Consell de Ministres per a la Sustentabilidad i el Canvi Climàtic
El Consell de Ministres per a la Sustentabilidad i el Canvi Climàtic és un orgue colegiat i interministerial del Govern de Chile encarregat de coordinar decisions d'alt nivell en matèries de desenroll sostenible, política ambiental, àrees protegides, regulació ambiental i canvi climàtic.
Va ser creat per la Llei sobre Bases Generals del Mig ambient de Chile (Llei N.º 20.417), publicada el 26 de giner de 2010, com a part de la reforma que va establir el Ministeri del Mig ambient, el Servici d'Evaluació Ambiental i la Superintendencia del Mig ambient, denominant-se Consell de Ministres per a la Sustentabilidad[1]
Des de l'entrada en vigència de la Llei marque de canvi climàtic (Llei N.º 21.455), l'orgue va passar a denominar-se Consell de Ministres per a la Sustentabilidad i el Canvi Climàtic i va rebre una funció expressa en la gobernanza climàtica nacional, consistent en emetre un pronunciament fundat sobre l'Estratègia Climàtica de Llarc Determini, la Contribució Determinada a Nivell Nacional i els plans sectorials de mitigació i adaptació al canvi climàtic.[2]
La seua regulació bàsica està continguda en els artículs 71 a 73 de la Llei N.º 19.300 sobre Bases Generals del Mig ambient.[3]
Història
[editar | editar còdic]La institucionalidad ambiental chilena va tindre la seua primera configuració general en la Llei sobre Bases Generals del Mig ambient de Chile (Llei N.º 19.300), promulgada en 1994, que va establir la Comissió Nacional del Mig ambient (CONAMA) com a orgue central de coordinació ambiental. La reforma de 2010 va reemplaçar eixe disseny per una institucionalidad més especialisada, creant el Ministeri del Mig ambient, el Servici d'Evaluació Ambiental, la Superintendencia del Mig ambient i el Consell de Ministres per a la Sustentabilidad.[4]
La creació del Consell va respondre a l'objectiu d'incorporar una instància de coordinació política interministerial en matèries ambientals, especialment per a la discussió de proyectes normatius, polítiques sectorials, criteris de sustentabilitat i creació d'àrees protegides.[3]
La Llei marque de canvi climàtic (Llei N.º 21.455), publicada en 2022, va modificar la denominació de l'orgue agregant la frase "i canvi climàtic", integrant formalment a la institucionalidad climàtica i afegint competències específiques en relació en els instruments nacionals de gestió del canvi climàtic. En el seguiment especialisat de l'implementació d'eixa llei es destaca ademés que la reforma va ampliar l'integració del Consell, sumant als ministeris de Desenrolle Social i Família, Educació i Ciència, Tecnologia, Coneiximent i Innovació.[5]
Posteriorment, la Llei N.º 21.600, que va crear el Servici de Biodiversitat i Àrees Protegides, va modificar novament l'artícul 71 de la Llei N.º 19.300, incorporant al Ministeri de Bens Nacionals.[6]
Naturalea jurídica i funcions
[editar | editar còdic]El Consell és un orgue colegiat presidit per l'o la ministra del Mig ambient. De conformitat en l'artícul 71 de la Llei N.º 19.300, les seues funcions i atribucions són:
- propondre al President de la República les polítiques per al maneig, us i aprofitament sustentables dels recursos naturals renovables;
- propondre criteris de sustentabilitat per a l'elaboració de polítiques i processos de planificació ministerial;
- pronunciar-se sobre les propostes de creació d'àrees protegides de l'Estat que efectue el Ministeri del Mig ambient;
- propondre al President de la República les polítiques sectorials que deguen sometre's a evaluació ambiental estratègica;
- pronunciar-se sobre els criteris i mecanismes de participació ciutadana en les declaracions d'impacte ambiental; i
- pronunciar-se sobre proyectes de llei i actes administratius que es proponguen al President de la República i continguen normes de caràcter ambiental de l'artícul 70 de la Llei N.º 19.300.[3]
La Llei Marque de Canvi Climàtic va agregar que, en matèria climàtica, al Consell li correspon emetre un pronunciament fundat sobre l'Estratègia Climàtica de Llarc Determini, la Contribució Determinada a Nivell Nacional i els plans sectorials de mitigació i adaptació, aixina com respecte de la coherència entre dits instruments.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Llei N.º 20.417: crea el Ministeri, el Servici d'Evaluació Ambiental i la Superintendencia del Mig ambient» (en és). Biblioteca del Congrés Nacional de Chile. Consultat el 22 de maig de 2026.
- ↑ 2,0 2,1 «Llei N.º 21.455: Llei Marque de Canvi Climàtic» (en és). Biblioteca del Congrés Nacional de Chile. Consultat el 22 de maig de 2026. «Artícul 18»
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «el_peu=True&exportar_en_notes_bcn=True&exportar_en_notes_originals=True&exportar_format=pdf&hddResultadoExportar=30667..0.0%23&nombrearchiu=-_&radioExportar=Normes Llei N.º 19.300 sobre Bases Generals del Mig ambient» (en és). Biblioteca del Congrés Nacional de Chile. Consultat el 22 de maig de 2026. «Artículs 71 a 73»
- ↑ Biblioteca del Congrés Nacional de Chile. «Llei del mig ambient N.º 19.300 i llei N.º 20.417» (en és). Assessoria Tècnica Parlamentària BCN. Consultat el 22 de maig de 2026.
- ↑ «Seguiment a l'implementació de la Llei Marque de Canvi Climàtic: revisió dels estàndarts de transparència a un any de l'entrada en vigència de la Llei» (en és). Observatori Llei de Canvi Climàtic per a Chile. Consultat el 22 de maig de 2026.
- ↑ «Sentencia del Tribunal Constitucional sobre el proyecte de llei que crea el Servici de Biodiversitat i Àrees Protegides» (en és). Biblioteca del Congrés Nacional de Chile. Consultat el 22 de maig de 2026. «Considerandos vigèsim segon i vigèsim tercer»
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Consejo de Ministros para la Sustentabilidad y el Cambio Climático» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.