Cowpox virus
El virus de la pigota vacuna (en anglés, cowpox virus, conegut també per la sigla CPXV) és un virus que causa una malaltia de la pell que es manifesta en forma d'ampolles roges i que es transmet per contacte d'animals infectats als sers humans. Està relacionat en el virus vacuna (Vaccinia virus) i en el virus de la pigota (Variola virus). Quan s'ha curat, la persona és immune a la pigota. La malaltia era freqüent entre les lechero, que s'infectaven en tocar les ubres de les vaques.
El virus de la pigota vacuna es va utilisar per a realisar la primera vacunació exitosa contra la pigota. La paraula "vacunació", utilisada per primera volta per Edward Jenner (un mege anglés) en 1796, procedix de la raïl llatina vacca, que significa "vaca", o de la paraula llatina vaccinia, que significa "pigota de la vaca". Les campanyes modernes de vacunació contra la pigota es varen realisar, no obstant, en el virus vacuna. Històricament s'ha considerat que abdós virus (vacuna i pigota vacuna) eren el mateix, pero en l'actualitat es consideren espècies diferents.[1]
Biologia
[editar | editar còdic]El virus de la pigota vacuna es troba en Europa i principalment en el Regne Unit. Els infeccions humanes són molt rares actualment i la majoria de les voltes contretes de gats domèstics. El virus no es troba comunament en les vaques; els reservorios del virus són els rosegadors dels boscs, en particular Cricetidae. D'estos rosegadors els gats domèstics contrauen el virus.
Els síntomes en el gat inclouen lesions en la cara, coll, pates, i menys comunament, infeccions del tracto respiratori superior.[2] Els síntomes de l'infecció en l'home són lesions pustulares localisades, generalment en les mans o circumscrites al punt d'introducció. El periodo d'incubació és de nou a dèu dies. El virus és prevalente a finals de l'estiu i l'autumne.
Descobriment de la vacuna contra la pigota
[editar | editar còdic]Era un fet conegut que els agricultors i persones que treballen regularment en vaques i cavalls a sovint es lliuraven de la malaltia durant els brots de pigota. Investigacions realisades cap a 1790 pel Real Eixèrcit va mostrar que les tropes montades a cavall eren menys propenses a infectar-se per la pigota que les d'infanteria, i açò és per una important exposició als virus de pigota del cavall, que són similars als de la vaca.
Entre els anys 1770 i 1791 per lo manco sis persones varen posar a prova independent de possibilitat d'utilisar el virus de la pigota vacuna com a vacuna per a la pigota en els sers humans. Entre ells s'inclouen l'agricultor Inglés Benjamin Jesty, en Dorset, Anglaterra en 1774 i el professor alemà Peter Plett, en 1791.[3] Jesty inoculó a la seua esposa i als seus dos fills menuts per a protegir-los de l'infecció de pigota que assotava la zona en la que vivien. Els seus pacients que havien contret i s'havien recuperat del virus de la pigota vacuna (principalment lleteres), una malaltia similar pero molt més lleu que la pigota humana, semblaven ser immunes no només a nous casos de pigota vacuna, sino també a la pigota comuna. En depositar líquit de les lesions de pigota vacuna en rasguños en la pell d'individus sans, va ser capaç de inmunizarlas contra la pigota.
No obstant, el crèdit se li ha donat al Dr. Jenner, que va realisar la seua primera inoculació 22 anys més vesprada. Jenner solament va divulgar el descobriment.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Huygelen C(1996).«Jenner's cowpox vaccine in light of current vaccinology».58(5)
- 479–536; discussion 537–8.
- ↑ Mansell, Joanne K.;Rees, Christine A. (2005). «Cutaneous manifestations of viral disease», August, John R. (ed.) (ed.). , Elsevier Saunders. ISBN 0-7216-0423-4.
- ↑ Sudhoffs Archiv vol.90 (2),pp. 219-232, 2006, Stuttgart, Germany.
Vore també
[editar | editar còdic]- Variola virus (virus de la pigota)
- Vaccinia virus (virus vacuna)
- Edward Jenner
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Jenner's cowpox vaccine in light of current vaccinology
- Este artícul conté una traducció derivada de «Virus de la viruela bovina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.