Conservació i restauració d'objectes ceràmics

Conservació i restauració de ceràmica

La conservació i restauració d'objectes ceràmics és un procés dedicat a la preservació i protecció d'objectes de valor històric, personal i artístics fets de ceràmica. Generalment esta activitat de conservació-restauració es porta a terme per un conservador-restaurador especialment quan es tracta d'un objecte de patrimoni cultural.

Característiques generals de la ceràmica

Les ceràmiques es creen a partir d'una producció de recobriment de materials inorgànics i no metàlics utilisant calfament i refredat per a crear un vidriado. Per lo general, els recobriment són permanents i sostenibles per a fins utilitaris i decoratius. La neteja, manipulació, almagasenament i, en general, el tractament de la ceràmica és semblant a la del vidre perque estan fets de components similars rics en Oxigen, tal com el silicat.^[1] En conservació, la ceràmica es dividix en tres grups:

l'argila sense còure, com el fanc i l'atobó d'argila, és argila que es cou a menys de 1000 °C o 1832 °F. Este tipo d'argila és soluble en aigua i inestable.
L'escurada és argila que s'ha cuit entre 1000 i 1200 °C o 1832°–2192 °F. La cocció fa que l'argila siga insoluble en aigua pero no permet la formació del component vidriado o vítreo en el seu interior. Encara que insoluble en aigua, el cos poroso de l'escurada permet que l'aigua penetre. Es pot aplicar un vidriado que protegirà el recipient de l'aigua. Pel seu porosidad, l'escurada és susceptible a la humitat i crea problemes que inclouen clavills, trencaments i creiximent de verdet.
La porcelana i el gres es couen a temperatures més altes entre 1200 i 1400 °C o 2192–2552 °F^[2]

Ademés, el tipo de ceràmica afectarà la forma en que es descompondrà. Les mescles d'argila de porcelana es couen per a crear una superfície no porosa i molt dura.^[2] ^{: Plantilla:R/where}No obstant, els materials també creen una superfície molt trencadiça que aumenta el potencial de exfoliació, clavills i trencaments.

Deterioració de la ceràmica.

Està en la naturalea de tots els materials usats en construcció degradar-se i deteriorar-se eventualment. La degradació d'un objecte ocorre com a resultat de l'interacció en el mig ambient o en els materials que formen el propi objecte; no obstant, en el cas de la ceràmica, els factors ambientals són la causa principal. Hi ha vàries formes en que la ceràmica es descompon física i químicament.

Alteració física

Per la seua fragilitat, el dany a la ceràmica generalment prové d'una mala manipulació i embalage. No obstant, atres factors, com el vandalisme, les gelades, el verdet i atres successos similars, també poden causar danys.^[3]

Defectes d'elaboració

També conegut com a vici inherent, l'inestabilitat intrínseca del material i els components d'un objecte pot conduir a la seua pròpia degradació física. Açò és difícil de previndre perque ocorre dins de l'estructura del material i, per lo tant, és un fenomen natural. La deterioració d'un objecte pot ocórrer inclús ans que s'use l'objecte. La forma en que s'elabora la peça pot provocar defectes de fabricació en la peça.^[1] ^{: Plantilla:R/where}Açò significa que els objectes poden danyar-se inclús abans de ser utilisats. Açò inclouria un cos que conté cantitats inadequades de materials de farcidura. Un segon defecte típic és un disseny i construcció deficients. Un eixemple d'açò seria una peça de ceràmica en un torra massa prima per a soportar el pes d'una tassa. Un tercer defecte de fabricació inclou una cocció descuidada. Una peça de ceràmica que s'ha cuit massa ràpit o que s'ha deixat secar de manera desigual es badarà o trencarà.^[3] ^{: Plantilla:R/where}

Impacte i abrasió

Per la seua naturalea delicada, les ceràmiques que s'han utilisat durant un periodo de temps sofriran clavills, muescas i imperfeccions. Ademés, en l'entorn d'un museu, poden produir-se danys per l'embalage, l'almagasenament i la manipulació d'objectes.^[3] ^{: Plantilla:R/where}

