Constructivisme social

El constructivismo social és una teoria que sugerix que el coneiximent científic no constituïx un corpus neutre de senyes independent de les pràctiques culturals i els valors, sino que s'origina en el sí de la societat, en lo que això comporta. Per lo tant, les senyes i les pràctiques de la ciència són, o ben construccions socials en la seua totalitat (constructivisme dur) o be ho són en part (constructivisme bla).

El constructivisme social argumenta que no hi ha una realitat única i objectiva independent dels individus i de les societats en les que viuen. En canvi, la realitat és el resultat de l'interacció entre les persones, les seues experiències, els seus coneiximents previs, els seus valors i les normes socials. Estos elements influïxen en cóm les persones perceben, interpreten i donen sentit al món que els rodeja.

En la pràctica, el constructivisme social s'interessa pel treball en el laboratori, les publicacions científiques i els fluix d'informació en tant quins processos deuen estudiar-se des d'una perspectiva sociològica i no només en térmens purament científics.

Crítiques

Crítics com Mario Bunge han desacreditat la radicalitat i el relativisme d'esta postura filosòfica per considerar-la nociva per a l'educació i cultura puix tendixen a sostindre que els descobriments són processos purament externs al científic. Un científic rep respal o hostilitat de la societat, pero el seu talent és alguna cosa intern que no necessàriament està travessat per lo que pensa la societat . Eixemples com Newton, Faraday, Cajal, entre uns atres mostren que, a pesar de la societat del seu moment, varen conseguir fer grans contribucions a la ciència que, no resulten ser el producte de la societat, sino que es produïxen en una societat.