Contactor
Un contactor és un element electromagnètic que té la capacitat d'establir o interrompre la corrent elèctrica d'una càrrega, en la possibilitat de ser accionado a distància per mig de l'utilisació d'elements de comando, els quals estan composts per un circuit bobina / electroimant per la qual circula una menor corrent que la de càrrega en sí (inclús podria utilisar-se baixa tensió per al comando). Constructivamente són similars als relés, i abdós permeten controlar en forma manual o automàtica, ya siga localment o a distància tota classe de circuits. Pero es diferencien per la missió que complix cada u: els relés controlen corrents de baix valor com les de circuits d'alarmes visuals o sonores, alimentació de contactores, etc. i els contactores s'utilisen com a interruptors electromagnètics en la conexió i desconexió de circuits d'allumenament i força motriu d'elevada tensió i potència.
La finalitat d'un contactor és la de accionar càrregues elevades que poder produir algun efecte perjudicial en la salut de l'operador. Siga el cas d'una descàrrega atmosfèrica entre contactes d'un interruptor a cuchilles en el moment de accionar l'arrancada d'un motor que posseïxca una càrrega d'inèrcia acoplada, que poguera produir cremada.
La funcionalitat es descriuria de la següent manera. Es dispon d'un element electroimant (bobina que en circular una corrent produïx efectes magnètics d'atracció o repulsió) que atrau un eix al com estan solicitant els contactes mòvils que tanquen el circuit interconectando els corresponents contactes principals, ademés posseïx contactes auxiliars (NA / NC) que servixen per a realisar accions de enclavamiento (deixar que el contactor seguixca funcionant sense tindre que pressionar tot el temps un pulsador).
Conmutación "Verdader o Fals"
[editar | editar còdic]La funció conmutación 'Verdader o Fals' a sovint establix i interromp l'alimentació dels receptors. Esta sol ser la funció dels contactores electromagnètics. En la majoria de casos, el control a distància resulta imprescindible per a facilitar la seua utilisació, aixina com la tasca de l'operari que sol estar alluntat dels mandos de control de potència. Com a norma general, dit control oferix informació sobre l'acció desenrollada, que es pot visualisar a través dels pilots lluminosos o d'un segon dispositiu. Estos circuits elèctrics complementaris cridats “circuits de esclavización i de senyalisació” es realisen per mig de contactes auxiliars que s'incorporen als contactores, als contactores auxiliars o als relés d'automatisme, o que ya estan inclosos en els blocs aditius que es monten en els contactores els contactores auxiliars.
La conmutación Verdader | Fals també pot realisar-se en relés i contactores estàtics. De la mateixa manera pot integrar-se en aparats de funcions múltiples, com els disyuntores motors o els contactores disyuntores.[1]
Parts
[editar | editar còdic]
Carcassa
[editar | editar còdic]És el soport sobre el qual es fixen tots els components conductors al contactor. És d'un material no conductor, posseïx rigidea i soporta la calor no extrema. Ademés, és la presentació visual del contactor. Materials diferents són usats per a les carcasses.
Electroimant
[editar | editar còdic]És l'element motor del contactor. Està compost per una série de dispositius. Els més importants són el circuit magnètic i la bobina. La seua finalitat és transformar l'energia elèctrica en magnetisme, generant aixina un camp magnètic molt intens, que provocarà un moviment mecànic.
Bobina
[editar | editar còdic]És un arrollamiento d'aram de coure molt prim en un gran número de espiras, que en aplicar-se-li tensió genera un camp magnètic. Este a la seua volta produïx un camp electromagnètic, superior al parell resistent dels molls, que a modo de resorts separen l'armadura del núcleu, de manera que estes dos parts poden juntar-se estretament. Quan una bobina s'alimenta en corrent alterna, l'intensitat que absorbix (denominada corrent de cridada) és relativament elevada, degut a que el circuit solament té la resistència del conductor.
Esta corrent elevada genera un camp magnètic intens, de manera que el núcleu pot atraure a l'armadura i véncer la resistència mecànica del resort o moll que els manté separats en estat de repòs. Una volta que el circuit magnètic es tanca, en juntar-se el núcleu en l'armadura, aumenta l'impedència de la bobina, de tal manera que la corrent de cridada es reduïx, obtenint aixina una corrent de manteniment o de treball més baixa...
Es fa referència a les bobines de la següent forma: A1 i A2.
