Cuasiestrella

Cuasiestrella

Una cuasiestrella (també cridada estrela de forat negre) és un tipo hipotètic d'estrela extremadament massiva que va poder haver existit molt primerenc en la història de l'univers. A diferència de les estreles modernes, que funcionen en la fusió nuclear en els seus núcleus, l'energia d'una quasi-estrela provindria de material que cau en un forat negre central.

Es prediu que es forma una cuasiestrella quan el núcleu d'una protoestrella gran es colapsa en un forat negre durant la seua formació i les capes externes de l'estrela són lo suficientment massives com per a absorbir l'esclat d'energia resultant sense ser expulsades (com ocorre en les supernovas modernes). Tal estrela tindria que tindre a lo manco 1000 masses solars (2 × 10³³ kg). Es creu que una quasiestrella és el triple de gran que Stephenson 2-18. Les estreles d'este tamany sol podien formar-se al principi de l'història de l'univers, ans que l'hidrogen i l'heli estigueren contaminats per elements més pesats; vejau estreles de població III.

Una volta que el forat negre s'havia format en el núcleu de la protoestrella, continuaria generant una enorme cantitat d'energia radiant a partir de la caiguda de material estelar adicional. Esta energia contrarrestaria la força de la gravetat, creant un equilibri similar al de les estreles modernes basades en la fusió. Es prediu que una quasi-estrela tindrà una vida útil màxima d'aproximadament 7 millons d'anys, despuix de lo que el forat negre central hauria creixcut a aproximadament 1000 a 10000 masses solars (2 × 10³³–2 × 10³⁴ kg). Estos forats negres de massa intermija s'han sugerit com l'orige dels forats negres supermasivos de l'era moderna. Es preveu que les quasi estreles tinguen temperatures en la superfície llimitades a aproximadament 4000 K (3730 °C), pero, en diàmetros d'aproximadament 10 000 millons de quilómetros (66.85 au) o 7187 voltes la del Sol, cada una produiria tanta llum com una chicoteta galàxia.