Copyleft

Una lletra C invertida «🄯», símbol sense reconeiximent llegal, és el més comú com a contrapartida del símbol copyright.

El copyleft (a voltes traduït com a esquerre d'autor o esquerre de còpia) és una pràctica llegal que consistix en l'eixercici del dret d'autor (copyright en anglés) en l'objectiu de propiciar el lliure us i distribució d'una obra, exigint que els concessionaris preserven les mateixes llibertats en distribuir les seues còpies i derivats. Els autors poden aplicar una llicència en copyleft a programes informàtics, obres d'art, texts o qualsevol tipo de treball creatiu que siga regit pel dret d'autor.

El copyleft és propost com a alternativa i defensa contra les restriccions al públic en les que normalment incorren els editors i l'indústria de l'entreteniment. Es pretén aixina que els qui posseïxen els drets patrimonials d'una obra l'oferixquen per mig d'una llicència lliure; al mateix temps que una clàusula adicional (el copyleft en sí) protegix els drets oferits en la llicència d'intents subsecuentes de privatisació per part del públic (mentres l'obra no passe al [[domini públic]]). Les llicències en copyleft són llavors una de les categories principals de llicència lliure; en contrast en les cridades llicències permissives o sense copyleft, i en contrast en el domini públic.

El terme sorgix en la comunitat del software lliure com un joc de paraules entorn a copyright: «dret d'autor» en anglés (lliteralment «dret de còpia») en un atre sentit, el de left (pretérito i participi del verp «deixar», lliteralment «deixada-còpia»). Left també correspon al concepte de «esquerra», en contrast en right, que és dret. (Vore la secció d' Etimologia).

La Llicencia Pública General de GNU (GNU GPL per les seues sigles en anglés) prové de la primera llicència en copyleft, escrita per Richard Stallman, i continua sent la favorita entre les llicències de software lliure i còdic obert. Creative Commons, una organisació sense fins de lucre fundada per Lawrence Lessig, també oferix entre les seues llicències disponibles a l'us general un recapte anàlec denominat share-alike o «compartir igual», en referència a que cal compartir tot derivat en la mateixa llicència que l'original.

Història

Pese a que hui en dia el concepte s'aplica a una àmplia varietat de camps com la producció lliterària o la cinematogràfica, el seu orige es troba en la década dels setanta en l'incipient desenroll de software per a l'encara embrionària indústria informàtica.

Llavors Richard Stallman estava elaborant un intérpret de Lisp que va interessar a la companyia Symbolics. Est va accedir a proporcionar-los una versió de l'intérpret baix domini públic, sense restriccions inicials. Més vesprada, l'empresa va ampliar i va millorar el software original, pero quan Stallman va voler accedir a dites modificacions, la companyia li les va negar.

Va ser llavors, en 1984, quan Stallman va decidir posar-se a treballar per a erradicar este tipo de comportament, al que va batejar en el nom de «acaparamiento del software» (software hoarding).

Com a Stallman li va semblar poc viable a curt determini eliminar les lleis del copyright aixina com les injustícies que considerava provocades per la seua perpetuació, va decidir treballar dins del marc llegal existent i va crear aixina la seua pròpia llicència de drets d'autor, la Llicència Pública General de GNU (GPL). Segons el proyecte GNU:

La forma més simple de fer que un programa siga lliure és posar-ho en el domini públic, sense drets reservats. Açò li permet compartir el programa i les seues millores a la gent, si aixina ho desigen. Pero li permet a gent no cooperativa convertir el programa en software privativo. Ells poden fer canvis, molts o pocs, i distribuir el resultat com un producte privativo. Les persones que reben el programa en eixes modificacions no tenen la llibertat que l'autor original els va donar; l'intermediari li les ha llevat. En el proyecte GNU, el nostre objectiu és el donar a tot usuari la llibertat de redistribuir i canviar software GNU. Si els intermediaris pogueren llevar eixa llibertat, nosatres tindríem molts usuaris, pero eixos usuaris no tindrien llibertat. Aixina en lloc de posar software GNU en el domini públic, nosatres ho protegim en Copyleft. Copyleft diu que qualsevol que redistribuïx el software, en o sense canvis, deu donar la llibertat de copiar-ho i modificar-ho més. Copyleft garantisa que cada usuari té llibertat.

