Control òptim

El control òptim és una tècnica matemàtica usada per a resoldre problemes d'optimisació en sistemes que evolucionen en el temps i que són susceptibles de ser influenciats per forces externes. Poden ser sistemes que evolucionen en el temps el cos humà i el sistema econòmic. Una volta que el problema ha segut resolt el control òptim nos dona una senda de comportament per a les variables de control, és dir, nos indica qué accions es deuen seguir per a poder dur a la totalitat del sistema d'un estat inicial a un final de forma òptima.

Història

El desenroll de la teoria del control òptim es va iniciar en la década dels cinquanta gràcies a l'esforç dels científics russos i nortamericans per explorar el sistema solar. El problema que resoldre era el de dur un vehícul espacial d'algun punt en la terra a algun atre en l'espai en temps mínim i consumint la menor cantitat de combustible possible. És dir, de lo que es tractava era de trobar trayectòries òptimes en espais tridimensionals. Com es pot vore, la solució de dit problema no podia trobar-se aplicant les tècniques d'optimisació tradicionals que solament nos donen valors de la variable independent per als que una funció donada alcança un punt màxim o mínim, ya siga local o global.

El càlcul de variacions és el nom donat a l'optimisació d'integrals i té el seu orige en el problema isoperimétrico o de la braquistocrona.

Bibliografia

• Pinch, Enid R.(1995), Optimal Control and the Calculus of Variations, Oxford University Press, Nova York.
• Cerdá Tena, Emilio (2001), Optimisació dinàmica, Prentice Hall, Madrit.