Cow tipping

Les vaques es giten per a dormir, de manera habitual.

Cow tipping (espanyol: espentar vaques o bolque de vaques) és la suposta activitat d'acostar-se furtivamente a qualsevol vaca que estiga empinada en quatre pates, ya siga que estiga desprevenida o dormint, i espentar-la o derribar-la com a forma d'entreteniment. Per lo general, la pràctica del bolque de vaques es considera com un mit urbà i les històries de tals ardits, com a contes absurts. L'insinuació de que els habitants de zones rurals busquen este tipo d'entreteniment per la falta d'alternatives es considera com un estereotip. Segons pareix, el concepte del bolque de vaques va sorgir en la década de 1970, encara que els relats d'animals que no poden alçar-se després d'haver-se caigut té antecedents històrics que es remonten a l'época del imperi romà.

Les vaques es giten de manera habitual i poden alçar-se en facilitat, a menos que estiguen malaltes o lesionades. S'han realisat estudis científics per a determinar si és possible espentar o bolcar vaques, en teoria, els quals han aplegat a diverses conclusions. Totes estes conclusions coincidixen que les vaques són animals de gran tamany a les que resulta difícil prendre per sorpresa i que, per lo general, resistiran qualsevol intent de derribar-les. Els càlculs sugerixen que es necessita una força de 3 000 a 4 000 newtons (de 670 a 900 lliures-força) i que es requeririen per lo manco quatre i potser fins a 14 persones per a poder conseguir-ho. En situacions de la vida real en les que la res deu gitar-se en el sol, com per eixemple, para marcat, cuidat de les piteus o tractament veterinari, es requerixen cordes per a amarrar-la o s'usa equip mecànic especialisat que llimita els moviments de la vaca i després la derriba. En situacions poc comunes, és possible que la res es gite o caiga molt prop d'una sanga o tossal que restringixca la seua capacitat normal d'alçar-se sense ajuda. En la cultura popular existixen moltes referències al derribe de vaques. La frase també s'usa com figura retòrica.

Estudi científic

Una vaca sana que estiga tendida de costat no està immovilisada. Pot alçar-se quan vullga.

Algunes versions del mit urbà sugerixen que, com les vaques dormen empinades en les seues quatre pates, és possible acostar-se a elles i espentar-les sense que reaccionen. No obstant, les vaques solament dormitan llaugerament quan estan empinades, de modo que es desperten en facilitat. Tenen que gitar-se per a dormir profundament. Ademés, moltes fonts han qüestionat la viabilitat de la pràctica, ya que la majoria de les vaques pesen més de 450 quilograms (990 lliures) i resistixen fàcilment qualsevol força menor.

Un estudi del 2005 realisat per Margo Lillie, zoóloga de l'Universitat de Columbia Britànica, i el seu estudiant Tracy Boechler va aplegar a la conclusió de que per a derribar a una vaca es necessitaria una força de 3 000 newtons (670 lbf) i que, per tant, és impossible que una sola persona puga conseguir-ho. Els seus càlculs varen determinar que es requeriria que més de quatre persones aplicaren la força suficient per a poder derribar a una vaca, en base en un estimat de que una sola persona podria eixercir 660 newtons (150 lbf) de força. No obstant, ya que una vaca pot resistir-se, Lillie i Boechler varen sugerir que seria més provable que es necessitaren de cinc a sis persones. Per una atra part, les reses són molt conscients del seu entorn i resulta molt difícil sorprendre-les, gràcies al seu excelent sentit tant d'olfat com d'oït. L'anàlisis de Lillie i Boechler va determinar que, si una vaca no es moguera, els principis de física estàtica sugerixen que dos persones podrien ser capaces de derribar-la si la seua centre de masses s'espentara sobre els seus piteus ans que la vaca poguera reaccionar. No obstant, les vaques no són ni rígides ni inertes, i mentres més ràpit tinga que moure's un ser humà, menys força serà capaç d'eixercir. Per tant, Lillie i Boechler varen aplegar a la conclusió de que és poc provable que les vaques puguen derribar-se d'esta manera. Segons Lillie: It just makes the physics of it all, in my opinion, impossible. 

