Anar al contingut

Crotalus mitchellii muertensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


La cascabel de l'illa El Mort (Crotalus muertensis) és una espècie de serp de la família Viperidae. El nom de l'espècie és en alusió a la illa El Mort (Mèxic) a on esta espècie habita.[1]

Classificació i descripció

[editar | editar còdic]

En l'illa El Mort, ubicada en el Golf de Califòrnia, habita la serp de cascabel Crotalus muertensis, la qual és endèmica.[2][3] Va ser descrita originalment com Crotalus mitchelli muertensis, en base a la seua escamación, patró de coloració i talla curta, la qual varia en femelles grávidas de 431 a 533 mm de llongitut morro-cloaca (LHC) contrastant en les talles de femelles grávidas de C. mitchelli peninsulars d'un mínim de 674 mm.[4] Una volta que un major número d'individus de C. mitchelli varen ser revisats, es va notar que solament la talla curta és un caràcter distintiu de la raça de l'illa El Mort,[2] per lo que esta característica era suficient per a otorgar-li l'estatus d'espècie.[5][1]

La LHC de C. muertensis alcança els 610 mm, mentres que la llongitut coa-cloaca (LCC) és de 5,7 a 7,3 % de la LHC de mascles adults, i 4,2 a 5,8 % en femelles adultes. La seua coloració dorsal és grisácea, les barres postoculares són indistintes o absents, el patró dorsal està compost per 32 a 39 bandes; les bandes són rojoses en els jovenils, posseïx de 2 a 6 anells cabals de color negre i blanc. La pancha és de color crema, més obscur cap a la part posterior i motejat lateralment.[5]

Distribució

[editar | editar còdic]

Endèmica a illa El Mort, Golf de Califòrnia, Mèxic.

Ecologia

[editar | editar còdic]

El patró d'activitat de Crotalus muertensis és diürn i nocturn de març fins a maig, pero es torna nocturna i crepuscular durant l'estiu.[3] Durant juny les cascabeles dormen durant el matí, enroscadas en roques, i es retrauen cap a l'ombra despuix d'expondre's a la llum solar.[4] S'han trobat molts espècimen durant els matins i vesprades d'abril, juny i juliol, en porcions dels seus cossos exposts al sol. Animals actius solament varen ser observats despuix d'enfosquir. Durant estos mesos els escurçons de cascabel varen ser comuns en tots els hàbitats. Durant la primavera individus són a sovint vists caçant lagartijas durant el dia. Durant l'estiu les serps forrajean en les nits a lo llarc de les ales dels cerros i en la zona intermareal. C. muertensis és capaç de pujar verticalment per les parets rocoses; és molt precavida i a sovint sona el cascabel quan una persona se li aproxima.[3]

La seua dieta està composta per les lagartijas Uta lowei i Petrosaurus mearnsi , ademés d'una rata del gènero Peromyscus.[4] Els pollets de gavina Larus livens i la lagartija nocturna Phyllodactylus xanti, són possibles preses, ya que són abundants en l'illa. Con relación a la reproducció se sugerix que es presenta durant la primavera, degut a que varen trobar femelles grávidas durant maig i neonato a finals de juliol i agost.[3][1]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

Es troba catalogada com a menor preocupació (LC) en la IUCN.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 García-Padilla I. 2010. Caracterisació de l'hàbitat, distribució i abundància de l'escurçó de cascabel Crotalus muertensis (Grismer, 1999), microendémica de l'Illa El Mort, Golf de Califòrnia, Mèxic. Tesis de llicenciatura. Universitat Autònoma de Nou #León. Pp. 44.
  2. 2,0 2,1 Campbell, J. A i W. W. Lamar, 2004. The Venomous Reptils of the Western Hemisphere II. Cornell University Press. Pp.558-559.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Grismer, L. L. 2002. The amphibians and reptils of Baixa Califòrnia, its pacific islands, and the islands in the Siga of Cortez: natural history, distribution and identification. University of Califòrnia Press, Berkeley. 409 pp.
  4. 4,0 4,1 4,2 Klauber, L. M.  1949. Some new and revived subspecies of rattlesnakes. Trans. Sant Diego Soc. Nat. Hist. 11 (6): 61-116.
  5. 5,0 5,1 Grismer, L. L. 1999. An evolutionary classification of reptils of reptils on islands in the Gulf of Califòrnia, Mèxic. Herpetologica 55 (4); 446-469.
  6. «Crotalus muertensis». www.iucnredlist.org. Consultat el 27 de novembre de 2017.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]