Richard Stallman

Per primera volta s'arreplegava el dret a que el titular dels drets d'autor poguera transferir de forma permanent i a obres derivades sorgides, el màxim número de drets possibles a aquells que reben una còpia del programa. És dir, impedir jurídicament al material oferit en estos térmens que en un futur es puga apropiar part d'ell a drets d'autor. Encara que és la primera llicència copyleft, serà posteriorment, en noves llicències inspirades en esta i en la popularisació del software lliure quan s'escomençaria a fer freqüent este terme.

En l'any 2006 el terme Copyleft va ser arreplegat per primera volta en una sentència judicial. La SGAE espanyola va demandar a l'Associació Cultural Ladinamo en reclamació de comunicació pública de música que s'emetia en el seu local. El Jujat de lo Mercantil n.º 5 de Madrit va absoldre a Ladinamo de la reclamació de la SGAE ya que la mateixa solament utilisava música Copyleft.

Métodos d'aplicació

La pràctica habitual per a conseguir este objectiu d'explotació sense traves, còpia i distribució d'una creació o d'un treball (i els seus derivats) és la d'oferir-ho junt en una llicència o contracte. Esta deuria estipular que cada propietari d'una còpia del treball poguera:

1. Usar-la sense cap llimitació, completament lliure d'us segons Richard Stallman.
2. Llibertat d'estudi (vore cóm està fet el treball) i modificar-ho com vosté desige. Per eixemple editar el còdic font d'un programa.
3. (Re)distribuir quantes còpies desige.

1. La llibertat de distribuir còpies de les seues versions modificades a tercers. Permet als demés usuaris vore les versions modificades de la comunitat.

Estes quatre llibertats bàsiques, no obstant, no són suficients encara per a assegurar que una obra derivada siga distribuïda baix les mateixes condicions no restrictives: con este fin, la llicència deu assegurar que el propietari del treball derivat ho distribuirà baix el mateix tipo de llicència

Atres condicions de llicència adicionals que podrien evitar possibles impediments a les tres llibertats bàsiques anteriors són:

• Les condicions de la llicència copyleft no poden ser revocades;
• El treball i els seus derivats són sempre posats a disposició de manera que es facilite la seua modificació. Per eixemple, en el software, esta facilitat sol associar-se a la disponibilitat del còdic font, a on inclús la compilació de dit còdic deuria permetre's sense cap classe d'impediment.
• Idear un sistema més o menys obligatori per a documentar adequadament la creació i les seues modificacions, per mig de manuals d'usuari, descripcions, etc.

En la pràctica, per a que estes llicències copyleft tingueren algun tipo d'efecte, necessitarien fer un us creatiu de les regles i lleis que rigen els drets d'autor, p.i., quan nos referim a les lleis del copyright (que és el cas més comú), totes les persones que, d'alguna manera, han contribuït al treball en copyleft es convertirien en (co) titulars dels drets d'autor, pero, al mateix temps, si nos atenim a la llicència, també renunciarien deliberadament a alguns dels drets que normalment es deriven dels drets d'autor, per eixemple, el dret a ser l'únic distribuïdor de les còpies del treball.

Encara que depén de les lleis que rigen els drets d'autor, que poden ser diferents d'un país a un atre, la llicència final, que no és més que un método per a alcançar els objectius del copyleft, també pot diferir d'un país a un atre. Per eixemple, en alguns països pot ser acceptable vendre un producte software sense cap garantia, a l'estil de la llicència GPL (vegen-se els artículs 11 i 12 de la versió 2 de la llicència GPL), mentres que en la majoria de països europeus no és possible que un distribuïdor de software s'desentender de totes les garanties vinculades a un producte venut, raó per la qual l'alcanç de dites garanties és descrit explícitament en la majoria de llicències copyleft europees (la llicència CeCILL, permet usar la GPL - artícul 5.3.4 de CeCILL - en combinació en una garantia llimitada - artícul 9).

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Software lliure|20px|Vore el portal sobre Software lliure]] Portal:Software lliure. Contingut relacionat en Software lliure.
• Cultura lliure de Lawrence Lessig, advocat expert en dret informàtic
• Copia este llibre de l'advocat David Bravo Bo
• Coneiximent lliure
• Contingut lliure
• Música copyleft
• Música lliure
• Ràdio autogestionar
• Ràdio comunitària
• Tots els drets revertits