Gèl

Poden produir-se danys quan la ceràmica s'expon a temperatures baix zero i congelació. El problema es produïx quan es formen cristals de gèl en l'interior dels poros de la peça ceràmica. La congelació dins dels poros eixercirà pressió en l'interior de la ceràmica i farà que el material es bade i es trenque.^[3] ^{: Plantilla:R/where}

Creiximent de verdet

Lo opost a les gelades és la calor i la humitat. Quan la humitat és alta, es pot començar a formar verdet en la ceràmica, particularment en les que no tenen vidriado. Les espores de verdet es troben en tota l'atmòsfera i s'adherixen a qualsevol residu orgànic propenc, com la ceràmica. Les ceràmiques en escurada es veuen freqüentment afectades per la seua porosidad i falta de vidriado.^[3] ^{: Plantilla:R/where}

Alteració química

La degradació química dels objectes no ocorre en l'estructura física de l'objecte sino més be a nivell químic o de compost. Els composts comencen a descompondre's en composts més simples i, a sovint, és una reacció no desijada. La degradació del component químic d'un objecte obstaculisarà o debilitarà l'estabilitat de l'objecte quan s'exponga a factors ambientals tals com a aigua, aire, contaminació, calor, humitat i similars.

Aigua

L'aigua pot dissoldre o deformar les ceràmiques que han segut cuites a baixa temperatura, és dir, d'al voltant de 600 °C La ceràmica cuita a altes temperatures també pot ser susceptible a l'aigua si les seues partícules minerals són solubles en aigua, per eixemple, algeps o calcita. Ademés, els diferents composts en l'aigua poden fluir i reaccionar de diferents maneres segons les ceràmiques. En l'aigua natural, el diòxit de carbono es dissol i pot crear una reacció química en els minerals en els cossos arcillosos que poden formar bicarbonat de calcio, que és molt soluble. L'aigua estancada és menys amoladora perque el diòxit de carbono és escàs.^[3] ^{: Plantilla:R/where}

Sals solubles

Un problema de degradació comuna en la ceràmica involucra a les sales solubles. Les sals solubles poden accedir a l'interior de l'argila des del mig ambient, per eixemple, per estar enterrades baix terra durant décades, o poden trobar-se de forma natural en els components dels materials o l'argila utilisada. Els objectes no arqueològics, com la vaixella moderna, poden adquirir sals per l'us normal, com l'almagasenament de sal. Les sals solubles responen als canvis d'humitat tant alts com a baixos. En alta humitat les sals es tornen solubles i en baixa humitat cristalizan. El canvi de soluble a cristalisació i viceversa danya la superfície de la ceràmica perque els cristals de sal són més grans que la sal líquida i, per lo tant, s'encolliran i expandiran en l'interior ceràmic. Una pols blanca en la superfície és la primera indicació de sals solubles, puix és la sal que s'està cristalizando. En el temps, el component físic de la pasta ceràmica es desmoronará fins a destruir-se per complet.^[1] ^{: Plantilla:R/where}

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Little, Margaret (2000). The Winterthur Guide to Caring for Your Collection. Chapter 5: Ceramics and Glass, London: University Press of New England, pp. 57–66. ISBN 0-912724-52-8.
↑ ^2,0 ^2,1 Craft, Meg (1992). "Decorative Arts" in Caring for Your Collection, New York: Harry N. Abrams, Inc, pp. 97–107. ISBN 0-8109-3174-5.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 ^3,5 Buys, Susan (1993). The Conservation and Restoration of Ceramics, Oxford: Butterworth-Heinemann, pp. 20. ISBN 0 7506 0957 5.

Este artícul conté una traducció derivada de «Conservación y restauración de objetos cerámicos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Little-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Little, Margaret (2000). The Winterthur Guide to Caring for Your Collection. Chapter 5: Ceramics and Glass, London: University Press of New England, pp. 57–66. ISBN 0-912724-52-8.

[Craft-2] 2,0 ^2,1 Craft, Meg (1992). "Decorative Arts" in Caring for Your Collection, New York: Harry N. Abrams, Inc, pp. 97–107. ISBN 0-8109-3174-5.

[Buys-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 ^3,5 Buys, Susan (1993). The Conservation and Restoration of Ceramics, Oxford: Butterworth-Heinemann, pp. 20. ISBN 0 7506 0957 5.

[1]

[2]

Plantilla:R/where

[3]