Cort per plasma
El fonament del tall per plasma es basa en elevar la temperatura del material a tallar d'una forma molt localisada i per damunt dels 20 000 °C, duent el gas utilisat fins al quarto estat de la matèria, el plasma, estat en el que els electrons es disocian de l'àtom i el gas es ioniza (es torna conductor).
El procediment consistix en provocar un arc elèctric estrangulat a través de la secció de la filtre del soplete, sumament menuda, lo que concentra extraordinàriament l'energia cinètica del gas amprat, ionizándolo, i per polaridad adquirix la propietat de tallar.
Resumint, el tall per plasma es basa en l'acció tèrmica i mecànica d'una chorrada de gas calfat per un arc elèctric de corrent contínua establit entre un electrodo ubicat en l'antorcha i la peça a mecanisar. La chorrada de plasma llançat contra la peça penetra la totalitat de la gruixa a tallar, fonent i expulsant el material.
La ventaja principal d'este sistema radica en el seu reduït risc de deformacions per la compactación calorífica de la zona de cort. També és valorable l'economia dels gasos aplicables, ya que a priori és viable qualsevol, si be és cert que no deu atacar a l'electrodo ni a la peça.
No és recomanable l'us de la cortadora de plasma en peces chicotetes degut a que la temperatura és tan elevada que la peça aplega a deformar-se.
La tecnologia d'unions de peces metàliques per arc elèctric va vore els seus èxits en 1930 en construir un barco totalment soldat en Carolina del Sur en Estats Units. Anys despuix es varen introduir millores en el procés com corrent alterna i es va utilisar protecció com fundente granulado.
En els anys 40 es va introduir el primer procés en protecció gaseosa amprant un electrodo no consumible de wolframio i heli com a gas protector, va rebre el nom de TIG (Tungsten Inert Gas).
En 1954, científics descobrixen que en aumentar el fluix del gas i reduir l'obertura de la filtre utilisada en la soldadura TIG, s'obté una chorrada de plasma. Esta chorrada és capaç de tallar metals, lo que va donar lloc al procés de tall per plasma conegut hui en dia.
Fonaments físic-químics
[editar | editar còdic]En la naturalea podem trobar matèria en forma sòlida, líquida o gaseosa, el plasma és el quarto estat de la matèria.
A molt elevades temperatures, els electrons tenen suficient energia com per a escapar de la seua òrbita al voltant del núcleu de l'àtom, generant-se en això ions de càrrega positiva.
El plasma és l'estat en el que es troben les estreles per la seua elevada temperatura. En l'atmòsfera terrestre solament podem conseguir el plasma per mijos artificials.
En calfar un gas a temperatures de l'orde de 50 000 °C els àtoms perden electrons. Estos electrons lliures es coloquen en els núcleus que han perdut els seus propis electrons, convertint-se aixina en ions. D'esta forma el gas es convertix en plasma i per conseqüència tindrem un conductor elèctric gaseós en alta densitat d'energia.
Característiques del procés
[editar | editar còdic]Esta moderna tecnologia és aplicable per al tall de qualsevol material metàlic conductor, i més especialment en acer estructural, inoxidables i metals no fèrrics.
El tall per plasma pot ser un procés complementari per a treballs especials, com poden ser la producció de chicotetes séries, la consecució de tolerància molt ajustades o la millora d'acabaments.
També es produïx una baixa afectació tèrmica del material gràcies a l'alta concentració energètica del arc-plasma. El començ del tall és pràcticament instantàneu i produïx una deformació mínima de la peça.
Este procés permet mecanisar a altes velocitats de tall i produïx menys temps morts, (no es necessita precalentamiento per a la perforació).
Permet gruixa de tall de 0.5 a 160 milímetros, en unitats de plasma de fins a 1000 amperis.
El tall per plasma també possibilita mecanisats en acer estructural en possibilitat de biselados fins a en 30 milímetros.
Una de les característiques més reseñables és que es conseguixen corts d'alta calitat i molt bon acabament.....
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Serra Alcolea, Cayetano; Costa Herrero, Lluís; Buj Corral, Irene; Vivancos Calvet, Joan. Fabricació de peces per deformació plàstica i per sinterizado, Escola Tècnica Superior d´Enginyeria Industrial de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya.
- Millán Gómez, Simón (2006). Procediments de Mecanisat, Madrit: Editorial Paraninfo. ISBN 84-9732-428-5.
- Rosat Castellà, Pedro (1993). Processos de mecanisat, Valéncia: Universitat Politècnica de Valéncia.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corte por plasma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.