Anar al contingut

Cur

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:MountainCur.jpg
Cur
Archiu:The Cur, Cynographia Britannica.jpg
Pintura d'un gos mestizo per Sydenham Edwards en Cynographia Britannica, 1800.

Un Cur és lo que en Estats Units s'entén com un gos mestizo. La paraula ha aplegat a tindre inclús un significat pijoratiu; no obstant, es tracta d'un tipo específic de gos nortamericà.

Els curs són molt versàtils, gossos guardians de guanyat, pero també gossos de família que cacen varis tipos de caça menor com fardas i mapaches, o inclús caça major perillosa com pumas, orsos i javalíés.

Etimologia

[editar | editar còdic]

Vells caçadors sostenen que la paraula cur deriva de la paraula "curtailed" ("retallat"), ya que freqüentment se'ls tallava la coa. Etimológicamente pot derivar del gaèlic cu ("gos") o del noruec antic kurra (sò onomatopèyic que reflectix disgust).[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where[3]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where

Història

[editar | editar còdic]

Durant el temps de la colonisació, estos gossos eren criats per a ajudar a conseguir el menjar diari de la família. Aquells primers colon tenien unes quantes vaques, porcs i pollets, tenint com a costum posar una prop al voltant de la casa i deixar que els animals pasturaren lliures anara d'eixa prop. Un cur tenia que dur les vaques a la casa a la seua hora per a ordeñar, ademés de vigilar i conduir els porcs i guardar els pollets. Esta diversitat de treballs a realisar exigia que anaren gossos molt inteligents.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Oxford
  2. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Collins
  3. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Webster