Cruz Laureada de Sant Fernando
La Real i Militar Orde de Sant Fernando, coneguda popularment com Laureada de Sant Fernando, és la més preciosa condecoració militar del Regne d'Espanya. L'últim laureado viu a títul individual va fallir el 9 de novembre de 2007, per lo que es va admetre l'ingrés en la mateixa de les medalles militars individuals tal com establia el nou reglament de l'Orde aprovat en 2001.[1]
En 2002 el BOE va publicar els nous models de les Reals Cèdules per a la concessió de la condecoració, encara que fins a la data no s'ha tornat a concedir cap.[2]
Història
[editar | editar còdic]La Creu Laureada de Sant Fernando va ser creada per mig del decret n.º lxxxviii del 31 d'agost de 1811 en les Corts de Càdis i convalidada per real decret de Fernando VII de 10 de juliol de 1815. El seu nom fa referència al rei Fernando III de Castella. La concessió de la Cruz Laureada du implícita l'ingrés en la Real i Militar Orde de Sant Fernando, primera Orde espanyola de caràcter militar.
Les primeres concessions de l'orde correspondrien a actes militars de la guerra del Francés, seguits per actes de militars espanyols en les guerres d'independència hispanoamericanes. A lo llarc de el XIX es concedirien diverses creus laureadas per mèrits militars en les guerres que involucraven a Espanya, aixina com per accions militars en conflictes civils com les guerres carlistas.
Les primeres creus laureadas otorgades en el XX varen ser a Enrique de les Morenes i Fossi i a Saturnino Martín Cerezo, abdós per la defensa del lloc de Baler durant la revolució filipina recolzada pels nortamericans també en guerra en Espanya.
En 1909 seria un dels anys de major concessió de creus, especialment per events ocorreguts durant la guerra de Melilla, situació que es tornaria a superar en 1913, 1914, 1921 i 1924 per successos de la guerra del Rif.
La guerra civil espanyola i la Segona Guerra Mundial (a través dels integrants de la Divisió Blava) serien els últims grans conflictes en produir un número considerable de condecorats d'este mèrit.
El 13 de giner de 1966 es va concedir per última volta la Creu Laureada de Sant Fernando. Va ser a títul pòstum a Juan Maderal Oleaga, fallit en la batalla de Edchera durant la guerra de Ifni. L'anterior concessió, de sis anys abans, també ho va anar a títul pòstum a Francisco Fadrique Castromonte, fallit en la mateixa batalla. L'última creu condecorada a un militar viu va ser concedida el 15 de giner de 1947, rebuda per Ángel Riva Suardiaz per la defensa del quarter de Simancas durant el lloc de Gijón al començ de la guerra civil.[3]
En començar el XXI, en el Real Decret 899/2001 es va publicar un nou reglament que, adaptant la seua regulació a la llegalitat vigent, facilita la revitalisació i actualisació de la Real i Militar Orde de Sant Fernando atenent a la possibilitat de que no quedara cap condecorat viu en un futur propenc.
El 9 de novembre de 2007 va fallir Adolfo Esteban Ascensió, condecorat el 15 de març de 1939, sent l'últim laureado a títul individual viu fins a aquell moment.[4]
En 2021 va fallir Juan Moncadas Pujol, Medalla Militar Individual de l'Orde, deixant a esta no només sense laureados sino sense condecorats de cap ranc a títul individual en el seu maestranza.[4]
Destinataris
[editar | editar còdic]Té per objecte «honrar el reconegut valor heròic i el molt distinguit, com a virtuts que, en abnegació, induïxen a acometre accions excepcionals o extraordinàries, individuals o colectives, sempre en servici i benefici d'Espanya».
És la màxima recompensa militar d'Espanya i té per objecte premiar el valor heròic. Premia fets o servicis militars, individuals o colectius, en imminent risc de la pròpia vida i sempre en servici i benefici de la Pàtria o de la pau i seguritat de la comunitat internacional. Les accions recompensades en «La Laureada» deuran ser realisades durant el transcurs de conflictes armats o d'operacions militars que requerixquen l'us de la força armada.
Poden rebre-l'els membres de les Forces Armades, de la Guàrdia Civil (quan realisen activitats de caràcter militar) i aquells civils que presten servici dins de forces militars organisades.[5]
El seu nom es referix al rei Fernando III de Castella. El seu prestigi i categoria vénen avalats per les rigoroses exigències necessàries per a iniciar l'expedient de concessió i el tràmit estricte que comporta.
El sobirà de l'Orde de Sant Fernando és el rei d'Espanya, que presidix el capítul bienal que se celebra en el Real Monasteri de l'Escorial. El seu representant en l'Orde és el gran maestre, que la governa auxiliat per la Maestranza.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ I. Disposicions generals. «Real Decret 899/2001, de 27 de juliol, pel que s'aprova el Reglament de la Real i Militar Orde de Sant Fernando». BOE. Consultat el 2026-06-04.
- ↑ III. Atres disposicions. «Orde DEF/704/2002, de 20 de març, per la que s'aproven els models de les Reals Cèdules que acrediten la concessió de la Creu Laureada de Sant Fernando i de la Medalla Militar». BOE. Consultat el 2026-06-04.
- ↑ Recompenses. «ORDEN de 15 de giner de 1947 per la que es concedix la Creu Laureada de Sant Fernando al Tinent de Navío, actualment Capità de Fragata, don Angel Riva Suardiaz, per la seua heròica actuació en la defensa del Quarter de Simancas (Gijón)». Bolletí Oficial de l'Estat. Consultat el 2026-06-04.
- ↑ 4,0 4,1 «[1]», La Raó. Consultat el 2026-06-04.
- ↑ Real Decret 899/2001, de 27 de juliol, pel que s'aprova el Reglament de la Real i Militar Orde de Sant Fernando.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- De Ceballos-Escala i Gila, Alfonso et alii: La Real i Militar Orde de Sant Fernando. Madrit: Fundació Carlos III i Palafox & Pezuela, 2003.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cruz Laureada de San Fernando» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.