Cuniculus silvagarciae
La paca jaganta, localment cridada “paca closca” (Cuniculus silvagarciae) és una espècie de rosegador histricomorfo de gran tamany del gènero Cuniculus que viu en un llimitat sector de selves de terres baixes del nort de Sudamérica. És molt similar i simpátrica a la paca comuna (Cuniculus paca) la que habita en selves propenques a l'aigua des de Mèxic fins al nordest de la Argentina i el nordest del Uruguay.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2015 pel zoólogo neerlandés -nacionalisat brasileño- Marcus Gerardus Maria (Marc) van Roosmalen i per Pirn van Hooft.[1]
- Holotip
El holotip designat és el cap complet d'una femella adulta ultimada per un caçador local el 28 de maig de 2006, per a servir d'aliment. El paratipo és un espècimen conservat farcidura, sense procedència de captura, archivat en el número MPEG 22302 en la colecció de mamífers del Museu Paraense Emílio Goeldi, de Belém, estat de Pará, Brasil. La llongitut del cos més el cap és de 750 mm. No és possible prendre medicions craneals ya que va ser danyat severament per la perdigana del tir del caçador.[1]
- Localitat tipo
La localitat tipo referida és: “marge esquerra del riu Aripuanã mig, prop de l'assentament Tucunaré situat a lo llarc del riu Paraná do Santa María (05°45′S 60°15′W), en el estat d'Amazones, Brasil”.[1]
- Etimologia
Etimológicamente, el terme específic silvagarciae és un epónimo que referix als llinages de la persona a qui va ser dedicada: Antonia Vivian Silva Garcia -esposa de l'autor- ya que va ser ella la que, durant la visita que abdós varen mamprendre a la comunitat de Tucunaré, va sentir a parracs parlar dels dos tipos de paca que ells distinguixen, ya que eixa mateixa nit un caçador local havia matat un eixemplar de cada una, per a alimentar a la seua família; l'atra és la paca comuna, localment cridada paca pintada (Cuniculus paca).[1]
Característiques i distribució
[editar | editar còdic]Tradicionalment, les pacas de la regió amazónica eren assignades solament a la paca comuna (Cuniculus paca), una espècie àmpliament distribuïda en regions selváticas de terres baixes, en hàbitats pròxims a l'aigua, des del sur de Mèxic fins al nort de la Argentina i del Uruguay. Abdós espècies de paca són microsimpátricas en la geonemia de la paca jaganta, encara que la paca comuna és molt més abundant. El seu ben la jaganta solament va ser registrada a lo llarc d'abdós vores del riu Aripuanã, es creu que es distribuïx geogràficament de manera restringida en l'interfluvi confinat pel ric Amazones en el nort, el riu Madeira en l'oest, el riu Paraná do Santa Maríao el riu Guaporé en el sur i el riu Tapajós-Juruena en l'est.[1]
La paca jaganta posseïx un patró cromàtic del pelaje taronja-amarronado, sobre el qual s'estén horisontalment un patró de ralles blanca (versus punts en la paca comuna); fent raó al seu nom comú, la llongitut total del seu cos és clarament major, aixina com el seu pes.[1]
- Hàbits
Abdós espècies de paca viuen en les proximitats de cursos fluvials i són d'hàbits nocturns; de dia es refugien en caus formats en buits de troncs dels grans arbres selváticos caiguts, a les que entren sempre per doble entrades per a poder escapar a la persecució dels gossos dels aborigen. Davant el perill, bota a l'aigua i camí pel llit del riu per a escapar.[1]
La paca jaganta preferix denses selves de terra ferma, en les que viu solitària o en parella. En l'estació seca freqüenta densos palares de Bactris maraja. S'encoraja de llavors i fruts molt durs, als que trenca gràcies a les seues potents dents i enormes músculs masticadores.[1]
- Filogenia
Anàlisis genètics de mostres de la paca jaganta varen ser comparades en mostres de la pca comuna de la mateixa regió; el resultat va ser l'abdós diferiren entre sí en un 15,5%, estimant-se que el temps de divergència necessari para tan àmplia divergència és d'uns 10 millons d'anys, per #lo que es postula que abdós es varen separar d'un ancestro en comú a finals del Mioceno o en el Plioceno enjorn.[1]
Conservació
[editar | editar còdic]A l'hora de buscar assuts per a servir d'aliment, la paca jaganta és un dels objectius prioritaris per a les #ètnia indígenes en les que conviu. A açò se sumixca a amenaces a la seua conservació relacionades en la deforestación,[2] i tenint en conte el grau d'intervenció antrópica que està afectant a gran part de la conca del riu Aripuanã a on este rosegador es distribuïx lo que es veu agravat per la seua distribució llimitada, l'autor va considerar que la organisació internacional dedicada a la conservació dels recursos naturals Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN), deuria classificar-la com una espècie altament “en perill d'extinció” en la seua obra: Llesta Roja d'Espècies Amenaçades.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Roosmalen, Marc G. M. van (2015). Hotspot of new megafauna found in the Central Amazon (Brazil): the lower Rio Aripuanã Basin. Biodiversity Journal, 2015, 6 (1): 219–244.
- ↑ Fearnside, P. M. (2005). Desmatamento na Amazônia brasileira: história, índexs i conseqüências.