Anar al contingut

Conques

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Conques
Per a atres usos d'este terme vore Conques (Lleida).


Conques (en occità Concas) era una comuna francesa situada en el departament d'Avairon, de la regió d'Occitània, que l'1 de giner de 2016 va passar a ser una comuna delegada de la comuna nova de Conques-en-Rouergue[1] en fusionar-se en les comunas de Grand-Vabre, Noailhac i Saint-Cyprien-sur-Dourdou.

Història

[editar | editar còdic]
Carrer en Conques

Conques es troba en la vall del riu Dourdou de Conques, en el suroest del país i és un dels centres de pelegrinage més importants de França gràcies a l'abadia de Sainte-Foy.

Els peregrins varen escomençar a aplegar a este lloc en el XI quan els monges de l'abadia varen obtindre les relíquies de Sainte Foy (Santa Fe), una de les primeres màrtirs cristianes. L'abadia des de llavors és parada dins del Camine francés de Santiago.

La vila de Conques conta en a penes 300 habitants i s'aferra a l'ala d'una montanya, no hi ha cap sola casa d'esta vila que trenque en l'harmonia del paisage. El seu carrer principal s'obri a l'abadia de Sainte-Foy que sense dubte és l'edificació més important. L'interior de l'abadia és d'estil romànic en una nau molt elevada i tres capellas en l'extrem est (construïdes per a proporcionar més altarés als peregrins. La seua construcció data d'entre els anys 1045 i 1060. Cal destacar d'este conjunt històric i monumental el tesor de l'abadia que ha conseguit sobreviure a la Revolució amagat per la gent del poble.

Patrimoni

[editar | editar còdic]

Iglésia abacial de Santa Fe

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Iglésia abacial de Santa Fe.
Iglésia abacial de Santa Fe en Conques.

Este important edifici romànic, construït entre els sigles XI i XII, va ser una popular parada per als peregrins en el Camí de Santiago de la via Podiensis en el seu camí cap a Santiago de Compostela. El principal motiu dels peregrins medievals en Conques era venerar les relíquies de la màrtir de el IV, Santa Fe.


Procedix d'un oratorio de el VIII de l'abadia de Conques, construït per monges que fugien dels sarracenos que s'havien assentat en Espanya.[2] La capella original va ser destruïda en el XI per a facilitar la creació d'una iglésia molt més gran[3] ya que l'arribada de les relíquies havia fet que la ruta de pelegrinage es desplaçara d'Agén a Conques.[4] La segona fase de la construcció, que es va completar a finals de el XI, va incloure la construcció de les cinc capelles radiants, el deambulatorio en sostre més baix i el cor i la nau sense galeries.[3] La tercera fase de la construcció, que es va completar a principis de el XII, es va inspirar en les iglésies de Toulouse i Santiago Compostela. Com la majoria de les iglésies de pelegrinage, Conques té planta de basílica modificada en planta cruciforme.[5] Es varen agregar galeries sobre les naus laterals i el sostre es va elevar sobre la travessia i el cor per a permetre que la gent circulara al nivell de la galeria. La llongitut exterior de l'iglésia és de 59 metros i l'interior és de 56 metros. L'altura de la travessia és de 26,40 metros.[6] El seu element més característic és el seu tímpan romànic. També es conserva un tesor que comprén peces d'art úniques del periodo carolingio.

Carrer Carlomagno

[editar | editar còdic]
Capella de Saint-Roch i camí d'accés des del carrer Carlomagno.

En l'empinada rue Charlemagne, la Porte du Barry, "suburbi" (faubourg) en occità) és una poderosa arcada romànica de pedra arenisca roja. Encara cridada en 1907 rue de la Caneyra (activitats relacionades en el cànem), esta via era utilisada en l'Edat Mija pels peregrins que eixien de Conques en direcció a Quercy i Aubin. Este carrer encara conecta la plaça de l'abadia en el pont 'romà' de Conques.

Capella de Saint-Roch

[editar | editar còdic]

Situada en un aflorament rocós al peu del poble de Conques del que està aïllat per la vegetació, a 90 metros del pont sobre el Dourdou, la capella de Saint-Roch va ser construïda en el XV en el lloc del primitiu castell de Conques la presència del qual està atestada des de el XI.[7] La capella conserva dos decoració pintades, una de principis de el XVI i una atra de el XIX. Existix una cavitat de naturalea desconeguda en el seu sòtol.[8] S'accedix per una chicoteta sendera des del carrer Carlomagno.

Demografia

[editar | editar còdic]

Plantilla:Gràfica d'evolució

Les senyes demogràfiques contemplades en este gràfic de la comuna de Conques[9] s'han agarrat de 1800 a 1999 de la pàgina francesa EHESS/Cassini, i els demés senyes de la pàgina del INSEE.[10]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Resolució prefecteral n.º 2015-299-110, de data de 19 de novembre de 2015, a on s'especifica la creació de la nova comuna. Consultat el 27 de juliol de 2016 (en francés)
  2. Brockman, Norbert C. (2011). Encyclopedia of sacred plaus, 2ª edició, Santa Barbara, Calif.: ABC-CLIO. ISBN 978-1-59884-654-6.
  3. 3,0 3,1 Stoddard, Whitney S. (1966). Art and Architecture in Medieval France, Boulder, Co.: Westview Press.
  4. Brockman, Norbert C. (2011). Encyclopedia of sacred plaus, 2ª edició, Santa Barbara, Calif.: ABC-CLIO. ISBN 978-1-59884-654-6.
  5. (1963).Gesta.
  6. (1963).Gesta.
  7. «Li village de Conques - Chapelle Saint-Roch» (en fr). Office du tourisme de Conques. Consultat el 4 de novembre de 2021..
  8. «Quelques bribes d’histoire» (en fr). Conques en rouergue. Consultat el 4 de novembre de 2021..
  9. Pàgina a on s'especifiquen, entre atres coses, les senyes demogràfiques de la comuna de Conques entre els anys 1793 i 1999. Consultat el 27 de juny de 2016 (en francés)
  10. Pàgina general del Insee. Consultat el 14 de juliol de 2016 (en francés)

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]