Cresta neural
La cresta neural [1] és una estructura embriológica discreta que comprén unes poques cèlules i existix transitòriament en etapes primerenques del desenroll de l'embrió dels vertebrats. Els seus cèlules mare pluripotentes, tenen un gran potencial de diferenciació, capaces de generar des de teixits conectivos, adiposo i dermis, fins a neurones, cèlules gliales i endócrinas.
En els humans, les anomalies del desenroll de la cresta neural inclouen defectes de: el cor, el desenroll craneofacial (llavi leporino/paladar hendido), el sistema nerviós perifèric i ademés certs tipos de càncer, inclosos el melanoma i el neuroblastoma.[2]
Característiques
[editar | editar còdic]Gràcies a les seues propietats pluripotentes, les seues cèlules tenen un gran potencial de diferenciació: des d'ossos, tendons, teixits conectivo, adiposo i dermis fins a melanòcits, neurones i cèlules gliales i endocrinas.[3]
La cresta neural es forma d'acort a un gradient rostre-cabal a lo llarc de l'eix del cos i llibera cèlules de lliure moviment semblades a les del mesénquima que seguixen rutes de migració definides en temps precisos del desenroll, alcançant llocs embrionaris objectiu a on finalment s'establixen i diferencien.[4] Resulta tan important la seua funció que inclús ha aplegat a ser nomenada com “la quarta capa germinal”.[5][6]
Història primerenca
[editar | editar còdic]La formació de la mateixa cresta neural va ser observada i descrita per primera volta en 1868 pel embriólogo suís Wilhelm His, gràcies als seus estudis del desenroll en embrions de pollet. His descriu este procés com el engrosamiento d'ectodermo dorsal a la notocorda, ubicat com una banda de cèlules situades entre el tubo neural i el futur ectodermo epidérmico, que és un derivat del ectodermo neural. Estes cèlules van a sofrir un procés de migració per a aplegar al seu destí i es diferenciaran en distints tipos celulars. Va descriure la cresta neural com una tira de cèlules entre el ectodermo dorsal i el tubo neural.[4] His no falca el terme cresta neural sino que es referix a estes cèlules com “Zwischenrinne” (canalón; en mig de) i “Zwischenstrang” (corda; en mig de) per la seua ubicació respecte al tubo neural i l'epidermis. El terme actual en el que nos referim a estes cèlules –cresta neural- va ser introduït per Marshall en 1879, en a on es dona el canvi de “Zwischenrinne” i “Zwischenstrang” a cresta neural i vora de la cresta neural respectivament.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ OMS,OPS,BIREME (ed.): «Cresta neural». Descriptores en Ciències de la Salut. Biblioteca Virtual de Salut.
- ↑ Murdoch B.(2012).PLoS ONE.7(7)doi:10.1371/journal.posa.0041089.Consultat el 7 de novembre de 2022.
- ↑ Aguirre Benítez E.L.. «Cresta Neural: La Quarta Capa Germinativa». UNAM.
- ↑ 4,0 4,1 Li Douarin, Nicole; Kalcheim, {{{nom2}}} (28 de novembre de 1999). The Neural Crest (en en), Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-62010-9.
- ↑ Rodríguez Acosta Y.(2020).Rev.Med.Electró..SciELO.42(4)Consultat el 6 de novembre de 2022.
- ↑ Gilbert (2005). Biologia del desenroll, novena edició (en és), Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 978-950-06-0869-5.
- ↑ (2011) Jesús Chimal-Monroy (ed.). Topics in Animal and Plant Development: From Cell Differentiation to Morphogenesis, Transworld Research Network, pp. 55-74.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- José Antonio MoroJo. Universitat de Valladolit (ed.): «DESARROLLO DE LA CRESTA NEURAL». Youtube. Consultat el 5 de decembre de 2019.
- Orlando Dávila Bolívar-. «Embriologia Humana». YouTube. Consultat el 5 de decembre de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cresta neural» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.