Anar al contingut

Crèdit d'Impacte en la Biodiversitat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un Crèdit d'Impacte en la Biodiversitat (BIC per les sigles del seu nom en inglés: Biodiversity Impact Credit) és un crèdit de biodiversitat transferible dissenyat per a reduir el risc d'extinció d'espècies a nivell global. La mètrica BIC subjacent, desenrollada per acadèmics que treballen en la Queen Mary University of London i l'Universitat Bar Ilán, es dona per mig d'una fòrmula simple que quantifica els efectes positius i negatius que les intervencions en la naturalea tenen sobre la provabilitat mija de supervivència a llarc determini de les espècies.[1] En particular, la chafada global d'una organisació en térmens de BIC es pot calcular a partir de chafades de biodiversitat basades en PDF.[1] La mètrica és àmpliament aplicable a tots els tàxons (grups taxonómicos) i ecosistema s. Les organisacions l'impacte general de les quals en la biodiversitat és positiu en térmens de la mètrica BIC contribuïxen a conseguir l'objectiu del Marque Mundial de la Diversitat Biològica de «reduir significativament el risc d'extinció».

El Grup de Treball sobre Divulgacions Financeres Relacionades en la Naturalea ha recomanat l'us de BIC per part de les empreses i el primer proveïdor de BIC a la venda és Botanic Gardens Conservation International (BGCI). Els crèdits són generats per les organisacions internacionals membres de BGCI per mig de la reconstrucció de les poblacions d'espècies d'arbres en alt risc d'extinció segons la metodologia de la Llista Roja de la UICN.[2]

Teoria

[editar | editar còdic]

Definició

[editar | editar còdic]

Els usuaris de BIC distinguixen entre la definició científica de la mètrica i cóm s'estimen els valors de la mètrica a través de metodologia i aproximacions adequades per a contexts particulars. Açò reflectix la situació dels crèdits de carbono, que estan dissenyats per a quantificar l'estalvi o reducció de la càrrega de diòxit de carbono atmosfèric, pero que en la pràctica s'estimen utilisant una àmplia varietat de metodologia específiques per a cada context.[3][4]

Per a un grup taxonómico o funcional dau de ___MATH_0___ espècies, deixar ___MATH_1___ ser una mida del tamany actual de la població mundial ___MATH_2___ l'espècie. Açò es pot medir, per eixemple, pel número d'individus madurs o la biomassa de la població, i en alguns casos inclús pel número de colónies, lo que s'aproxime ben al valor reproductiu total.[5] Denotar per ___MATH_3___ el canvi en la població mundial d'espècies ___MATH_4___ resultant d'una intervenció específica en la naturalea. Els crèdits d'impacte sobre la biodiversitat corresponents s'otorguen per mig de[1]___MATH_5___on ___MATH_6___ denota el tamany de la població de l'espècie ___MATH_7___ en el que la estocasticidad ambiental i demogràfica són de la mateixa magnitut.

Càlcul

[editar | editar còdic]

Depenent del tipo d'intervenció, el sistema afectat i les senyes disponibles, existixen diversos métodos per a estimar els BIC.[1] Ya que els valors típics de ___MATH_8___ es troben en el ranc d'1 a 100 individus adults, la contribució de ___MATH_9___ en la definició anterior és a sovint insignificantemente chicoteta en comparació a ___MATH_10___ . La fòrmula llavors se simplifica a ___MATH_11___En proyectes que tenen com a objectiu reconstruir la població d'una sola espècie en perill d'extinció ___MATH_12___, el terme associat en eixa espècie a sovint dominarà la suma en la fòrmula anterior, de modo que se simplifica encara més a ___MATH_13___

Quan un proyecte de restauració d'espècies ha aumentat la població d'una espècie en una cantitat molt major que la població original (i ___MATH_14___ ) i no s'han produït auments comparables en la població d'eixa espècie en cap atre lloc, llavors la població actual de l'espècie ___MATH_15___ és casi idèntic a l'aument ___MATH_16___ de la població alcançada. En este cas, la fòrmula anterior se simplifica a ___MATH_17___

Per al seu us en àrees extenses, es troben disponibles aproximacions que expressen els BIC en térmens de tamany de ranc, rarea,[6] fracció potencialment desapareguda (PDF per les seues sigles en anglés) d'espècies,[7] o combinacions de les mateixes.[1] En particular, la chafada global d'una organisació en térmens de BIC es pot calcular a partir de chafades de biodiversitat basades en PDF.[1]

