Anar al contingut

Cratoxylum formosum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cratoxylum formosum (Cratoxylum formosum)

Cratoxylum formosum o mempat rosat és una espècie de planta en la família Hypericaceae. El nom comercial en l'àmbit de l'indústria de la fusta és "mampat".[1]

Noms localess:

  • Laosiano: ໄມ້ຕີ້ວ Mâi tȋ
  • Malayo: mampat
  • Tailandés: ผักติ้ว Phak tiu
  • Vietnamita: thành ngạnh đẹp (subsp. prunifolium : thành ngạnh vàng)

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre que alcança una altura màxima de 10 a 45 m, encara que molt rara volta alcança una dimensió tal que ho faça atractiu per a explotar-ho com a recurs maderero. L'arbre florix en époques de clima sec seguides per temporades humides, les seues flors són lila-rosades.[1]

Els seus fruts són de forma elipsoide color marró obscur, medixen 10–19 mm de llarc per 4–6 mm de diàmetro, els mateixos s'òbrin en tres parts quan madurs per a lliberar les llavors aladas. Les llavors amarronadas posseïxen la forma de gotes elongadas, medint uns 7 mm de llarc per 3 mm de diàmetro, cada frut dona vàries llavors.

Distribució

[editar | editar còdic]

És una planta tropical pròpia de Brunei, Burma, Camboya, China, Indonèsia, Laos, Malàsia, Filipines, Singapur, Tailàndia, i Vietnam.

Les seues fulles jóvens a voltes són utilisades com un substitut del té. La seua corfa i fulls, mòltes i mesclades en llet de coco, són utilisades com una pomada per al tractament de dolències de la pell.

En Laos, els arbres Cratoxylum formosum són utilisats para:

  • producció de carbó de fusta[2]
  • consumir els seus fulls jóvens, de les quals existixen diverses varietats àcides (ສົ້ມ), suau (ມ່ອນ) o roig-sanc (ເລືອດ), possiblement depenent d'cual siga la subespecie d'arbre (per eixemple sp. prunifolium).

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «'Mampat' entry in the Wood Explorer database». The Wood Explorer database. Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2011. Consultat el 23 de juny de 2011.
  2. «Charcoal maker rewards villagers for growing mai tiew».