Cuerdo (aeronàutica)
.svg){kind=link}
En l'aeronàutica, el terme cuerdo es referix a la llínea recta imaginària que unix la vora d'eixida en el centre de la curvatura del vora d'atac d'un perfil alar o álabe qualsevol. La llongitut de la corda és la distància entre la vora d'eixida i el punt del vora d'atac a on la corda es interseca en este últim.[1]
L'ala, els estabilisadors horisontals, les pala de les hèlices, i els álabes del motor de les aeronaus estan tots basats en perfils predeterminats i els térmens "cuerdo" i "llarc d'cuerdo" són també usats per a descriure el seu ample. La corda d'un ala, estabilisador o pala és determinada per mig de l'examen de la vista en planta i la medició de la distància entre la vora d'entrada i eixida en la direcció del fluix. (Si un ala té una vista en planta rectangular, no esmolada ni en flecha, llavors la corda és igual a l'ample de l'ala medit en la direcció del fluix d'aire) El terme "cuerdo" també és aplicable a l'ample dels flaps, alerones i timons de direcció d'una aeronau.
El terme s'aplica igualment als álabes de compressors i turbines dels motors reactius en turbines de gas d'aviació, ya siguen turborreactores, turbohélices i independentment de la presència o no d'un doble contorn (Turbofan).
La majoria de les ales no tenen una vista en planta rectangular, per lo que tenen diferents cordes en diferents posicions a lo llarc de la seua envergadura. Per a tindre un punt de comparació característic entre varis tipos estructures alares, el terme "corda aerodinàmica mija (CAM)" és usat. La CAM és alguna cosa més complexa de calcular degut a que la majoria de les ales varien en corda a lo llarc de la seua envergadura, tornant-se estretes cap als extrems, lo que significa que molta major sustentació és obtinguda en les àrees alares majors propenques al fuselage i la CAM mostra el punt a on s'establix la corda que té açò en conte.
Cuerdo mija estàndar
[editar | editar còdic]La cuerdo mija estàndar (CME), es definix com la superfície semialar dividida per l'envergadura semialar:
| Símbol | Nom |
|---|---|
| Cuerdo mija estàndar | |
| Superfície alar | |
| Envergadura alar |
D'esta forma la CME és la corda d'una semiala rectangular en la mateixa àrea i envergadura que les de l'ala en qüestió. Esta és una figura geomètrica pura i és rarament usada en l'aerodinàmica.
Corda aerodinàmica mija
[editar | editar còdic]La corda aerodinàmica mija es definix com:[2]
| Símbol | Nom |
|---|---|
| Corda aerodinàmica mija | |
| Superfície alar | |
| Envergadura alar | |
| Coordenada a lo llarc de l'envergadura alar | |
| Corda en la coordenada |
Els atres térmens són els mateixos que per a la CME.
Físicament, la CAM és la corda d'un ala rectangular, la qual té la mateixa àrea, força aerodinàmica i posició que el centre de pressió a un determinat àngul d'atac de l'ala. Dit senzillament, la CAM és l'ample que deu tindre un ala rectangular equivalent en condicions determinades. D'esta forma no solament la mida, sino la posició de la CAM és molt important. En particular, la posició del centre de massa d'una aeronau és medit relatiu a la CAM com el percentage de la distància des del vora d'atac de la CAM fins al centre de massa sobre la CAM mateixa.
Note's que la figura a la dreta implica que la CAM està en el punt a on el flechado de la vora d'atac i d'eixida canvia. Realment, no sempre es dona dit cas. Qualsevol forma que no siga un trapezi simple requerix l'ocupació de l'integral anterior.
La relació del llarc o envergadura d'un ala respecte a la seua corda es coneix com "la relació d'aspecte", un indicador important de la resistència induïda per sustentació que crearà l'ala. En general, els avions en majors relacions d'aspecte (llargues i primes ales) tindran molta menys resistència induïda, més ventajoses per a les baixes velocitats. Esta és la raó de perque els planejadors conten en este tipo d'ales
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuerda (aeronáutica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.