Anar al contingut

Criaderas i soleras

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Criaderas i soleras
Archiu:Sistema de soleras.ogg
Sistema de soleras
Archiu:BotaConsejo.jpg
Botes en el Consell Regulador del Jerez.

El sistema de criaderas i soleras és un método d'envelliment del vi, rom i brandy que s'ampra en les denominacions d'orige específiques del marc de Jerez i de Montilla-Moriles, en Espanya.[1]

Archiu:Solera-systeem.jpg
Esquema del procés de criança

El método es basa en l'us barrils (cridades «botes») fetes de roure americà, en una capacitat d'entre 250 i 600 litros, de les que periòdicament es trau un percentage del seu contingut per a reblir unes atres. En concret les «botes» solen dispondre's en tres altures. De les inferiors (les colocades directament en el sol, "soleras") es trau un terç del seu contingut per a consum. Del renc d'altura intermija (primera criadera) es trau la cantitat que falta en l'inferior i es reblix. I d'igual modo la superior (segona criadera) en l'intermija. La superior es reblix en vi nou (o holandas per a la producció de brandy).

Implicacions

[editar | editar còdic]

Este sistema permet que la calitat del producte siga molt alta i homogénea, perque en totes les botes existix una cantitat molt gran de vi (o brandy) vell que «ensenya» (dona cos) al vi que ha aplegat més recent (ya siga de vi nou o va vindre ya envellit en una bota superior).

Archiu:Lustau2018016.jpg
Interior d'un celler característic del Marc de Jerez, a on pot observar-se la distribució de les barricas (botes) en hiladas a distinta altura (andanas) i agrupades en bateries (cachones), segons el sistema d'envelliment de criaderas i soleras característic del Marc de Jerez.

Per això els vins de Jerez i de Montilla-Moriles no tenen casi mai data d'afigga:[2]cada botella que es pren té una mescla única de vins de varis anys que han envellit de manera conjunta fins a formar un caldo homogéneu. Per esta raó el fet de que un determinat celler tinga més antiguetat en el seu sistema de Criaderas i Soleras és de gran importància: tot el vi que produïxca estarà envellit per un caldo molt més antic que uns atres, conformant d'esta manera l'actiu més important del celler. En 2019 l'Unió Europea va començar un canvi de normativa per a acceptar el seu correcte etiquetage.[3]

Excepcionalment, hi ha vins que duen décades en botella i en el cas de la qual la data d'embotellat es considera com la seua vellea (especialment per a vins de criança oxidativa)[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «[1]». Consultat el 19 de decembre de 2016.
  2. Els vins de Jerez, lo mateix que atres frut de mescles de vins, no solen tindre menció d'afigga. Com a excepció, cal senyalar el “Finest dry Oloroso”, de González Byass, en afigga de 1996 indicada en l'etiqueta. No va ser necessari mesclar-ho en atres vins per a obtindre el resultat apetit. Sobre el jerez d'afigga, desaparegut hui del mercat, vinya. MAURICIO GONZÁLEZ GORDON, La revolució de les afiggues, en “Vinum” abril, 1998, p. 24.
  3. «Les edats del brandy» (en és-es). Diari de Jerez. Consultat el 29 de giner de 2019.
  4. [2]