Crotalus durissus terrificus

La cascabel tropical austral o escurçó de cascabel austral (Crotalus durissus terrificus), és una de les subespecies en que es dividix la espècie Crotalus durissus, una serp venenosa de potent ponzoña del gènero Crotalus, sent l'espècie més austral de dit gènero, i esta el seu subespecie més austral; habitant en boscs, selves, i xares en el centre i est d'Amèrica del Sur.^[1] Medix entre 1,40 metros i 1.50 metros.

Taxonomia

Esta subespecie va ser descrita originalment en l'any 1768 pel naturaliste austríac Josephus Nicolaus Laurenti, baixe el nom científic de Caudisona terrifica.

Les subespecies anteriorment conegudes com a C. d. collilineatus i C. d. cascavella varen ser traslladades a la sinonímia de Crotalus durissus terrificus en 2005.^[2]

Localitat tipo

La localitat tipo indicada en la seua descripció és: «Habitat in America, infra graduum elev. 45"». En designar-se un neotipo li la va definir segons el lloc de captura d'este eixemplar: «Júlio de Castilhos, Municipi Taquarí, Riu Gran del Sur, Brasil».

Descripció

Este crotalino mostra un cos massiç, robust, comprimit lateralment i aplanado ventralmente. Pot créixer fins a una llongitut màxima d'al voltant de 180 cm, en eixemplars capturats en les afores de la ciutat chaqueña argentina de Resistència, els quals posseïen un cascabel compost per 10 segments o sonajillas, cantitat que no està relacionada en l'edat de l'eixemplar si no, en les mudes de pell que es realisen d'1 a 5 per any depenent de factors ambientals que incidixen sobre el seu creiximent. Cada volta que un individu muda la seua pell, es forma un segment nou en l'apèndix cabal, també podent este, desprendre's en part per alguna eventualitat. El cap és gran, de forma subtriangular, separada del restant del cos per un angost coll. El cos està fortament escamado, presentant ademés accentuades protuberàncies o tuberculaciones. Estes formes se suavisen alguna cosa aplegant a l'extremitat posterior.

La diferenciació d'esta subespecie es basa en el seu patró de coloració dorsal, compost per taques geomètriques regulars grisáceas obscures, en nets vorells negres i blancs, casi uniformes en tota la seua superfície, no sobreponent-se en la llínea dorsal mija. Les estrías paravertebrales del coll i les bandes i el disseny en general del cap és molt més confús o atenuat. El relleu espinal empinat, tan notori en la subespecie típica, en esta és molt moderat.

Distribució geogràfica

Esta subespecie és endèmica del centre i est de Sudamérica, distribuint-se al sur de la selva amazónica de Brasil, extrem surest de Perú (Puno i Mare de Deu), Bolívia, Paraguay, Uruguay i el nort i centre de la Argentina, en les províncies de: Catamarca, Còrdova, Corrents, Chaco, Entre Rius, Formosa, La Pampa, La Rioja, Mendoza, Missions, Sant Joan, San Luis, Santa Fe, Santiago del Estero Tucumán i Bota.^[3]

Verí

Els síntomes d'enverinament en el ser humà varien per la presència concentrada o no de la crotoxina neurotoxinas (crotoxina i crotamina) la que causa una progressiva paràlisis.^[4] #Espècimen de Brasil, especialment en el cas de C. d. terrificus, pot resultar en una visió impar, o en completa ceguera, desórdens auditius, ptosis, paràlisis dels músculs perifèrics, especialment del coll, que li otorga una apariència com si estiguera trencat, i, eventualment, paràlisis respiratòries. Els disturbis oculars que, d'acort a Álvaro,^[5] ocorren en el 60 % dels casos de C. d. terrificus, culminen en ceguera permanent.^[6] Una fosfolipasa A₂ neurotóxica també danya músculs esquelètics i possiblement del cor, donant dolors generals, i astènia.

Referències

↑ Mehrtens JM. 1987. Living Snakes of the World in Color. New York: Sterling Publishers. 480 pp. ISBN 0-8069-6460-X.
↑ ^{[enllaç trencat]}
↑ Cei, J. M. (1993). Reptils del noroest, nordest i est de l'Argentina. Museu Regionale Sci. Naturale Torino, Monografie 14: 1-949.
↑ Warrell D. A. (2004). Snakebites in Central and South America: Epidemiology, Clinical Features, and Clinical Management. In Campbell J. A., and Lamar W. W. (2004). The Venomous Reptils of the Western Hemisphere. Comstock Publishing Associates, Ithaca and London. 870 pp. 1500 plates. ISBN 0-8014-4141-2.
↑ Álvaro M. I. (1939). Verí de serp en Optomología. Am. Jour. Opth., Vol. 22, No. 10, pp. 1130-1145.
↑ Klauber L. M. (1997). Rattlesnakes: Their Habitats, Life Histories, and Influence on Mankind. Second Edition. University of Califòrnia Press, Berkeley. ISBN 0-520-21056-5

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Crotalus durissus terrificus.
Este artícul conté una traducció derivada de «Crotalus durissus terrificus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Meh87-1] Mehrtens JM. 1987. Living Snakes of the World in Color. New York: Sterling Publishers. 480 pp. ISBN 0-8069-6460-X.

[Wu05-2] {[enllaç trencat]}

[3] Cei, J. M. (1993). Reptils del noroest, nordest i est de l'Argentina. Museu Regionale Sci. Naturale Torino, Monografie 14: 1-949.

[autogenerated1-4] Warrell D. A. (2004). Snakebites in Central and South America: Epidemiology, Clinical Features, and Clinical Management. In Campbell J. A., and Lamar W. W. (2004). The Venomous Reptils of the Western Hemisphere. Comstock Publishing Associates, Ithaca and London. 870 pp. 1500 plates. ISBN 0-8014-4141-2.

[5] Álvaro M. I. (1939). Verí de serp en Optomología. Am. Jour. Opth., Vol. 22, No. 10, pp. 1130-1145.

[Kla97-6] Klauber L. M. (1997). Rattlesnakes: Their Habitats, Life Histories, and Influence on Mankind. Second Edition. University of Califòrnia Press, Berkeley. ISBN 0-520-21056-5

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]