Cràter de subsidencia
Un cràter de subsidencia, o d'afonament o de colapse, també cridat cràter de clot o de pou (en anglés: pit crater), és una depressió formada per l'afonament o colapse de la superfície situada per damunt d'un buit o cambra subterrànea, en lloc d'aparéixer per l'erupció d'un volcà o d'un respirader de lava. Este tipo de cràters es troben en Mercurio, Venus,[1] la Terra i Mart,[2] aixina com en moltes llunes de sistemes solars terrestres.
Els cràters de subsidencia es troben a sovint en una série de cadenes alineades o desplaçades, i en estos casos, l'accident es denomina cadena de cràters de clot, que es distinguixen de les catenae o cadena de cràters (crater chain) pel seu orige. Quan les parets adjacents entre clots d'una cadena de cràters de clot colapsen, es convertixen en depressió. En estos casos, els cràters poden fusionar-se en una alliniació llineal i es troben comunament a lo llarc d'estructures extenses tals com a fractures, fissures i graven. Els cràters de clot generalment carixen d'una vora elevada, aixina com dels depòsits de material expulsat i fluix de lava que s'associen en els cràters d'impacte.[3] Els cràters de clot es caracterisen per les seues parets verticals que estan a sovint plenes de fissures i conductes de ventilació. Per lo general tenen obertures casi circulares.[4]
A diferència dels cràters d'impacte, estos cràters no es formen a partir del choc de cossos o proyectils procedents de l'espai. Més be es poden formar per l'explosió hde lava d'un volcà embotellat (l'explosió deixa una caldera superficial), o del sostre sobre un espai buit que pot no ser lo suficientment sòlit com per a evitar el colapse del material suprayacente. Un cràter de clot també pot resultar del colapse de tubos de lava, eixams de dics, o cambres magmática que colapsen baix el pes del material solt.[5]
Un cràter de clot recent format té costats empinats en voladizo i té la forma d'un con interior, creixent en esgambi prop de la part inferior. En el temps els voladizos cauen dins i el cràter es reblix en talussos dels costats i el sostre colapsats. Un cràter de clot de mija edat és cilíndric pero la vora seguirà colapsant, expandint-se cap a fòra fins que el cràter s'assembla a un embut o sumidero, més estret en la part inferior que en la part superior.[3][4]
Encara que els cràters de clot i les calderes es formen a partir de processos similars, el primer terme es reserva generalment per a menuts accidents d'una milla o menys de diàmetro.[6] El terme "cràter de clot" (pit crater) va ser falcat per C. Wilkes en 1845 per a descriure els cràters a lo llarc de les zones del Rift oriental de Hawái.[7]
L'archipèlec de les illes Hawái és conegut pels seus volcans i cràters de clot. En 1868, un testic va vore com més de les dos terceres parts de la conca de Kilauea es desplomaven i s'omplien en un llac de lava. Este procés va ocórrer en vàries ocasions. El modern escut del Halema'uma'o Shield va començar a créixer i després es va desplomar en un profunt clot en forma d'embut. Este clot es va omplir de lava i durant 19 anys va continuar cremant-se, aplegant a ser conegut com l'incendi del pou hawaiano (Hawaiian Fire Pit). En 1924, el llac de lava es va buidar quan les parets del cràter varen colapsar i es varen trencar, llenñándose d'aigua que es va convertir en vapor. Despuix d'una semana i mija el Halema'uma'o s'havia ampliat i tenia 520 m de profunditat. Les roques que varen ser expulsades llunt del cràter encara es pot vore en el sol de la caldera.
La gola del Diable és un atre bon eixemple hawaiano d'un cràter de clot, sobretot perque s'ha pogut observar en el temps la seua formació per colapse. Va ser documentat per primera volta per Thomas Jaggar, que va estimar que les seues dimensions eren de 15x75x10,5 m. En 1923, William Sinclair va ser baixat a la gola del Diable en una corda. Va trobar una cova en forma d'embut invertit que s'ampliava quan s'acostava a la part inferior. Va medir el cràter, en un sol d'uns 60 m de diàmetro i una profunditat de 78 m. La boca del cràter es va obrir en el temps i en l'any 2006 les seues dimensions ya eren de 50x42x49 m. Este creiximent s'explica observant les peces despreses del sostre en voladizo i que han caigut en la part inferior. Estos fragments s'apilen gradualment en el sol del cràter, lo que reduïx la seua profunditat.[8]
El procés també ocorre sobre la superfície de Mart i atres planetes terrestres. Accidents semblants a cràters de clot s'han observat en Mercurio.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2012/pdf/1681.pdf». LPSC.
- ↑ «PIT CRATER CHAINS ACROSS THE SOLAR SYSTEM».
- ↑ 3,0 3,1 Okubo, Chris, i Stephen Martel. "Pit crater formation on Kilauea volcano, Hawaii.." Journal of Volcanology and Geothermal Research. 86.1-4 (1998):1-18. Print.
- ↑ 4,0 4,1 Geological Field Guide: Kilauea Volcano. revised edition. Claremont, CA: Hawai'i Natural History Association, 2002. 97. Print
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadageologyfield - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadacgeologyhaw - ↑ Wilkes, C., 1845. Narrative of the United States Exploring Expedition during the years 1838, 1839, 1840, 1841, and 1842, Vol. 4. Lligga and Blanchard, Philadelphia, 180 pp
- ↑ USGS. Devil's Throat has evolved into a shadow of its former self, web. 7 Oct 2010 [1]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cráter de subsidencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.