Conjunt singular
Es diu conjunt singular en la teoria de conjunts a tot conjunt que es conté a sí mateixa. Este tipo de conjunts és la base de certes paradoxes matemàtiques que, com la paradoxa de Russell o la paradoxa del conjunt de tots els conjunts de Georg Cantor, es basen en admetre l'existència d'este tipo de conjunts.
En certes formalisació de la teoria de conjunts com el conjunt d'axioma de Zermelo-Fraenkel no consideren dins de la teoria este tipo d'entitats, de fet l'axioma de regularitat els prohibix explícitament.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Conjunto singular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.