Copernicia tectorum
Copernicia tectorum també cridada palma llanera[1][2] és una espècie de palmera del gènero Copernicia originària d'Amèrica del Sur,[3] principalment dels plans de Colòmbia i Veneçola, a on els locals usen el seu tronc per a la construcció, i els fulls per a techar vivendes i caneyés.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]Planta monoica de brot solitari d'entre 6 i 10 metros d'altura i tronc pla de color café grisáceo cilíndric d'entre 25 i 30 cm de diàmetro en raïls en la base.[3][4][5] Fulls verts palmeadas, pecíol de més de 1 metro de llarc i 3 cm d'ample armat en el seu marge en espines en forma de gancho; el llim foliar és de semicircular a circular, pla i dividit al voltant de 40 segments lineares en àpiç llaugerament bífido.[3][4] Les inflorescèncias de color blanc verdosas, medixen prop d'1 metro de llarc, ramificadas en 6 órdens i cobertes de pèls curts i grossos.[3][4]
Les flors són hermafroditas, dispostes densament, solitàries, de prop de 3,5 mm de llarc i 2,5 mm d'ample, en corola campanulada trilobulada i pubescente en el seu exterior, i en l'interior 6 estams i 3 carpelos en filaments units en la base.[3] Els fruts són drupas ovoides de color vert oliváceo obscur a negre d'entre 2,6 i 3 cm de diàmetro i contenen una sola llavor d'al voltant d'1,5 cm de llongitut i 1,2 cm de diàmetro.[3][4] Es reproduïx per llavor, florix entre febrer i març i la fructifica entre maig i setembre.[3][4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Copernicia tectorum és molt comú en els Plans de Colòmbia i Veneçola.[3] Es desenrolla be en els Plans centrals veneçolans en àrees en un clima de sabana (Aw en la tipologia climàtica de Köppen), a voltes en una época de sequia més llarga de lo normal, és dir, d'una miqueta més de sis mesos i inundacions permanents durant l'estació plujosa.[3] Per lo general, no pert els seus fulls secs, les quals pender lliurement al costat del tronc, característica que identifica a este tipo de palmera.
Apta solament en regions de clima tropical i subtropical, no resistix temperatures propenques als 0 °C.[3] Requerix sol i sols que van des de neutres a alcalinos.[3] És resistent a llargues sequies, aigües estancades i als constants incendis dels plans.[3] La planta és poc coneguda fòra del seu lloc d'orige i generalment es troba sol jardins botànics i coleccions especialisades.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (Kunth) Mart.
- ↑ 2,0 2,1 Clots (2013). «Guárico», Arbres emblemàtics de Veneçola, Veneçola: Societat de Ciències Naturals La Salle, pp. 41-43. ISBN 978-980-235-044-5.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 «Copernicia tectorum» (en és-es). Monaco Nature Encyclopedia. Consultat el 2022-11-26.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Copernicia tectorum (Kunth) Mart.» (en és). www.gbif.org. Consultat el 2022-11-27.
- ↑ Colòmbia Forestal.19(1)
- 5-22.Consultat el 2022-11-27.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1-584. View in Biodiversity Heritage Library
- Henderson, A., G. A. Galeano & R. Bernal. 1995. Field Guide Palms Amer. 1-352. Princeton University Press, Princeton, New Jersey.
- Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Venez. 1-859. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
- Steyermark, J. A. 1995. Flora of the Venezuelan Guayana Project.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Copernicia tectorum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.