els orígens del qual es remonten al Cabildo de cavallers de la mateixa ciutat, fundat en l'Edat Mija i suprimit en 1768 i que, segons alguns autors al principi va ser una espècie d'eixèrcit particular dels senyors de Molina, que posteriorment es va convertir en una agrupació de fidalcs i cavallers.[1]

La patrona de la confraria és la Verge del Carmen, la festivitat del qual se celebra el dia 16 de juliol.

Precedents: el Cabildo de cavallers de Molina d'Aragó

[editar | editar còdic]
Archiu:Molina de Aragon2.jpg
Vista general del castell i la ciutat de Molina d'Aragó.

Alguns autors varen senyalar que el Cabildo de cavallers va ser fundat pel comte Manrique Pérez de Lara, que va ser senyor de Molina, en el XII,[2] i uns atres que va existir des de que es va crear el señorío de Molina,[3] pero uns atres neguen rotundament lo anterior i afirmen que el Cabildo no va ser fundat fins a el XIII, ya que no és mencionat en cap document anterior a eixe sigle.[4] No obstant, sí està documentat que els cavallers molineses varen acompanyar als senyors de Molina, junt en la milícia concejil de la ciutat, composta per peons i ballesteros, en numeroses campanyes en les que aquells varen prendre part junt als reis de Castella, i també varen defendre el señorío dels atacs aragonesos.[5]

El Cabildo de cavallers, la carta fundacional dels quals i primeres ordenances no s'han conservat, va ser establit, segons alguns autors, en els anys huitanta de el XIII per Blanca Alfonso de Molina, encara que atres historiadors proponen dates més primerenques.[6] L'historiador Carlos Estepa també afirma que és molt possible que, en la segona mitat de el XIII, es constituïra el Cabildo, ya que la reina María de Molina, que va ser senyora de Molina i Taula, va confirmar en 1302, durant el regnat del seu fill, Fernando IV, un privilegi d'exenció que la seua germanastra, Blanca Alfonso de Molina, havia otorgat al Cabildo de ballesteros de Molina d'Aragó.[7] I les primeres ordenances conservades del Cabildo, de les que solament queden alguns fragments, estan datades al voltant de 1344, durant el regnat d'Alfonso XI de Castella, i són conegudes com la Carta Vella.[8]

Blanca Alfonso de Molina, que va ser la quinta senyora de Molina,[2] era filla de l'infant Alfonso de Molina i neta del rei Alfonso IX de León, i durant la seua etapa al front del señorío, va adquirir fama i importància este Cabildo,[3] ya que ella ho va reorganisar, ho va convertir en el seu guàrdia d'honor, i li va assignar la missió de defendre en el seu nom les fortalees i fronteres del señorío de Molina.[9] I des de llavors, els membres del Cabildo varen ser coneguts com a Cavallers de Donya Blanca, ya que esta dama va ampliar el número dels seus components a un centenar i va donar al grup de cavallers un caràcter estable i permanent.[10] I l'historiador José Sanz i Díaz senyala que els membres del Cabildo es reunien, de la mateixa manera que els de el Cabildo de ballesteros, en l'iglésia de Santa María l'Antiga de dita ciutat.[11]


Ademés, Blanca Alfonso i Molina va concedir al Cabildo de cavallers una série de distintius, com a estandart, bandera pròpia, escapulario i uniforme, i els membres del Cabildo devien posseir cavalls blancs para, com senyalen alguns historiadors, manifestar el seu status.[6] I ademés, l'última senyora independent de Molina va assignar als cavallers vivendes en una zona de Molina d'Aragó coneguda com el Cinto, que era la collación més prestigiosa de la ciutat,[12] i els va concedir una série de rendes, com una part del pa de pit que es recaptava en els llogarets del señorío, encara que en el pas del temps eixes rendes varen disminuir.[13]

Archiu:Molina de Aragón Ermita de la Virgen del Carmen 649. CAPS 8
Exterior de l'Ermita de la Verge del Carmen. (Molina d'Aragó).