Núcleu
[editar | editar còdic]És una part metàlica, de material ferromagnético, generalment en forma d'I, que va fix en la carcassa. La seua funció és concentrar i aumentar el fluix magnètic que genera la bobina (colocada en la columna central del núcleu), per a atraure en major eficiència l'armadura.
Espira d'ombra
[editar | editar còdic]S'utilisa per a evitar les vibracions en un contactor. Es coloca de tal manera que abrace part del camp magnètic fix generant vibracions. Per a evitar-ho, la espira d'ombra desfasa en el temps partix del fluix magnètic, lo que a la seua volta desfasa en el temps la força d'atracció obtenint-se 2 forces que treballen en conjunt per a evitar les vibracions. En cas d'operar en corrent contínua no és necessari utilisar espira d'ombra degut a que el fluix magnètic és constant i no genera vibracions.
Armadura
[editar | editar còdic]Element mòvil, la construcció del qual és similar a la del núcleu, pero sense espiras d'ombra. La seua funció és tancar el circuit magnètic una volta energizada la bobina, ya que deu estar separat del núcleu, per acció d'un moll. Este espai de separació es denomina cota de cridada.
Les característiques del moll permeten que tant el tancament com l'obertura del circuit magnètic es realisen molt ràpit, al voltant d'uns 10 milisegons. Quan el parell resistent del moll és major que el parell electromagnètic, el núcleu no conseguirà atraure a l'armadura o ho farà en molta dificultat. Pel contrari, si el parell resistent del moll és massa dèbil, la separació de l'armadura no es produirà en la rapidea necessària.
Contactes
[editar | editar còdic]
Són elements conductors que tenen per objecte establir o interrompre el pas de corrent en quant la bobina es energice. Tot contacte està compost per tres conjunts d'elements: Dos parts fixes ubicades en la coraza i una part mòvil colocada en l'armadura per a establir o interrompre el pas de la corrent entre les parts fixes. El contacte mòvil du el mencionat resort que garantisa la pressió i per tant l'unió de les tres parts.
Tipos:
- Contactes principals: La seua funció és establir o interrompre el circuit principal, conseguint aixina que la corrent es transporte des de la ret a la càrrega. Simbologia: es referencian en una sola sifra de l'1 al 6.
- Contactes auxiliars. La seua funció específica és permetre o interrompre el pas de la corrent a les bobines dels contactores o els elements de senyalisació, per la qual cosa estan dimensionados únicament per a intensitat molt menudes. Els tipos més comuns són:
- Instantàneus. Actuen tan pronte es energiza la bobina del contactor. S'encarreguen d'obrir i tancar el circuit.
- Temporizados. Actuen transcorregut un temps determinat des de que es energiza la bobina (temporizados a la conexió) o des de que es desenergiza la bobina (temporizados a la desconexió).
- D'obertura llenta. El desplaçament i la velocitat del contacte mòvil és igual al de l'armadura.
- D'obertura positiva. Els contactes tancats i oberts no poden coincidir tancats en cap moment.
En la seua simbologia apareixen en dos sifres a on l'unitat indica:
- 1 i 2, contacte normalment tancats, NC.
- 3 i 4, contacte normalment oberts, NA.
- 5 i 6, contacte NC d'obertura temporizada o de protecció.
- 7 i 8, contacte NA de tancament temporizado o de protecció.
per la seua banda, la sifra de les decenes indica el número d'orde de cada contacte en el contactor. En un costat s'indica a quin contactor pertany.
Relé tèrmic
[editar | editar còdic]El relé tèrmic és un element de protecció que s'ubica en el circuit de potència, contra sobrecàrregues. El seu principi de funcionament es basa que l'aument de temperatura deforma certs elements bimetalés, per a accionar, quan alcança certs valors, uns contactes auxiliars que desactiven tot el circuit i energicen al mateix temps un element de senyalisació.
El bimetal està format per dos metals de diferent coeficient de dilatació i units fermament entre sí, regularment per mig de soldadura de punt. La calor necessària per a curvar o reflexionar la làmina bimetálica ho produïx una resistència, enrollada al voltant del bimetal, que està cobert en asbesto, a través de la qual circula la corrent que va de la ret al motor.
Els bimetales comencen a curvar-se quan la corrent sobrepassa el valor nominal per al qual s'han dimensionado, espentant una placa de fibra fins que es produïx el canvi d'estat dels contactes auxiliars que du.
Resort
[editar | editar còdic]És un moll encarregat de tornar els contactes a la seua posició de repòs una volta que cessa el camp magnètic de les bobines.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Manual Electrotécnico. Telemecanique
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Contactor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.