Interpretació

[editar | editar còdic]

Com a interpretació simple, la mètrica BIC medix el número equivalent d'espècies en perill d'extinció les poblacions de la qual han segut restaurades o (per a un BIC negatiu) el número d'espècies que deurien restaurar-se per a conseguir un impacte net zero en la biodiversitat. Açò es desprén de l'aproximació anterior de que BIC = 1 per a la restauració d'una sola espècie amenaçada.[1]

No obstant, la mètrica BIC va més allà de simplement contar el número d'espècies amenaçades que han segut restaurades. Té en conte que la disminució o recuperació d'una espècie pot ser el resultat de molts menuts impactes de diferents actors i atribuïx crèdits tant positius com a negatius en conseqüència. En concret, es construïx de tal manera que, segons un model simple, BIC > 0 implica que l'intervenció subjacent o la combinació d'intervencions conduïx a una reducció del risc mig d'extinció global a llarc determini de les espècies per al grup taxonómico o funcional considerat.[1] Segons el mateix model, un mercat perfecte per als BIC conduiria a una assignació casi òptima de recursos per a la conservació d'espècies a llarc determini.[1]

Compatibilitat en atres estàndarts

[editar | editar còdic]

La mètrica BIC s'alinea en atres mides de biodiversitat reconegudes globalment, com la Rarea del Tamany del Ranc, la Mètrica d'Amenaça i Recuperació d'Espècies (START per les seues sigles en anglés) de UICN/TNFD, i la Mètrica de Dany a l'Ecosistema que subyacer a la Chafada de Biodiversitat per a Institucions Financeres (BFFI per les seues sigles en anglés).[1]

Crèdits d'Impacte sobre la Biodiversitat en la pràctica

[editar | editar còdic]

Raó fonamental

[editar | editar còdic]

La busca de sistemes estandardisats per a quantificar els impactes sobre la biodiversitat ha cobrat impuls a la llum de les taxes accelerades de pèrdua de biodiversitat en tot lo món. Els esforços tradicionals de conservació de la biodiversitat poden carir de escalabilidad i són difícils de medir: millorar un àrea de terra o riu té un impacte diferent en la biodiversitat local que millorar una atra, per lo que els seus impactes són difícils de comparar. Els BIC es varen desenrollar en l'objectiu de simplificar les evaluacions del canvi de la biodiversitat centrant-se en la reducció dels riscs d'extinció de les espècies. La Conferència de les Nacions Unides sobre Biodiversitat de 2022 va emfatisar l'importància de la colaboració global per a detindre la pèrdua de biodiversitat, marcant l'adopció del Marque Mundial Kunming-Montreal de la Diversitat Biològica (GBF per les seues sigles en anglés). Els BIC estan dissenyats per a abordar la Meta 4 d'este marc («detindre l'extinció de les espècies amenaçades conegudes... i reduir significativament el risc d'extinció» i la Meta 15: «[Prendre mides] per a assegurar que les grans empreses transnacionals i les institucions financeres [...] revelen de manera transparent els seus riscs, dependències i impactes en la biodiversitat... a fi de reduir progressivament els impactes negatius».[8]

El Grup de Treball sobre Divulgacions Financeres Relacionades en la Naturalea, a través de la seua metodologia LEAP, recomana l'us de BIC per a quantificar els impactes en el risc d'extinció d'espècies en la versió 1.1 de les seues recomanacions de divulgació. La metodologia BIC va ser una de les quatre mètriques reconegudes per a evaluar el risc d'extinció.<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where 

Els arbres estan en la base de la piràmide ecològica. Innumerables espècies depenen dels arbres natius per a la seua supervivència, inclosos foncs, líquenes, insectes, aus i uns atres vertebrats.[9] El repoblament en espècies d'arbres natius millora la biodiversitat local,[10] ajuda a previndre l'erosió del sol,[11] conserva l'aigua i ajuda a gelar el planeta,[12] ademés de ser un depòsit de carbono.[13]

BGCI va desenrollar la base de senyes GlobalTreeSearch, que és l'única llista completa i georreferenciada de les aproximadament 60 000 espècies d'arbres del món.[14] En colaboració en l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN), varen elaborar l'Evaluació Mundial d'Arbres, que va concloure que més de 17 500 espècies d'arbres (aproximadament el 30%) estan en perill d'extinció.[15] Per últim, el Programa Global de Conservació d'Arbres de BGCI és l'únic programa mundial dedicat a salvar les espècies d'arbres amenaçades del món.[16] Inclús ans que es posaren en marcha els BIC, ya s'havien conservat més de 400 espècies d'arbres rares i amenaçades en més de 50 països.

