Cremona
Cremona és un municipi italià, capital de la província homònima, en la regió de Lombardía. Té una població estimada de Plantilla:Població comune Itàlia. Famosa per l'artesania tradicional del violí, la localitat està situada en la vora esquerra del riu Po.
Toponímia
[editar | editar còdic]El topònim tant en espanyol com en italià és Cremona, pronunciat Archivo de audio "It-Cremona.ogg" no encontrado (en cremunés: Cremùna).
Ubicació
[editar | editar còdic]Història
[editar | editar còdic]
La localitat va ser part del Ducado de Milà des de 1412, quan va ser unida a ell per Filippo Maria Visconti, senyor de Cremona des de 1406. A la mort de Francisco II Sforza en 1535, va ser anexionada per Espanya (la va mantindre a pesar del sege franc modenés de 1648)[1] fins al seu pren per les tropes imperials el 10 d'abril de 1707. En 1861 el seu territori s'inclouria en el Regne d'Itàlia.
En el XVII, la ciutat va prendre gran importància per la proliferació dels luthiers, artesans que produïen, sobretot, instruments de corda fregada. Famosa va ser la família Stradivari, que durant dos generacions va fabricar uns 2000 violinés, dels que hui solament queden setcents. La família Guarneri va ser també una excelent creadora de violins. Tot es deu a la moda que hi havia en eixe moment de construir els violins en pi. L'escola oficial de luthiers està en la plaça Marconi de la ciutat.
Tenia una població estimada, a fins d'agost de 2023, de 70 176 habitants.[2]
Demografia
[editar | editar còdic]Patrimoni
[editar | editar còdic]
La zona turística està al voltant de la Piazza Roma, a on hi ha un jardí públic i d'a on partixen atres dos carrers comercials, la Via Solferino i el Cors Mazzini.
La catedral de Cremona és un eixemple d'art lombardo començat en estil romànic, pero successives modificacions li varen afegir parts gòtiques i renaixentistes. En el costat esquerre es troba un campanar, el Torazzo, que és el més gran d'Itàlia, en 112 metros d'altura. Va ser construït en el XIII i conserva un rellonge de el XVI, i l'escut de la ciutat, en el que destaca el romànic. La frontera està coberta de marbre, i té parts corresponents a tots els estils. Les columnes de l'atri es recolzen sobre dos lleons, i en els capitells hi ha relleus de l'èpica de Roldán, i el rosetón es va construir en el XIII segons un disseny de el X. En la nau central, són admirables les fresca i els tapissos de el XVI confeccionats en Brusseles, que mostren escenes de la vida de Sansón. En la cripta es conserva el sepulcro de sant Homobono, patró de la ciutat.
El Palazzo Munizipale és un palau de el XIII, reformat a l'estil renaixentiste. Té uns Stradivarius i uns Amati. En la frontera resalten les terracotas afegides durant la renaixença. Atres palaus de la ciutat són el Stanga i el Affaitati, abdós joyes de el XVI, en la Via Palestro, i el Raimondi, en el Cors Garibaldi. El Palazzo Fodri es troba en el Cors Mateotti. Data de principis de el XVI i porta l'escut de França, ya que Luis XII va ocupar la província de Milà en aquell temps. La frontera es troba decorada en frisos marcials, i busts en marbre, ademés d'una selecció d'escultures.
El Museu Municipal conta en una excelent pinacoteca flamenca. En ell es troben el museu Stradivariano, el tesor catedralicio i una interessant secció en el sòtol dedicada a l'arqueologia i coleccions de ceràmica local.
Mijos de comunicació
[editar | editar còdic]El periòdic principal de Cremona és La Província, seguida de La Cronaca. La Voce vaig donar Cremona va ser publicada de 2001 a 2006. Els canals de televisió són TeleColor i Studio1. Les emissores de ràdio són RCN (Ràdio Cittanova, del centre diocesà) i Radi 883.
Festes
[editar | editar còdic]El sant patró és sant Omobono, i la festivitat en la localitat se celebra el 13 de novembre.
Deports
[editar | editar còdic]| Equip | Deport | Competició | Estadi | Creació |
|---|---|---|---|---|
| Unione Sportiva Cremonese | Archiu:Football pictogram.svg Fútbol | Serie B | Stadio Giovanni Zini | 1903 |
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «donar-cremona-i RCIN 723085 - Map of the siege of Cremona, 1648 (Cremona, Lombardy, Italy) 45°07ʹ59ʺN 10°01ʹ16ʺI» (en en). militarymaps.rct.uk. Consultat el 2022-07-06.
- ↑ «Població resident al 31 d'agost de 2023». Istituto Nazionale vaig donar Statistica (ISTAT). Consultat el 15 de decembre de 2023.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cremona.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cremona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.