Cova de la Laja Alta

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
La cova o abric de la Laja Alta és una mostra del art rupestre en Espanya i pertany al cridat Estil Esquemàtic, que per la seua situació també s'engloba en el denominat art meridional.[1] Va ser localisada en Jimena de la Frontera (Càdis) en 1978 per Salvador Corbacho Rei, veí d'esta localitat, qui va posar en coneiximent de les autoritats de la Conselleria de Cultura el descobriment. Encara que estes representacions pictòriques varen ser publicades per primera volta cap a finals dels anys setanta de el XX,[2][3] si ben l'estudi més sistemàtic realisat va ser donat a conéixer a principis dels huitanta[4] del mateix sigle. En l'any 2018 es va publicar un anàlisis més sistemàtic utilisant nous métodos de documentació lo que ha incrementa notablement el número de figures conegudes i aportant les primeres datacions absolutes.[5]
Es tracta d'un conjunt de motius rupestres pintats majoritàriament de color roig, en algunes figures també en negre. Els cincuenta y nueve motius reconeguts pertanyen a l'Estil Esquemàtic l'element central del qual ho constituïx un grup d'embarcacions que podrien considerar-se com una escena naval o inclús com un catàlec d'embarcacions prehistòriques.

Característiques
[editar | editar còdic]El lloc és una chicoteta oquedad rocosa situat prop de l'estret de Gibraltar. El lloc està situat en la regió occidental de la Cordillera Bètica, que separa les conques atlàntica i mediterrànea. L'abric es troba a 370 m d'altitut en l'anomenada gola de Gamero, en la finca de Jateadero. Esta vall s'obri al caixer del riu Hozgarganta, afluent del Guadiaro que desemboca en la mar Mediterrànea. La llínea de costa s'ubica a 27 km en llínea recta de l'abric, si ben el pot visualisar-se des d'este lloc. No obstant, es troba en la ruta natural terrestre que unix els alvertents costers del Mediterràneu i l'Atlàntic. La seua importància radica en les representacions d'embarcacions que formarien una escena naval. Tradicionalment s'ha interpretat que narraria un acontenyiment singular: la trobada de les poblacions del Mediterràneu oriental, en un grau de domini de la navegació considerable, i les poblacions indígenes del sur de la península ibèrica. No obstant, les últimes aportacions qüestionen esta interpretació. En primer lloc, per la pròpia arquitectura de les embarcacions[6] i, en segon lloc, per les recents datacions absolutes.[5] També s'ha interpretat estes representacions com una simple escena de peixca.[7]
La roca de la cavitat és arenisca paleocena pertanyent al Complex del Camp de Gibraltar. L'abric es va formar per l'erosió eòlica, procés que continua en l'actualitat pels vents d'alce que afecten a tota la part esquerra i superior de la cavitat per lo que cal supondre que en esta zona varen deure existir atres representacions que han desaparegut.
Ademés de les embarcacions, existixen múltiples motius. Dominen els esquemàtics antropomorfos (ancoriforme i phi) junt als pectiniformes/zoomorfos i, en menor mida, ramiformes, oculados, motius circulares, soliforme, tectiforme i simples traços.
Cronologia de les representacions de les embarcacions
[editar | editar còdic]- ↑ «seua-conservacion-òbrin.html?spref=fb La Laja Alta i la seua conservació òbrin en èxit les XXII Jornades d'Història i Arqueologia de Jimena». noticiasdesanpablodebuceite.blogspot.com.és. Consultat el 7 d'octubre de 2017.
- ↑ Bolletí del Museu de Càdis, 1, pp.19-35.
- ↑ Revista Jábega, vol. 24, pp. 3-8.
- ↑ Zephyrvs.30ISSN 2386-3943.Consultat el 2021-01-02.
- ↑ 5,0 5,1 Complutum.29(2)
- 239–265.ISSN 1988-2327.doi:10.5209/CMPL.62580.Consultat el 2021-01-02.
- ↑ VIII Jornades d'Història de Ceuta, Institut d'Estudis ceutíes, Ceuta: 33-65..
- ↑ ESCENAS DE PESCA EN LA LAJA ALTA. Aspectes tècnics observats en l'abric de Laja Alta i en l'escenari de les seues pintures rupestres
- Archivat el 14 de abril de 2015 archivat en Wayback Machine. Per Miguel Francisco Martín Goerg i Carolina Martín Arrázola. Almoraima 42, 2011], EMBARCACIONES IBERAS EN LA LAJA ALTA CONSIDERACIONES TÉCNICAS. Miguel Francisco Martín Goërg i Carolina Martín Arrázola
Existix un ardu debat sobre la verdadera antiguetat dels barcos. Fins fa poc s'interpretaven de manera tradicional que eren embarcacions d'época històrica. Les primeres aportacions varen propondre que eren esquematizaciones de barcos fenicios,[1] reforçat per la suposta representació d'un embarcadero de tipo Cothon. Atres investigadors varen apuntar, basant-se en els motius en els que es relacionen els navío[2] i el tipo d'arquitectura naval de naus de fas de brots vegetals trenats junt a la presència de màstils bípodes o trípodes[3] que tot el conjunt devia ser adscrit a la Prehistòria, ya siga l'Edat del Coure o Bronze.
L'estudi més sistemàtic realisat fins al moment, realisat per un equip de l'Universitat de Granada, ha aplicat diferents procediments de l'Arqueometría: escàner 3D de l'abric, tractament d'imàgens per mig de DStretch, anàlisis d'reflectancia de fibra òptica de pigments i datacions absolutes (Carbono-14 i termoluminiscencia).[4] Tot això ha permés obtindre una série de conclusions que apunten a la major antiguetat de les representacions. Aixina, s'ha oferit una datació relativa indicant que les embarcacions són les figures centrals i, per tant, les primeres que es varen eixecutar. Ademés, al voltant de les embarcacions apareixen significativament tres motius oculados que es vinculen en el Neolític i Edat del Coure de la península ibèrica. Per un atre costat, els pigments de les embarcacions i dits oculados són coincidentes. Per últim, s'han donat a conéixer dos datacions absolutes. La primera és una data obtinguda sobre una micromuestra de pigment negre superpost a un atre de color roig. La segona és una data obtinguda per termoluminiscencia sobre una ceràmica del nivell d'ocupació més recent de l'abric. Les dos dates són coherents entre sí, situant l'us simbòlic de la cavitat entre el IV i III mileni calç. a. C.[5] A partir de lo anterior, es pot afirmar que Laja Alta supon les més antiga representació d'embarcacions propulsadas a vela del Mediterràneu.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Zephyrvs.30ISSN 2386-3943.Consultat el 2021-01-02.
- ↑ Llengua i cultura en Hispania Prerromana. Actes del V Coloqui sobre Llengües i Cultures Prerromanas de la Península Ibèrica (Colónia, 1989) (Villar, F.; Untermann, J.; eds.), Universitat de Salamanca, Salamanca, pp. 111-126..
- ↑ VIII Jornades d'Història de Ceuta, Institut d'Estudis ceutíes, Ceuta, pp. 33-65..
- ↑ Complutum.29(2)
- 239–265.ISSN 1988-2327.doi:10.5209/CMPL.62580.Consultat el 2021-01-03.
- ↑ Font: documental, https://revistes.ucm.és/index.php/CMPL/article/view/62580
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de la Laja Alta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.