Crypte archéologique de l'île de la Vaig citar
La cripta arqueològica de l'atri de Notre Dona'm (també coneguda com a Cripta de l'Antic París o, simplement, Cripta Arqueològica de París) és un complex siti en París que arreplega vestigis trobats en excavacions arqueològiques pertanyents a edificis anteriors a 1750.
Localisació
[editar | editar còdic]La cripta arqueològica es troba just enfront de la portada de la catedral de Notre Dona'm, en París. Per a penetrar en ella cal entrar per un accés situat en la Plau du Parvis de Notre-Dona'm 1, en aspecte de boca de Metro, que pese a trobar-se en una zona tan freqüentada no està molt ben senyalisat. Dita entrada se situa junt a la Prefectura de Policia d'eixa zona, i a lo llarc de la visita es camina per baix de tot lo descrit anteriorment.
Història
[editar | editar còdic]La cripta arqueològica de la plaça de Notre-Dona'm de París alberga vestigis de numeroses époques, des de l'Antiguetat (sales gal-romanes), passant per l'Edat Mija (restants medievals del carrer Neuve Notre-Dona'm) i aplegant a el XIX (fonaments del Hospici dones Enfants-Trouvés, traçat de les aigüeres haussmanniens…)
En esta zona s'han portat a terme numeroses campanyes d'excavació, entre les que destaquen dos, per ser les que varen deixar al descobert restants destacables de les époques romana i altomedievales: la primera en 1847, va ser dirigida pel professor Théodore Vacquer (en qui es redescubre el París antic), i la segona de 1965 a 1967, per Michel Fleury (Vicepresident de la Comissió du Vieux París i llavors director de les Antiguetats històriques de la regió Île-de-France).
Vestigis per époques
[editar | editar còdic]
Del Alt Imperi Romà es conserven diversos vestigis de les zones de hàbitat, es va trobar una estàtua de bronze del deu Génius, sectors del moll i pont de Lutecia, ademés d'un important contrafort (del que encara no s'ha sabut donar una interpretació).
Del Baix Imperi s'han trobat les chafades de la fundació d'un mur de defensa alçat en el IV Este està realisat a pur de grans blocs de sellars, alguns dels quals són d'antics edificis, i ademés al peu del mateix es va trobar un “tesor” en més de 800 monedes.
En esta mateixa época l'illa va ser àmpliament reconstruïda. Aixina, despuix de les obres subsistixen els vestigis d'una casa que posseïa hypocaustos, és dir, un sistema de calefacció que els romans utilisaven per als edificis de termes i banys públics.
Les construccions de la Alta Edat Mija estan representades pels fonaments d'un gran edifici en forma de basílica, que conta en res menys que cinc naus. Estos vestigis han segut interpretats com la basílica de Saint-Etienne. Esta va ser construïda, segons sembla, en el VI per Childeberto I, fill de Clodoveo I. Medix res menys que 36 metros de llarc i atres 70 metros d'alt, unes dimensions que evidencien que es tractava d'una de les iglésies més grans de la Galia.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Crypte archéologique de l'île de la Cité» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.