La quinta senyora de Molina també va establir que els cavallers estarien obligats a acodir als oficis solemnes que se celebraven en les festivitats dels patrons del cabildo, que eren Santa María de l'Asunción[8] i Sant Julián el Caçador i Peregrí,[11] i també deurien assistir a les misses oferides en memòria dels cavallers difunts i a formar part dels cortejos fúnebres dels mateixos.[8] I sobre les funcions assistencials eixercitades pel Cabildo, Blanca Alfonso de Molina va establir que els cavallers estarien obligats a mantindre, fins que falliren, a tots els membres de l'institució que no pogueren mantindre's per sí mateixos per haver quedat tullido, cegos, mancos o reduïts a la pobrea,[14] i també va dispondre que deurien atendre als cavallers malalts.[8]

Els membres del Cabildo gojaven d'una série de privilegis als que no tenien accés els cavallers de la Terra que no residiren en Molina d'Aragó, i els cavallers del Cabildo no podien eixercitar oficis vils, mecànics o manuals, o ser menestrales, i en el XV, en l'implantació dels Estatuts de neteja de sanc, es va decretar que els nets de judeus o musulmans no podrien ingressar en el Cabildo, ni tampoc els que hagueren segut penitenciados o anaren considerats infames.[15] I per tot això, en el XV l'institució va començar a assemblar-se a atres confraries constituïdes en Molina d'Aragó, com les dels sabaters, tejedores o calceteros.[16]

I quan el señorío de Molina es va incorporar a la Corona de Castella, els cavallers varen continuar participant en les empreses militars dels reis castellans.[16] I des de mediats de el XIV acodien a les crides del monarca baix l'ensenya dels comtes, i posteriorment ducs de Medinaceli, de la mateixa manera que ocorria en la milícia de la ciutat de Soria, ya que ells eren els titulars del señorío més propenc a Molina d'Aragó.[17] I els membres de la noblea que posseïen señoríos en terres de Molina també acodien a les cridades dels monarques junt en les tropes dels ducs de Medinaceli, encara que baix la seua pròpia ensenya.[18]


Quan varen finalisar els conflictes bèlics entre castellans i aragonesos, a mitan de el XV, alguns membres del Cabildo, i sobretot els que havien segut nomenats cavallers durant els regnats de Juan II i Enrique IV de Castella,[18] varen començar a incomplir les seues obligacions, com la de mantindre cavalls o armes o acodir a les crides dels reis, ya que en l'época dels Reis Catòlics no varen prendre part en la Guerra de Successió Castellana, que va enfrontar a Isabel la Catòlica en Juana la Beltraneja.[18] I el comte de Medinaceli, Luis de la Cerda i de la Vega, que va anar l'encarregat de reclutar les tropes i pagar les soldadas durant dita guerra, va denunciar en 1479, any en el que va ser nomenat duc de Medinaceli, que numerosos cavallers, tant sorianos com molineses, no havien combatut en la guerra i havien retornat a les seues llars despuix d'haver rebut les seues acostamientos, i sense haver complit les seues obligacions.[19]

Archiu:Molina de Aragón Ermita de la Virgen del Carmen 646. CAPS 16
Interior de l'Ermita de la Verge del Carmen. (Molina d'Aragó).

I per esta situació, el Comú de vila i terra de Molina d'Aragó va solicitar als Reis Catòlics que, per a evitar estos problemes,[20] es complira la disposició aprovada per Juan II de Castella en les Corts de Zamora de 1432, per la que els cavallers castellans quedaven obligats, si desijaven continuar gojant dels privilegis inherents al seu ranc, a mantindre contínuament cavalls i armes.[20] La màxima autoritat del Cabildo recaïa en el seu preboste, que era elegit democràticament per tots els seus membres, encara que també se li coneixia com a president de la comunitat, capità del cabildo, o germà major, i actualment rep el nom de piostre.[3]

En 1.523 es varen reformar les constitucions o ordenances del Cabildo de cavallers,[3] que varen ser conegudes com a Carta Nova, per a diferenciar-la de la Carta Vella, que està datada al voltant de 1344,[21] i, durant eixa reforma, el corregidor de Molina va actuar en representació de la reina Juana I de Castella i del seu fill Carlos I, i també varen participar els cavallers molineses Bernardino de Peñalosa, que era el capità de la Companyia, i Gil del Camp.[3] I en les noves ordenances de 1523 consta que tots els cavallers es reunien en l'iglésia de Santa María de l'Antiga en el Dia de l'Asunción, i eixa vesprada i al sendemà se celebraven oficis per l'ànima de Blanca Alfonso de Molina, de la seua filla Mafalda, i de tots els cavallers difunts del Cabildo.[3] En 1580, durant el regnat de Felipe II, es varen renovar novament les ordenances capitulares, i en 1587 els flares carmelitas varen pretendre instalar-se en l'iglésia de Santa María de l'Antiga, pero ho va impedir un pleit entre el bisbe de Sigüenza i el corregidor de Molina d'Aragó.[3]