Encara que el biòlec Steven Vogel està d'acort en que es necessitaria una força de 3 000 newtons per a derribar a una vaca des de la seua posició empinada, en la seua opinió, l'estudi de Lillie i Boechler sobreestima la capacitat d'espente d'un sol ser humà. En base en senyes de Cotterell i Kamminga, els qui varen estimar que els sers humans eixercixen una força d'espente de 280 newtons, Vogel sugerix que una persona que aplique una força a l'altura requerida per a derribar a una vaca podria generar un espente màxim de no més de 300 newtons. Segons este càlcul, seria necessari contar en 10 persones, com a mínim, per a poder derribar a una vaca que no reaccione. Empero, és possible que este requisit de força combinada, va dir, no siga el major impediment per a una travesura d'este tipo. Quan les vaques estan empinades sobre les seues quatre pates, no estan dormides. I de la mateixa manera que atres animals, tenen reflexos que estan sempre alerta. If the cow does no more than modestly widen its stance without an overall shift of its center of gravity, about 4 000 newtons or 14 pushers would be needed—lleve a challenge to deploy without angering the cow. 

Orígens històrics

La creència de que certs animals no poden alçar-se si se'ls derriba té antecedents històrics. Juliol César va documentar una creència de que l'alce no té articulacions en els genolls i que, per lo tant, no pot alçar-se si cau. Plinio va dir lo mateix sobre les pates atrasseres d'un animal al que va cridar achlis, que segons Bostock i Riley, traductors de Plinio en el XIX, no era més que un atre nom per a referir-se a l'alce. Varen senyalar que la creència de Plinio sobre les pates atrasseres sense articulacions del achlis (alce) era falsa.

En 1255, Luis IX de França li va regalar a Enrique III d'Anglaterra un elefant per al seu ménagerie, ubicat en la Torre de Londres. Un dibuix fet per l'historiador Mateo de París per al seu Chronica Majora pot vore's en el seu bestiario en la Biblioteca Parker del Corpus Christi College en Cambridge. El text que ho acompanya fa referència en saber popular sobre els elefants, segons el qual no tenien genolls i no eren capaços d'alçar-se si caïen.

Segons el periodiste Rick Steelhammer, el mit urbà nortamericà del bolque de vaques es va originar en la década de 1970. D'acort en Steelhammer, el mit stampeded into the '80s when movies like Tommy Boy and Heathers featured cow tipping expeditions.  I afig que les històries sobre el bolque de vaques solen ser contades de segona mà per algú que no assegura haver espentat a una vaca pero que sí coneix a algú que diu haver-ho fet. En ell coincidix el periodiste Jake Swearingen, que en un artícul en la revista Modern Farmer diu que starting in the mid-’80s, cow tipping became something of a pop culture phenomena. I continua en mencionar també a les películes Heathers i Tommy Boy, ademés de la série de dibuixos animats Beavis and Butt-Head. En el seu artícul, Swearingen també afig que un ganader li va contar que mai havia sentit parlar sobre esta broma o travesura sino fins a finals de la década dels setanta o principis dels huitanta, i que es pregunta si aquella famosa escena de la película Animal House, en la que els estudiants fiquen a un cavall en el despaig del decà, va tindre alguna cosa que vore en el fenomen. Segons Swearingen, el fet de que el mit urbà seguix certes idees preconcebudes sobre les poques opcions de entretenmiento que hi ha disponibles per a els qui viuen en zones rurals tampoc ajuda.

Per un atre costat, segons el Oxford English Dictionary, la primera menció coneguda de la frase cow tipping va aparéixer en 1973 en el periòdic estudiantil The Michaelman de l'universitat Saint Michael's College en Vermont.