Crotalus enyo
El cascabel de Baixa Califòrnia (Crotalus enyo) és una espècie de serp venenosa que pertany a la subfamília d'escurçons de foseta. És endèmica de la zona costera del noroest de Mèxic. En l'actualitat es distinguixen 3 subespecies reconegudes, incloent la subespecie nominal descrita en el present artícul.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Esta espècie pot alcançar una llongitut màxima de 89.8 cm.[2] Existix dimorfisme sexual, ya que els mascles solen ser més grans que les femelles.[3] El cap és relativament chicoteta i estreta, mentres que els ulls són proporcionalment més grans.[4]
Distribució geogràfica i hàbitat
[editar | editar còdic]La seua àrea de distribució s'estén sobre la zona costera del noroest de Mèxic. En el nort inclou la península de Baixa Califòrnia des de Riu Sant Telmo en la costa oest i d'Illa Angel de la Guarda en la costa del golf, cap al sur fins a Veta Santa Lucas. També viu en les següents illes del Golf de Califòrnia: Sant Marcos, Carmen, Sant Josep, Sant Francisco, Partida del Sur, Sant i Cerralvo Espírita. També habita l'illa de Sant Margarita en el Pacífic. La localitat tipo és "Veta Santa Lucas, Baixa Califòrnia Sur."
El seu hàbitat preferit sol ser el desert, pero en la partix noroest de la seua àrea de distribució és possible trobar-ho en el chaparral, mentres que en la regió de la Veta (Serra de Sant Lázaro) viu en bosc de pi-encino i bosc tropical caducifolio. Es pot trobar en zones rocoses en xara espinosa àrides i cactus, pero a voltes també en les dunes d'arena. A sovint atrets pels rosegadors que solen acompanyar l'habitació humana, a on li'l pot trobar en montons de fem.[4]
Alimentació
[editar | editar còdic]Les serps d'esta espècie, independentment del seu tamany, s'alimenten de chicotets rosegadors, fardachos i ciempiés. Els adults també s'alimenten de ciempiés grans del gènero Scolopendra.[3]
Subespecies
[editar | editar còdic]| Subespecies[1] | Autor taxonómico[1] | Nom comú[2] | Distribució geogràfica[4] |
|---|---|---|---|
| C. i. cerralvensis | Cliff, 1954 | Cascabel de l'Illa Cerralvo | Illa Cerralvo en el Golf de Califòrnia. |
| C. i. enyo | (Cope, 1861) | Cascabel de Baixa Califòrnia | Baixa Califòrnia, Mèxic, d'El Rosari cap al sur de la península. |
| C. i. furvus | Lowe & Norris, 1954 | Cascabel de Rosario | Baixa Califòrnia, Mèxic, de Riu Sant Telmo fins al Rosari. |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Crotalus enyo en l'ITIS.
- ↑ 2,0 2,1 Klauber LM. 1997. Rattlesnakes: Their Habitats, Life Histories, and Influence on Mankind. Second Edition. First published in 1956, 1972. University of Califòrnia Press, Berkeley. ISBN 0-520-21056-5.
- ↑ 3,0 3,1 [enllaç trencat] at APT-Online. Accessed 9 February 2007.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Campbell JA, Lamar WW. 2004. The Venomous Reptils of the Western Hemisphere. Comstock Publishing Associates, Ithaca and London. 870 pp. 1500 plates. ISBN 0-8014-4141-2.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Crotalus enyo.- Uetz, P. & Jirí Hošek (ed.): «Crotalus enyo» (en inglés). Reptile Database. Reptarium.
- Récort de longevitat de C. enyo en Max Planck Institute for Demographic Research.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Crotalus enyo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.