Cos planetari
Un cos planetari, objecte planetari o objecte de massa planetària (en anglés: planemo o planetary-mass object) és, segons la definició geofísica, qualsevol cos secundari en el sistema solar o en atres sistemes estelars que és lo suficientment massiu com per a que la seua forma estiga determinada principalment per la seua pròpia gravetat (alcançant un estat d'equilibri hidrostàtic), pero no lo prou com per a sostindre la fusió nuclear en el seu interior com una estrela. Açò li otorga una geologia similar a la d'un planeta i inclou als planetas, planetes nanos i les Llunes de massa planetària més grans.
Definició algorítmica de Stern i Levison (2002)
[editar | editar còdic]En 2002, els científics planetaris Alan Stern i Harold F. Levison varen propondre un algoritme per a determinar si un objecte en l'espai satisfà la definició de cos planetari.[1] L'objectiu explícit d'esta proposta era proporcionar una base científica per a retindre a Plutó com a planeta, en lloc de la definició purament dinàmica que l'Unió Astronòmica Internacional (IAU) adoptaria més vesprada. Segons este algoritme, un cos planetari deu complir dos criteris fonamentals:
- Llímit superior (exclusió de fusió nuclear): Tindre una massa lo suficientment baixa com per a que, en cap moment (passat o present), puga generar energia en el seu interior per qualsevol reacció en cadena de fusió nuclear autosostenida. Este criteri exclou a les nanes marrons i a les estrelas.
- Llímit inferior (equilibri hidrostàtic): Ser lo suficientment gran com per a que la seua forma estiga determinada principalment per la gravetat, i no per la seua resistència mecànica o atres factors (com la tensió superficial o la velocitat de rotació), en un temps inferior a un temps de Hubble. Açò assegura que el cos puga alcançar un estat d'equilibri hidrostàtic en el seu interior.
Els autors varen aclarir que la característica fonamental de ser un planeta és el comportament colectiu de la massa, que supera la rigidea mecànica i fluïx cap a un elipsoide d'equilibri dominat per la seua pròpia gravetat. Esta definició, per lo tant, exclou als cossos menuts com els planetesimalés, que no són lo prou massius per a tornar-se redonejats.
Classificació subsegüent
[editar | editar còdic]Basant-se en els criteris anteriors, Stern i Levison varen propondre una subclasificación més detallada dels cossos planetaris:
- Planetes: Cossos planetaris que orbitan directament al voltant d'una estrela.
- Satèlits d'escala planetària: Satèlits naturals lo suficientment grans com per a complir els criteris d'equilibri hidrostàtic (per eixemple, la Lluna, Ío, Europa, Ganímedes, Calisto, Titán i Salamandra).
- Planetes errantes: Cossos planetaris que no orbitan cap estrela i vaguen lliures per l'espai interestelar.
- Planetes dobles: Sistema en el que un planeta i un satèlit massiu orbitan al voltant d'un punt situat entre abdós (l'eixemple en el sistema solar és el sistema Plutó-Caronte).
Ademés, varen introduir categories dinàmiques importants:
- Überplanets (superplanetas): Cossos planetaris que orbitan estreles i són dinàmicament dominants, capaces de rebujar el seu veïnat orbital de planetesimales en un temps de Hubble.
- Unterplanets (subplanetas): Aquells que no poden rebujar el seu veïnat (per eixemple, els planetes nanos).
Revisió de 2018: definició purament geofísica
[editar | editar còdic]En 2018, Stern i Kirby D. Runyon varen publicar una versió revisada i simplificada d'esta definició, dirigida a un públic més general i plantejada explícitament com una alternativa a la definició de la IAU.[2] La nova definició establix que un planeta és:
...un cos de massa subestelar que mai ha experimentat fusió nuclear i que té suficient gravetat com per a ser redonejat per l'equilibri hidrostàtic, independentment dels seus paràmetros orbitales.
Esta definició elimina els requisits de orbitar directament una estrela i de "rebujar el veïnat". Per lo tant, considera a tots els cossos planetaris com a planetes, incloent els planetes nanos i les llunes grans, un enfocament que molts científics planetaris troben més útil per al seu camp d'estudi, similar a cóm diferents disciplines definixen la paraula "metal" de manera distinta.[3]
Estatus oficial i definició de la IAU
[editar | editar còdic]És important contrastar la definició geofísica en la definició oficial adoptada per l'Unió Astronòmica Internacional (IAU) en 2006. Segons la IAU, un planeta és un cos que:[4]
- Orbita al voltant del Sol.
- Té la massa suficient per a que la seua gravetat supere les forces de cos rígit, assumint una forma d'equilibri hidrostàtic (redonejada).
- Ha "netejat els voltants" de la seua òrbita.
Baixe esta definició, Plutó i Eris són classificats com planetes nanos, no com a planetes. La definició de la IAU, a diferència de la geofísica, se centra en la dinàmica orbital i és la que s'ensenya de manera estàndar, pero seguix sent objecte de debat en la comunitat científica. La pròpia IAU no ha creat una definició formal per al terme "cos planetari", deixant espai per a atres interpretacions com l'ací descrita.
Vore també
[editar | editar còdic]- Llista d'objectes redonejats gravitacionalmente del sistema solar
- Definició de planeta
- Planeta nano
- Objecte transneptuniano
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Highlights of Astronomy.Astronomical Society of the Pacific.Sant Francisco, CA:12
- 205-213.
- ↑ «An organically grown planet definition — Should we really definix a word by voting?». Astronomy. Consultat el 26 d'abril de 2026.
- ↑ «Planetary-mass object». EPFL Graph Search. Consultat el 26 d'abril de 2026.
- ↑ «IAU 2006 General Assembly: Result of the IAU Resolution votes». Unió Astronòmica Internacional. Consultat el 26 d'abril de 2026.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuerpo planetario» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.