Implementació

[editar | editar còdic]

Un dels components crítics del sistema BIC és que està impulsat per organisacions de conservació com BGCI i la seua ret internacional de membres, i respalat per anàlisis teòrics de varis acadèmics de la Queen Mary University of London.[1] Estes organisacions proporcionen coneiximents pràctics i décades d'experiència en conservació d'espècies, centrant-se especialment en els arbres natius que eixerciten un paper fonamental en els ecosistemes locals. BGCI ara està mediant l'emissió de certificats BIC transferibles a organisacions que patrocinen proyectes de conservació d'arbres per part d'organisacions membres de BGCI.[17] El sistema BIC ha segut dissenyat per a una fàcil adopció i escalabilidad.[1] Açò és crucial per a involucrar a les institucions financeres i atres grans corporacions que requerixen mètriques simplificades, globals, comparables i directes per a establir els seus objectius de sostenibilitat. BGCI va presentar el seu Estàndart Global de Biodiversitat en la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 2021 : un marc d'acreditació global de la biodiversitat.[18] Està previst que els BIC es llancen formalment a principis de 2024.[17]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Journal of Industrial Ecology.28(4)
    1009–1021.ISSN 1530-9290.doi:10.1111/jiec.13518.
  2. ↑ «Biodiversity Credits – Tree Conservation Fund». Consultat el 2024-04-07.
  3. ↑ Climate Policy.18(1)
    42–48.ISSN 1469-3062.doi:10.1080/14693062.2016.1242056.
  4. ↑ Environmental Science & Technology.48(24)
    14112–14120.ISSN 0013-936X.doi:10.1021/és503941o.Consultat el 2024-03-20.
  5. ↑ The American Naturalist.174(6)
    795–804.doi:10.1086/647930.
  6. ↑ Conservation Biology.10(1)
    155–174.ISSN 1523-1739.doi:10.1046/j.1523-1739.1996.10010155.x.
  7. ↑ Müller-Wenk, Ruedi (1998). Land use - the main threat to species: how to include land use in LCA, St. Gallen: Institut für Wirtschaft und Ökologie, Universität St. Gallen (IWÖ-HSG). ISBN 978-3-906502-66-3.
  8. ↑ «2030 Targets (with Guidance Notes)» (en en). Convention on Biological Diversity. Consultat el 2023-10-31.
  9. ↑ «Ecological implications of oak decline in Great Britain». Forest Research. Consultat el 2024-01-10.
  10. ↑ Biological Conservation.132(3)
    311–321.ISSN 0006-3207.doi:10.1016/j.biocon.2006.04.023.Consultat el 2024-01-10.
  11. ↑ Zuazo, Vı́ctor Hugo Durán; Pleguezuelo, {{{nom2}}} (2009). «Soil-Erosion and Runoff Prevention by Plant Covers: A Review», Eric Lichtfouse (ed.). Sustainable Agriculture, Dordrecht: Springer Netherlands, pp. 785–811. doi:10.1007/978-90-481-2666-8_48. ISBN 978-90-481-2666-8.
  12. ↑ Applied Vegetation Science.15(4)
    501–512.ISSN 1654-109X.doi:10.1111/j.1654-109X.2012.01201.x.Consultat el 2024-01-10.
  13. ↑ Annual Review of Resource Economics.4
    127–144.ISSN 1941-1340.doi:10.1146/annurev-resource-083110-115941.Consultat el 2024-04-03.
  14. ↑ «GlobalTreeSearch» (en en-us). Botanic Gardens Conservation International. Consultat el 2024-02-12.
  15. ↑ EPIC. «Global Tree Assessment» (en en-us). Botanic Gardens Conservation International. Consultat el 2024-02-12.
  16. ↑ EPIC. «BGCI's Tree Conservation Programme» (en en-us). Botanic Gardens Conservation International. Consultat el 2024-02-12.
  17. ↑ 17,0 17,1 «[1]», Carbon Pulse. Consultat el 2024-01-14.
  18. ↑ BGjournal.19(1)
    3.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crèdit_d%27Impacte_en_la_Biodiversitat&oldid=787502»