Copiapita
La copiapita és un mineral de la classe dels minerals sulfat. Descobert en 1833, nomenat aixina per la localitat en que va ser descobert, prop de Copiapó (Chile). Atres sinònims en espanyol menys usats són: elaeíta, flaveíta, janosita, misleyita o niveíta.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]Pertany al cridat "grup de la copiapita", que són sulfat de metal(II) i ferro(III). Alguns especimentes catalogats com copiapita poden ser de ferricopiapita o atres membres del grup de la copiapita.
L'hàbit, en les rares ocasions en que forma cristals estos són de color entre groc i taronja, sent més normal que aparega en forma de escamas groc-verdosas a verda-oliva formant costres massives granulars fines.
És comú que duga com a impurees: coure, calcio i alumini.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Es troba en zones de minerals del ferro, en àrees d'oxidació de la pirita i d'atres sulfur de ferro. És abundant en la zona minera d'Atacama (Chile).
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Copiapita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.