Cratón del Kalahari
El cratón del Kalahari és un dels cinc cratones del zócalo precámbrico que constituïxen la placa africana. Els atres components són el cratón d'Àfrica Occidental, el cratón del Congo, el metacratón del Sahara i el cratón de Tanzània.
El cratón del Kalahari, que subyacer en una gran part d'Àfrica del Sur, es compon del cratón de Kaapvaal i el cratón de Zimbabue, separats pel cinturó del Limpopo i vorejats pel sur de Kaapvaal pel cinturó de Namaqua.[1]
Parts del cratón del Kalahari es troben ara localisades en l'est (cratón de Grunehogna) i l'oest de l'Antàrtida (nunataks de Haag) i les illes Faukland.[2] El nom va ser introduït per Clifford en 1970.[3]
Formació
[editar | editar còdic]Seguint una terminologia introduïda en 2008, el núcleu arcaic-proterozoico del cratón es cridaria cratón del proto-Kalahari. Este núcleu va sofrir una acreció que ho va fer molt més gran de lo que és ara en el mesoproterozoico. Abans de l'orogènia panafricana era més gran, pero les llínees de sutura i les seues conseqüències són difícils de localisar per la deformació provocada per la superposició de les chafades.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Cratón del Kalahari» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.