També costa que durant els sigles XVI i XVII els membres del Cabildo varen continuar reunint-se en l'iglésia de Santa María de l'Antiga els dies 15 i 16 d'agost,[22] en els que hi havia processó i berena, pero en el XVIII estes costums varen desaparéixer i solament va continuar celebrant-se la missa solemne de difunts en memòria de Blanca Alfonso de Molina, encara que eixa cerimònia es va traslladar posteriorment a l'iglésia de Sant Gil de Molina d'Aragó.[22]


En 1768, sent corregidor de Molina d'Aragó i del seu señorío Blas Tenorio de Mendoza, els diputats del Comú de Vila i Terra de dita ciutat varen solicitar al rei Carlos III que el Cabildo fora abolit,[22] i el rei va aprovar la petició,[23] encara que vintihuit anys abans, en 1740, s'havia fundat en Molina la Confraria i Orde Militar del Mont Carmelo, que va prendre a la Verge del Carmen com la seua patrona i va ser la continuadora del desaparegut Cabildo de cavallers.[1]

La Confraria i Orde Militar del Mont Carmelo

[editar | editar còdic]

Quan el Cabildo de cavallers va ser suprimit, en 1768, l'ajuntament de Molina d'Aragó va assumir la responsabilitat de celebrar les funcions religioses en l'iglésia de Sant Gil, i l'iglésia de Santa María de l'Antiga, com senyalen alguns autors, «va quedar en l'oblit» i en l'actualitat únicament queden alguns restants d'ella.[24]

La Confraria i Orde Militar del Mont Carmelo, fundada en 1740, té la seua sèu en l'Ermita de la Verge del Carmen, situada en el barri de Sant Joan,[24] i el dia 16 de juliol, que és la festivitat de la Verge del Carmen, els membres de la confraria procesionan l'image de la Verge i desfilen pels carrers de Molina d'Aragó lluint uniformes militars d'estil dieciochesco i portant alabardas.[25]

I encara que els fins de la confraria són estrictament religiosos, els seus membres estan organisats com un cos militar, ya que tenen un coronel en cap, tinent coronel, comandant, capità, tinent abanderat, alferes en estandart, veta, esquadra de gastadores i banda de trompetes i tambors.[2]

En 1978, el príncip d'Astúries, Felipe de Borbón, va ser nomenat Germà major de la Confraria.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Herrera Casat et a el, 2010, p. 23.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Herrera Casat et a el, 2010, p. 84.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Pérez Forts, 2003, p. 378.
  4. ↑ Cortés Ruiz, 2003, pp. 559-560.
  5. ↑ Cortés Ruiz, 2003, pp. 560-562.
  6. ↑ 6,0 6,1 Cortés Ruiz, 2003, p. 565.
  7. ↑ Estepa Díez, 2006, p. 81.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Cortés Ruiz, 2003, p. 567.
  9. ↑ Sanz i Díaz, 1979, p. 314.
  10. ↑ Santiago Fernández, 2013, p. 197.
  11. ↑ 11,0 11,1 Sanz i Díaz, 1979, p. 315.
  12. ↑ Cortés Ruiz, 2003, pp. 565-566.
  13. ↑ Cortés Ruiz, 2003, pp. 566-567.
  14. ↑ Cortés Ruiz, 2003, p. 651.
  15. ↑ Cortés Ruiz, 2003, p. 564.
  16. ↑ 16,0 16,1 Cortés Ruiz, 2003, p. 568.
  17. ↑ Cortés Ruiz, 2003, pp. 568-569.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Cortés Ruiz, 2003, p. 569.
  19. ↑ Cortés Ruiz, 2003, pp. 569-570.
  20. ↑ 20,0 20,1 Cortés Ruiz, 2003, p. 570.
  21. ↑ Cortés Ruiz, 2003, pp. 650-651.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 Cortés Ruiz, 2003, p. 379.
  23. ↑ Cortés Ruiz, 2003, p. 382.
  24. ↑ 24,0 24,1 Cortés Ruiz, 2003, pp. 379 i 382.
  25. ↑ Herrera Casat et a el, 2010, pp. 23 i 84.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Confraria_i_Orde_Militar_del_Mont_Carmelo&oldid=665236»