Criptofonía

La criptofonía, o secrafonía, (del grec κρύπτω krypto, «ocultar», i fonía "veu") és l'art o ciència de sifrar i dessifrar la veu, per a que només puga ser entesa per les persones a els qui va dirigida.

Métodos

Existix diversos métodos criptofonía, podent-se aplicar varis d'ells secuencialmente. Alguns d'estos són:

Inversió d'espectre

És el método més senzill i comunament utilisat, en el que les freqüències greus són convertides en agudes i viceversa. Segons l'ample de banda aixina serà l'inversió. Este método va ser usat pel Canal Plus (ara Digital Plus) en la seua codificació analògica. El Canal Plus invertia de 200 Hz a 20,000 Hz aproximadament. En les comunicacions de VHF i UHF s'invertix sobre els 4 kHz, quedant les freqüències de 3 kHz convertides en 1 kHz i viceversa, les de 2 kHz es queden tal com. Açò pot servir per a crear una clau diferent (molt mala) alterant l'ample de banda sobre el que s'invertixen les freqüències.

Seguritat: regular.

Partició de freqüències

Les freqüències de la veu (normalment de 300 Hz a 3000 Hz - 4000 Hz) són trossejades en grups de, per eixemple, 100 Hz. Després són barallades, de manera que les freqüències de, per eixemple, 2300 Hz a 2400 Hz són convertides en freqüències de 600 Hz a 700 Hz, creant un puzle.

Seguritat: regular.

Partició de freqüència rodante

Igual que la partició de freqüència pero els canvis en les freqüències van canviant vàries voltes per segon.

Seguritat: bona.

Partició del temps

La senyal de veu és almagasenada i repartida en trossos de temps de, per eixemple, una centèsima de segon. Estos trossos són reordenados seguint una seqüència clau (coneguda pel receptor) i enviats. Presenta el problema de lo crític de la sincronisació i que no pot ser en temps real, presentat sempre un retart.

Seguritat: bona.

Modulació d'amplitut

S'altera l'amplitut de la veu.

Seguritat: mala.

Seguritat

Pràcticament tots els métodos analògics són poc resistents a un senzill criptoanálisis, donada la seua baixa entropía. Codificar la veu digitalment para, posteriorment, comprimir i sifrar el fluix de senyes, possiblement siga molt més segur que qualsevol sistema analògic.