Cordat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Chordata

Branchiostoma lanceolatum.jpg
Branchiostoma lanceolatum

Classificació científica
Regne Animalia
Filo Chordata
Bateson, 1885

Els cordats (Chordata) són un filum del regne animal caracterisat per cinc sinapomorfies, la més destacada de les quals és la presència d'una corda dorsal o notocorda de cèlules turgents per lo menys en alguna fase del desenroll.[1] Se coneixen casi 65.000 espècies actuals,[2] la majoria pertanyents al subfilum dels vertebrats, i casi la mitat de les quals són peixos.

Els cordats són un grup en gran diversitat, adaptats a un gran número de casetes ecològiques, i han demostrat a lo llarc de la seua història evolutiva notables adaptacions, sobre tot al mig terrestre i el seu ambient, encara que també a l'aquàtic o amfibi, en els quals molts d'ells constituïxen els últims esclavons tròfics dels seus ecosistemes.

En els cordats destaca la capacitat de autorregulació i organisació interna; alguns, com les aus i els mamífers, poden elevar i mantindre constant de la temperatura del cos. Estos i atres factors han afegit complexitat a este grup d'animals, permetent un major control sobre les reaccions metabòliques i el desenroll d'un complex sistema nerviós.

Referències[editar | editar còdic]

  1. Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrit (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.
  2. Chapman, A. D., 2009. Numbers of Living Species in Australia and the World, 2ª edició. Australian Biodiversity Information Services. ISBN 9780642568618

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons