Cubío

Un cubío és un covacho natural o artificial utilisat en el passat com a frigorífic per a natar la llet i conservar els productes elaborats en ella a modo de fresquera. Es localisen principalment en la zona pasiega de Cantàbria i de l'extrem nort de la província de Burgos (Espanya). En l'actualitat la majoria d'ells es troben abandonats o en estat ruïnós.

En la seua construcció se solia aprofitar l'orografia del relleu calcáreo com a part de la seua estructura constructiva, apareixent alguns semienterrados i arrematant-se en grans lajas de pedra calcàrea. S'alçaven en llocs a on es detectava oruna, nom en el que denomina a la corrent d'aire fret que ix de les fissures del subsol.

Cal tindre en conte que la pasieguería està dominada per un relleu càrstic, en numeroses covas, dolinas, alvencs i cavitats subterrànees que fa que existixquen forats sopladores que entren en funcionament en els lapiaces. Estos tubos de vent eren els llocs propicis en a on construir cubíos i poder conservar aixina els aliments.