Anar al contingut

Copernicio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El copernicio és un element químic de la taula periòdica el símbol de la qual és Cn i la seua número atómico 112. La seua apariència física no es coneix encara, pero podria calcular-se, sabent que per ara l'isòtop conegut, de 285 de massa atòmica, té una vida mija de 0,24 ms.[1][2]No deu confondre's en el cianur, de fòrmula CN.

A principis de 2009, la IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) va confirmar oficialment el descobriment pel laboratori GSI Helmholtzzentrum für Schwerionenforschung (Centre d'investigació de Ions Pesats) en Darmstadt. En juliol de 2009 el grup del professor Sigurd Hofmann va propondre el nom Copernicio i el símbol Cp en honor del científic i astrònom Nicolás Copérnico (1473-1543). Despuix de la proposta passen sis mesos fins que la IUPAC fa oficial el nom, en la finalitat de deixar eixe temps per a que la comunitat científica discutixca el nom sugerit, abans d'otorgar el nom oficial.[3] No obstant, es va canviar el possible símbol Cp, per Cn, ya que el símbol estava antigament associat al cassiopium (el nom oficial del qual és luteci [Lu]); i, ademés, en química orgànica ya existix el símbol Cp, que indica el ciclopentadieno. Per tant, el 19 de febrer de 2010 la IUPAC va expondre oficialment la denominació i el símbol de l'element 112.

Història

[editar | editar còdic]

Científics alemans han conseguit que finalment s'incloga l'element número 112 en la taula periòdica. Es tracta d'un element químic superpesado que, en eixe llavors, a falta d'un nom (tenen el privilegi d'elegir-ho), es dia unumbio, que en llatí significa «un un dos». Este element, que en realitat va ser descobert en 1996, veu aixina confirmada la seua existència, encara que solament han conseguit produir quatre àtoms d'ell.

Este element és 277 voltes més pesat que l'hidrogen i té el récort de ser un dels més pesats de la taula periòdica. Este mateix equip du des de 1981 produint nous elements, ya ho va fer en els numerats entre 107 i 111.

L'últim element natural de la taula periòdica va ser descobert en 1925; des de llavors tots els demés han segut, com el 112, creats en laboratori.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Garritz, Andoni (1998). Química, Pearson Educació, pp. 856. ISBN 978-9-68444-318-1.
  2. Parry, Robert W. (1973). Química: fonaments experimentals, Reverte, pp. 703. ISBN 978-8-42917-466-3.
  3. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada nom