Crocoíta
La crocoíta és un mineral, cromato de plom, PbCrO4, que cristaliza en el sistema monoclínic. Va ser descobert en el depòsit de Berezovsk, prop d'Ekaterimburgo, en els monts Urales. Va ser descrit per Mijaíl Lomonosov en el nom de mena roja de plom, encara que la descripció va ser necessàriament incompleta, ya que encara no es coneixia un dels elements constituents, el cromo. Quan Vauquelin va descobrir en este mineral l'element cromo, va utilisar per al propi mineral el nom de plom roig de Siberia. El nom que pot considerar-se actual (crocoise, en francés) va ser propost per François Sulpice Beudant .[1]
Aspecte
[editar | editar còdic]La crocoíta apareix comunament en forma de cristals, usualment com a llarcs cristals prismàtics i més rarament com a cristals redonejats, pero casi sempre pobremente terminats en un color roig-jacint lluent, translúcidos i de lluentor adamantino. Quan és de gra fi poden ser entre groc i taronja lluenta, sent alguns cristals de color roig obscur.
Usos
[editar | editar còdic]La crocoíta es va utilisar antigament com a pigment, i eixe us, i la seua difusió, va ser lo que va ocasionar que fora estudiat per molts mineralogistas europeus a pesar de lo exòtic de la seua procedència. Ya que és tòxica, per la presència de plom i del ion cromato (que també és cancerígeno), actualment no té cap us, llevat com a mineral de colecció, molt apreciat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Beudant, François Sulpice (1832). Traité Élémentaire de Minéralogie, 2ª ed., vol. 2:, Chez Verdière, Pariu, p. 669.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Crocoíta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.