Anar al contingut

Conjectura de Schanuel

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, específicament en teoria d'número trascendente, la conjectura de Schanuel és una conjectura proposta per Stephen Schanuel en els anys 60 respecte al grau de transcendència de certes extensions del cos dels número racional.

Enunciat

[editar | editar còdic]

La conjectura és la següent:

Daus z1,...,zn número complejo linealmente independents sobre els número racional ℚ, l'extensió de camp &x211A;(z1,...,zn,ez1,...,ezn) té grau de transcendència d'a lo manco n sobre ℚ.

La conjectura pot ser trobada en Lang (1966).[1]

Conseqüències

[editar | editar còdic]

La conjectura, si resulta certa, generalisaria resultats coneguts en teoria d'número trascendente. El cas especial a on els números z1,...,zn són algebraics és el Teorema de Lindemann-Weierstrass. Si, per un atre costat, els números estan triats de manera que exp(z1),...,exp(zn) siguen algebraics llavors un provaria que logaritmos linealmente independents d'número algebraico són algebraicamente independents, una versió més forta de la teorema de Baker.

El teorema de Gelfond-Scheneider resulta d'esta versió de la teorema de Baker, aixina com l'encara desconeguda conjectura dels quatre exponents.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1966) Introduction to Transcendental Numbers, Addison–Wesley, pp. 30–31.


Referències

[editar | editar còdic]